Francesc Xavier Casp i Verger: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 185.13.202.208. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 33:
La seua tasca valencianista la continuà en la postguerra, amb altres ex-militants de la desapareguda [[Acció Nacionalista Valenciana]], com Ricard Sanmartín, Josep Vila, [[Miquel Adlert i Noguerol|Miquel Adlert]] i el seu germà [[Vicent Casp i Verger|Vicent Casp]]. Les primeres accions consistiren en l'edició d'una col·lecció de 25 estampes amb pregàries en valencià, que deixaven entre els bancs de les esglésies, i en la realització de tertúlies clandestines. En [[1943]] fundà amb el seu gran amic [[Miquel Adlert]] l'[[editorial Torre]], que va aconseguir publicar amb regularitat els primers llibres en [[valencià]] del [[franquisme]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=OWDyyyaL7dMC&pg=PA182&lpg=PA182&dq=editorial+torre+franquisme&source=bl&ots=9Rr88Nt-vm&sig=TJ5JFlg8llk-BRayvJlMTPtV9Bg&hl=ca&ei=5dKrS4P4Ioee4QaDz7TODw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAYQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false pàgina 182 de] "Franquisme i repressió: la repressió franquista als països catalans (1939-1975)" - de Pelai Pagès i Blanch </ref> En aquesta editorial publicaren obres [[Bru i Vidal]], [[Joan Fuster]],<ref>''[http://nti.uji.es/fuster/BibliografiaDF.html Bibliografia de Joan Fuster]. Biblioteca Joan Fuster de textos electrònics''.</ref> [[Josep Iborra i Martínez|Josep Iborra]], [[Emili Beüt]], [[Enric Valor]], [[Manuel Sanchis Guarner]],<ref>[http://openlibrary.org/a/OL970905A/Manuel_Sanchis_Guarner Bibliografia de Sanchis Guarner] openlibrary.org </ref> [[Maria Beneyto]], [[Vicent Andrés Estellés]],<ref>[http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/entretants/popup/gent.htm Vicent Andrés Estellés] a edu635.cat</ref> i d'altres.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/245-278.pdf pàgina 251] de la ''Història de lo Rat Penat'' de Federico Martínez Roda.</ref> En [[1948]] fundà i dirigí la revista literària i bimestral ''[[Esclat (revista)|Esclat]]'', publicada clandestinament, que només va poder traure tres números (de maig-juny a setembre-octubre).
Va tindre un lloc destacat en el valencianisme de la postguerra posant en contacte a gent tan destacada, com ara [[Joan Fuster]]. Quan Fuster començà a fer pública la seua proposta de [[Països Catalans]], Casp es mostrà en contra, proposant un espai de relació entre catalans, valencians i balears de tipus únicament lingüístic i cultural anomenat [[Comunitat Catalànica]].<ref>Revista [[Serra d'Or]], número 6 del mes de juny de [[1961]].</ref>
Entre els seixanta i els anys setanta, va ser readmès a [[Lo Rat Penat]] i, amb [[Miquel Adlert]], va capgirar al [[secessionisme lingüístic valencià]] pel seu rebuig al [[pancatalanisme]], sent els impulsors de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] (actual RACV), i de les anomenades [[normes del Puig]], amb les quals es pretenia trencar la unitat lingüística del [[valencià]]-[[català]]. Va arribar a ser diputat a les [[Corts Valencianes]] per [[Unió Valenciana]]. Des de gener de 1989 fins juny de 2002 va pertànyer al [[Consell Valencià de Cultura]]. En juny del 2001 Xavier Casp acceptà entrar, després de moltes reticències, en l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]],<ref name="Ni me vendo ni me alquilo">[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070627/cultura/xavier-casp-vendo-alquilo_20070627.html ''Xavier Casp:¡Ni me vendo ni me alquilo!'']. Article a [[Las Provincias]] del [[27 de juny]] de [[2007]].</ref> fet que li va suposar l'enemistat de certs sectors del secessionisme lingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Va ser acusat de traïdor i una concentració de [[blaverisme|blavers]] el 15 de juny del 2001 a les portes de la seu de la RACV, va obligar que fóra evacuat en un furgó policial.
| |||