Roger Alier i Aixalà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Etiquetes: possible spam editor visual
m Revertides les edicions de Lechatquipeche. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 66:
Més tard estudià la carrera d'Història Moderna (1970).<ref name="AlierAixalà2008"/> Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista [[Joan Pau Canals i Martí]], baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi ''Els orígens de l'òpera a Barcelona'' (1979),<ref name="GEC">{{GEC|0002638|Roger Alier i Aixalà}}</ref> publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com ''La Societat Coral Catalunya Nova'' (1972), i publicà amb [[Montserrat Albet]] una ''Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig"'' (1975).<ref name="GEC"/>
 
En el període 1971 – 1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]],<ref name="AixalàAlier2002">{{ref-llibre|cognom=Alier Aixalà|nom=Roger|títol=Historia de la ópera|url=http://books.google.com/books?id=OvF1qSfDeqsC&pg=PA385|any=2002|editorial=Robinbook|llengua=castellà|isbn=978-84-95601-66-7|pàgines=p. 385}}</ref> on col·laborà amb [[Max Cahner]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Bonada|nom=Lluís|títol=Francesc Fontbona: "Treballar amb Max Cahner va ser una cosa irrepetible”|publicació=El Temps|data=octubre 2013|url=http://www.eltemps.cat/article/1654/Francesc-Fontbona-&quotTreballar-amb-Max-Cahner-va-ser-una-cosa-irrepetible}}</ref> Ha estat crític de la revista ''[[Serra d'Or]]'', del diari ''[[Avui]]'', i des del [[1987]] és crític d'òpera de ''[[La Vanguardia]]'' i posteriorment de ''[[El País]]''. Des de 1979 és professor del [http://www.ub.edu/art/ Departament d'Història de l'Art] de la [[Universitat de Barcelona]] d'Història de la Música,<ref name="GEC"/> on el 1987 guanyà la plaça de professor titular.
 
Dirigí (1980 – 1988) la secció de música de l'editora DAIMON, on va publicar biografies de [[Bach]], [[Alessandro Scarlatti|A. Scarlatti]], etc. i una col·lecció de traduccions de [[llibret]]s d'òpera amb títols de [[Mozart]], [[Domenico Cimarosa|Cimarosa]], [[Rossini]], [[Vincenzo Bellini|Bellini]], [[Gaetano Donizetti|Donizetti]], [[Giuseppe Verdi|Verdi]], [[Puccini]] entre d'altres. L'any 1991 fou el fundador de la revista ''[[Òpera Actual]]'',<ref name="GEC"/> molt arrelada en el món hispànic, la qual va dirigir fins a l'any 2000<ref name="GEC"/> i on continua com a president-fundador. També col·labora a la revista ''[[Opera (revista)|Opera]]'', de [[Londres]].