Ésser humà: diferència entre les revisions

6.307 bytes afegits ,  fa 5 anys
Es desfà la revisió 18306329 de 79.159.84.174 (Discussió)
(Es desfà la revisió 18306329 de 79.159.84.174 (Discussió))
{{redirecció|Humanitat|Humanitat (desambiguació)}}
cualquns son subnormals i coions com en rafael marins
{{redirecció|Humans|Humans (sèrie de televisió)}}{{Taxocaixa mamífer
| name = Humà
| status = LC
| status_ref = <ref name="iucn">{{IUCN2008 | assessors=Global Mammal Assessment Team|year=2008|id=136584/0|títol=Homo sapiens |consulta=9 octubre 2009}}</ref>
| fossil_range = [[Plistocè]] – recent
| image = Cape Dombey people.jpg
| image_caption = Imatge d'[[home]]s i [[dones]] de diferents edats
| ordo = [[Primates]]
| familia = [[Hominidae]]
| genus = [[Homo]]
| species = '''H. sapiens'''
| binomial = ''Homo sapiens''
| binomial_authority = {{Versaleta|[[Carl von Linné|Linnaeus]]}}, 1758
| sci_meaning = Home que sap
| subdivision_ranks = [[Subespècies]]
| subdivision =
* ''[[Homo sapiens idaltu]]''&nbsp;[[extinció|†]]
* '''''Homo sapiens sapiens'''''
** [[Haplogrups del cromosoma Y humà|Haplogrups del crm. Y]]
** [[Haplogrups mitocondrials humans|Haplogrups mitocondrials]]
}}
Els '''humans''', '''éssers humans''' o '''[[home]]s''' (''Homo sapiens'') són [[primats]] bípedes de la [[Família (biologia)|família]] dels [[homínid]]s.<ref>{{ref-publicació |autor=Goodman, M.; Tagle, D.; Fitch, D.; Bailey, W.; Czelusniak, J.; Koop, B.; Benson P.; Slightom, J. |títol=Primate evolution at the DNA level and a classification of hominoids |publicació=J Mol Evol |volum =30 |exemplar=3 |pàgines=260 – 6 |any=1990 |pmid=2109087 |doi=10.1007/BF02099995}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Hominidae.html |títol=The Animal Diversity Web |consulta=25 setembre 2006 | editor= University of Michigan Museum of Zoology| llengua=anglès}}</ref>
''H. sapiens'' és l'únic representant [[tàxon vivent|vivent]] del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Homo]]'' i, alhora, només té una [[subespècie]] vivent, ''H. s. sapiens''. Diverses [[filogènia|proves basades en la comparació de l'ADN]] fan pensar que els humans moderns s'originaren a [[Àfrica]] fa aproximadament 200.000 anys.<ref>[http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/sap.htm Human Ancestors Hall: ''Homo Sapiens''] (consultat el 13-10-2006)</ref><ref name="Alemseged103">{{ref-publicació |autor=Alemseged, Z.; Coppens, Y.; Geraads, D. |títol=Hominid cranium from Omo: Description and taxonomy of Omo-323-1976-896 |publicació=Am J Phys Anthropol |volum=117 |exemplar=2 |pàgines=103–12 |any=2002 |pmid=11815945 |doi=10.1002/ajpa.10032}}</ref>
 
Actualment, els [[algorisme genètic|algorismes genètics]] determinen una diferència d'un 0,2% del [[gen|material genètic]] entre els diferents individus d'aquesta espècie, que té com algunes de les característiques més destacades la seva [[intel·ligència]], el desenvolupament del [[llenguatge]] i la [[cultura]]. Els humans tenen un [[cervell]] altament desenvolupat, capaç de realitzar un tipus de raonament abstracte, de consciència i d'[[emocions]] complexes. Aquesta capacitat mental, combinada amb una posició erecta del cos que allibera els braços i les mans, li dóna una gran capacitat de manipular objectes i utilitzar eines amb més efectivitat que qualsevol altra espècie que també en faci un ús puntual.
.<ref name="Systema naturae">Von Linné, C. (1758): ''Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis'' (10a ed.). La descripció de ''Homo sapiens'' que aportà fou: ''Nosce te ipsum'' («Coneix-te a tu mateix»). </ref>
 
