Francesc Xavier Casp i Verger: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 35:
Va tindre un lloc destacat en el valencianisme de la postguerra posant en contacte a gent tan destacada, com ara [[Joan Fuster]]. Quan Fuster començà a fer pública la seua proposta de [[Països Catalans]], Casp es mostrà en contra, proposant un espai de relació entre catalans, valencians i balears de tipus únicament lingüístic i cultural anomenat [[Comunitat Catalànica]].<ref>Revista [[Serra d'Or]], número 6 del mes de juny de [[1961]].</ref>
Entre els seixanta i els anys setanta, va ser readmès a [[Lo Rat Penat]] i, amb [[Miquel Adlert]], va capgirar al [[secessionisme lingüístic valencià]] pel seu rebuig al [[pancatalanisme]], sent els impulsors de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] (actual RACV), i de les anomenades [[normes del Puig]], amb les quals es pretenia trencar la unitat lingüística del [[valencià]]-[[català]]. Va arribar a ser diputat a les [[Corts Valencianes]] per [[Unió Valenciana]]. Des de gener de 1989 fins juny de 2002 va pertànyer al [[Consell Valencià de Cultura]]. En juny del 2001 Xavier Casp acceptà entrar, després de moltes reticències, en l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]],<ref name="Ni me vendo ni me alquilo">[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070627/cultura/xavier-casp-vendo-alquilo_20070627.html ''Xavier Casp:¡Ni me vendo ni me alquilo!'']. Article a [[Las Provincias]] del [[27 de juny]] de [[2007]].</ref> fet que li va suposar l'enemistat de certs sectors del secessionisme lingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Va ser acusat de traïdor i una concentració de [[blaverisme|blavers]] el 15 de juny del 2001 a les portes de la seu de la RACV, va obligar que fóra evacuat en un furgó policial.<ref>{{ref-web|url=http://elpais.com/diario/2001/06/27/cvalenciana/993669489_850215.html|títol=Radicales 'blaveros' insultan y cercan a Casp el día en que es sustituido por Juan Lladró al frente de la RACV|editor=El País|data=27/06/2001}}</ref>
No obstant això, poc més d'un any després, el 10 de setembre del 2002 presentà la seua la dimissió com a membre de l'AVL, adduint motius de salut. La seua salut empitjorà gradualment fins a la seua mort, que li sobrevingué quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.
| |||