La reina Margot: diferència entre les revisions

== SynopsisArgument ==

* Festival de Canes 1994  :

* [[Premis Oscar de 1994|Oscar del cinema 1995]]  :

** [[Oscar al millor vestuari|Millors disfresses]] : Moidele Bickel

* [[Premis Globus d'Or|Golden Globus 1995]]  :

** [[Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa|Millor film estranger]]

* César del cinema 1995  :

** [[César a la millor pel·lícula|Millor film]]

** [[César al millor director|Millor realitzadordirector]] : Patrice Chéreau

** [[César a la millor actriu secundària|Millor segon paper femení]] : Dominique Blanc

** [[César al millor guió original o adaptació|Millor guió original on adaptació]] : Patrice Chéreau i Danièle Thompson

** [[César a la millor música original|Millor música escrita per un film]] : Goran Bregovic

** [[César al millor muntatge|Millor muntatge]] : François Gédigier i Hélène Viard

** [[César al millor decorat|Millors decoracions]] : Richard Peduzzi i Olivier Radot

* [[British Academy of Film and Television Arts|BAFTA 1996]]  :

** [[British Academy of Film and Television Arts|BAFTA dela la millor filmpel·lícula no anglophoneanglofona]]

El rodatge va tenir  lloc del [[10 de maig]] al {{Data|3|décembre|1993|au cinéma}} de desembre de 1993.

** [[Saint-Quentin|Sant-Quentin]] ; el matrimoni d'Enric i de MargueritaMargarita ha estat rodat a la basílica, també es van fer servir les catedrals Notre-Dame de París i Notre-Dame  de Reims.

** [[Bordeus|Bordeaux]]

** París 4e ; [[Notre-Dame4t de París|catedral La nostra-Coronadistricte de París]], ; [[4t districteNotre-Dame de París|parvis]] , entre Notre-Dame - plaça Jean-Paul-II i [[Île de la Cité|illa de la Ciutat]]

** Castell de Maulnes a [[Cruzy-le-Châtel|Cruzy-el-Châtel]]

** StudiosProductora s Éclair a [[Épinay-sur-Seine|Épinay-sobre-Seine]]

** [[Palau de Mafra|Palau nacional de Mafra]]

== Al voltant delde filmla pel·lícula ==

* Una adaptació precedent de la novel·la de Dumas va sortir l'any 1954, dirigida per Jean Dréville sobre un guió d'Abel Gance, amb [[Jeanne Moreau]].<br>

*{{cita| Em demano on trobar un exemple modern de feudalisme, de vassallatge, o de dependència. He pensat en la Màfia. Des de llavors he substituït  aquestes imatges amb la d<nowiki>' ''</nowiki>[[El Padrí]]<nowiki>'' o ''</nowiki> [[Un dels nostres]] <nowiki>''</nowiki> de Scorsese que ha tingut la bona idea de sortir mentre estàvem treballant. [...]. I he retingut aquesta frase de Visconti quan preparava [[Les Damnés|La caduta degli dei]] : « Contar la història d'una família monstruosa a l'interior de la qual tots els crims queden impunes. Patrice Chéreau, entrevistada per Serge Toubiana, a [[Les Cahiers du cinéma]], :Num. 479/480, maig 1994, p. 17{{Citació|Je me suis demandé où trouver un exemple moderne de féodalité, de vassalité, ou de dépendance. J'ai pensé à la Mafia. Dès lors j'ai substitué à ces mauvaises images celle du ''[[Le Parrain (film)|Parrain]]'' ou des ''[[Les Affranchis (film)|Affranchis]]'' que [[Martin Scorsese|Scorsese]] a eu la bonne idée de sortir alors que nous étions en train de travailler. [...]. Et j'ai bien retenu cette phrase de [[Luchino Visconti|Visconti]] quand il préparait ''[[Les Damnés (film, 1969)|Les Damnés]]'' : « Raconter l'histoire d'une famille monstrueuse à l'intérieur de laquelle tous les crimes restent impunis.|[[Patrice Chéreau]], lors d'une interview par [[Serge Toubiana]], dans ''[[Les Cahiers du cinéma]]'', {{n°|479/ 480}}, mai 1994, {{p.|17}}.}}