Com la majoria de [[primats]], els humans són [[socials]] per naturalesa, però també són capaços d'utilitzar sistemes de [[comunicació]] molt elaborats per fer possible l'expressió i intercanvi d'idees, així com l'organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de [[famílies]] fins a [[nacions]] i han establert una enorme varietat de [[tradicions]], [[ritual]]s, [[ètiques]], valors, normes i [[Legislació|lleis]] que formen la base de la [[societat]] humana. També tenen una predisposició destacada per l'[[estètica]] i la [[bellesa]], que ha conduït a fenòmens com són la [[cultura]], l'[[art]], la [[literatura]] i la [[música]].
 
Els éssers humans destaquen pel seu desig d'entendre el món que els envolta, sobre el qual influeixen i que volen comprendre. També intenten conèixer i controlar els fenòmens naturals, que tracten a través de la [[ciència]], la [[filosofia]], la [[mitologia]] i la [[religió]]. Aquesta curiositat natural ha permès el desenvolupament d'[[Eina (utensili)|eines]] i, en un sentit més general, la [[tecnologia]]. Els humans són l'única espècie coneguda capaç d'encendre [[foc]], coure els [[aliment]]s i [[roba|vestir-se]]; a més, transmeten les seves habilitats i coneixements a les següents generacions a través de l'[[educació]].
 
A vegades es fa servir el terme «home» per designar tots els humans de manera genèrica, tot i que en el seu sentit més específic aquesta paraula s'aplica als individus de sexe masculí. Així, el terme «homes» es pot aplicar tant a tots els individus de l'espècie com als del sexe masculí, mentre que els del sexe femení tenen la denominació exclusiva de «[[dona]]».<ref>En llatí es distingeix ''homo'' ('humà') i ''vir'' ('baró' o 'home'). </ref>
 
== Nom científic ==
[[Carl von Linné]] encunyà el nom científic dels humans l'any 1758.<ref name="Systema naturae">Von Linné, C. (1758): ''Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis'' (10a ed.). La descripció de ''Homo sapiens'' que aportà fou: ''Nosce te ipsum'' («Coneix-te a tu mateix»). </ref> En donar-li el nom ''sapiens'' ('savi' o 'perceptiu'), Linné es referia al caràcter més destacat dels humans en comparació amb els altres animals, que és la seva capacitat mental.<ref>{{ref-publicació|autor=Jones R |títol=Neurogenetics: What makes a human brain? |publicació=Nature Reviews Neuroscience |volum=13 |pàgina=655 |any=2012 |pmid=22992645 |doi=10.1038/nrn3355 |exemplar=10|llengua= anglès}}</ref>
 
Linné classificà els humans i els grans primats en un grup que anomenà «antropomorfs», com a subconjunt del grup dels quadrúpedes, car no veié cap signe orgànic que li permetés situar els humans en un lloc privilegiat. Uns anys més tard, al prefaci de ''Fauna Suecica'', manifestà que havia classificat l'humà com a quadrúpede perquè no era ni una planta ni una pedra, sinó un animal, tant pel seu tipus de vida com per la seva locomoció. A més, no havia estat capaç de trobar cap caràcter que el diferenciés d'un simi. A partir de la desena edició de ''[[Systema Naturae]]'' canvià els quadrúpedes pels mamífers. El primer ordre d'aquests fou el dels primats, entre els quals ubicà els humans. El 1758 es definí el ''Homo sapiens'' linneà com a espècie diürna que canviava per l'educació i el clima.<ref name="Systema naturae" />
 
== Història ==
141

modificacions