El film és una coproducció europea de   [[França]],  [[Itàlia]] i Alemanya.<ref name="AlloC">Anècdotes de rodatge de ''La Reine Margot'' a AlloCiné.fr, .</ref> Ha estat rodada entre França i  [[Portugal]]  durant   més de sis mesos l'any [[1993]]  amb un pressupost inicial de 120 milions de francs que va superar de 20 milions.<ref name="AlloC"/> Per aquest gran projecte del qual [[Claude Berri]] és el productor principal i que va ser abandonat diverses vegades, [[Patrice Chéreau]]  escriu el guió amb  Danièle Thompson.<ref name="Libé2013">{{article|prénom1=|nom1=|url=http://www.liberation.fr/theatre/2013/10/07/le-roi-chereau_937783|títol=Le roi Chéreau|publicació=Libération|any=2013}}</ref><ref name="AlloC"/> Durant l'escriptura, diverses novetats ([[Guerra del Golf|Primera Guerra del Golf]], [[Guerra de Iugoslàvia|guerres ètniques de]] ex-Iugoslàvia...) alimenten la inspiració dels dos autors.<ref name="AlloC"/> .

LaEl distribuciórepartiment és eclècticaeclèctic i internacional.<ref name="AlloC"/>  A més  de grans estrelles franceses ([[Isabelle Adjani]], [[Daniel Auteuil]] i Jean-Claude Brialy), Chéreau contracta alguns dels seus actors fetitxes com Jean-Hugues Anglade, Dominique Blanc i Pascal Greggory i els seus vells alumnes del Teatre dels Amandiers de Nanterre com Vincent Pérez, Bruno Todeschini i Jean-Philippe Écoffey.<ref name="AlloC"/> Entre els interpretes internacionals, es troba els italians [[Virna Lisi]], Asia Argento i Claudio Amendola, l'espanyol [[Miguel Bosé]] o l'alemany Thomas Kretschmann.<ref name="AlloC"/>

{{CitacióCita|Étrange sentiment, en voyant cette ''Reine Margot'', d'un film qui aurait des veines, un pouls, des vrais battements de cœur. Sang d'amour et sang de haine, mêlés. Et ces battements de cœur seraient dictés, rythmés par la violence, toujours, qui irrigue le film de [[Patrice Chéreau]]. C'est ce sang, c'est cette inouïe violence, ce sont ces battements de cœur qui en font une vraie, une grande réussite : ''La Reine Margot'' évite les pièges d'un cinéma qu'on feuilletterait comme un livre d'images.|[[Serge Toubiana]], dans ''[[Les Cahiers du cinéma]]'', {{n°|479/ 480}}, mai 1994, {{p.|9}}.}}''Estrany sentiment, veient aquesta Reina Margot, d'un film que hauria de tenir venes, pols, verdader batecs del cor. Sang d'amor i sang d'odi, barrejats. I aquests batecs haurien dictat, compassats per la violència, sempre, que irriga el film de Patrice Chéreau. És aquesta sang, és aquesta inaudita violència, aquest són aquests batecs que en fan un verdader, un gran èxit: La Reina Margot evita els paranys d'un cinema que es fullejaria com un llibre d'imatges. »— Serge Toubiana, als Quaderns del cinema, Plantilla:N°, maig 1994, pàg. 9}}

La Reina Margot'' rep una acollida critica mitigémixta en el moment de la seva sortidaestrena quique coincideix amb la seva presentació a la 47e Festival de BastonsCanes, certsalguns lluïdesli reprotxantreprotxen el seu emphaseèmfasi i la seva teatralitat,. Queda tanmateix com l'èxit públic el més important de Chéreau i reuneix més de dos milions d'espectadors en sales,. El film fetd'altra perbanda en un altre llocés l'eco a la tràgica actualitat del [[Genocidi de Ruanda|genocidi al Rwanda]], debutat alguns dies més d'hora.<ref>''La Reine Margot'' sura [http://www.jpbox-office.com/fichfilm.php?id=4259 JP Box Office], consulté le 20 octobre 2013.</ref><ref>''Il était une fois.''</ref>

En el cas de la critica, el realitzadordirector declara  :

{{cita|Es pot no pas estimar La Reina Margot, però hi ha un cineasta en aquest film, hi ha verdaders, llargs moments de cinema, ho sé. No he   aconseguit potser fer un film complet que seria un esdeveniment de cinema total. Un dia o l'altre, s'acabarà  per considerar-me com un escenògraf que fa les dues, com tots els exemples que tinc, com Welles o Visconti, Bergman o Kazan als quals no em comparo. El cinema té  un mal debat amb el teatre : està obsessionat per la idea de sobretot no ser teatral, mentre que hi ha molt grans films molt teatrals i que el cinema ha nascut del teatre. Reivindico aquesta filiació i reivindicaré sempre el pas de l'un a l'altre. No sento un falta de reconeixement, no des de la Reina Margot en tot cas.<ref name="Inrocks2013"/>}}

== Notes i referènciesReferències ==