Obre el menú principal

Canvis

117 bytes afegits ,  fa 2 anys
cap resum d'edició
| notes_al_peu = <references group="nb"/><sup>*</sup> Membre de l'[[ONU]] i l'[[OEA]].
}}
El '''Perú''' (''Perú'' en [[castellà]], ''Piruw'' en [[quítxua]] i [[aimara]]), oficialment la '''República del Perú''', és un país de [[Sud-amèrica]] que limita al nord amb l'[[Equador]] i [[Colòmbia]], a l'est amb el [[Brasil]], al sud-est amb [[Bolívia]], al sud amb [[Xile]] i a l'oest amb l'[[oceà Pacífic]]. Té una geografia complexa dominada principalment per la [[serralada dels Andes]] i els corrents del [[Pacífic]], que elli donen climes i paisatges molt variats, des d'una costa desèrtica a la puna dels Andes o a la [[selva tropical]] de la conca de l'[[riu Amazones|Amazones]].
 
El territori peruà fou la llar de la [[Civilització de Caral|civilització del Norte Chico]], una de les més antigues del món, i posteriorment de l'[[imperi Inca|Imperi inca]], l'Estatestat més gran de la Sud-amèrica precolombina. L'[[imperi Espanyol|Imperi espanyol]] va conquerir el territori durant el [[segle XVI]] i hi va establir un virregnat des del qual es va governar, per un temps, tot el subcontinent. Després d'aconseguir la seva independència, el Perú va viure períodes d'inestabilitat política i econòmica, alternada amb períodes de creixement i prosperitat econòmica.
 
El Perú en l'actualitat és una república democràtica i representativa dividida en vint-i-cinc regions. És un [[país en vies de desenvolupament]] amb un [[índex de desenvolupament humà]] mitjà i amb una elevada [[desigualtat econòmica]]. Les activitats econòmiques principals són l'[[agricultura]], la [[pesca]], la [[mineria]] i la manufactura de [[tèxtils]]. La població peruana, estimada en 28 milions, és multiètnica, fonamentada en els pobles indígenes, però inclou la influència europea, africana i asiàtica. La llengua principal hi és el [[castellà]], tot i que un percentatge significatiu de la població parla el [[quítxua]] o altres [[llengües ameríndies]] nadiues. Aquesta combinació de tradicions culturals té com a resultat una ampla diversitat d'expressions en camps com ara l'art, la cuina, la literatura i la música.
 
== Etimologia ==
La paraula "Perú" deriva de ''Birú'' el nom d'un governador local que va viure a prop del [[Golfgolf de San Miguel]] al [[Panamà]], a mitjan [[segle XVI]].<ref name=nom>Porras Barrenechea, Raúl. ''El nombre del Perú''. Lima: Talleres Gráficos P.L. Villanueva, 1968.</ref> Els seus territoris, visitats pels exploradors espanyols el 1522, eren la regió més meridional del "[[Nou Món|nou món]]" que els europeus havien visitat.<ref name=nom/> Quan [[Francisco Pizarro]] va explorar les regions encara més al sud, aquestes van ser designades ''Birú'' o ''Perú''.<ref name=nom/> La [[Imperi Espanyol|Coronacorona espanyola]] va donar al nom un estat legal el 1529 amb la [[Capitulaciócapitulació de Toledo]], la qual va designar l'[[imperi Inca|Imperi inca]], que havien confrontat, com la ''província del Perú''.<ref name=nom/> Sota el govern espanyol, el territori va adoptar la denominació delde [[Virregnat del Perú]], que es va convertir en la República del Perú després de la seva independència.
 
== Geografia ==
{{Article principal|Geografia del Perú}}
El Perú es troba a la regió occidental de Sud-amèrica entre l'[[línia equatorial|equador]] i el [[Tròpictròpic de Capricorn]]. Té una superfície d'1.285.220&nbsp;km², fent-loque el enfa el 20è país més extens del món i el tercer del subcontinent. Limita al nord amb l'[[Equador]], al nord-est amb [[Colòmbia]], a l'est amb el [[Brasil]], al sud amb [[Xile]] i a l'oest amb l'[[oceà Pacífic|l'oceà Pacífic]]. Posseeix una gran varietat de paisatges i climes, atesesper les seves condicions geogràfiques, que també li han donat una gran diversitat de recursos naturals.
 
=== Geologia i relleu ===
[[Fitxer:Peru Topography.png|thumb|esquerra|Mapa topogràfic del Perú]]
El territori del Perú és delimitat per les [[placa tectònica|plaques]] [[placa Sud-americana|sud-americanes]] i la de [[placa de Nazca|Nazca]], les quals comparteixen un límit convergent de subducció de manera paral·lela a la costa occidental sud-americana. Aquesta subducció va formar, durant el [[Juràssic|Juràssic,]] la Fosafossa de Perú-Xile, així com la [[serralada dels Andes]]. L'erosió de la serralada aha format a l'est una vasta plana on abans de l'aparició dels Andes hi havia una porció de mar. Aquesta regió sedimentària és la [[plana amazònica]]. El mateix procés d'erosió ha causat l'escarpament dels Andes. Atesa la subducció tectònica, el territori del Perú és altament sísmic i hi ha regions amb activitat volcànica, en especial al sud. El territori peruà es troba en el [[Cinturó de Foc del Pacífic]].
 
La Serraladaserralada dels Andes és paral·lela a la costa pacífica, i divideix el país en tres regions geogràfiques:
* La costa, a l'oest, és una plana angosta majoritàriament àrida, llevat d'algunes valls formades per rius estacionals;
* La serralada mateixa, que inclou l'[[altiplà andí]] i el pic més elevat del país, l'el[[Huascarán]], amb 6.768 m;<ref>UNESCO, [http://whc.unesco.org/en/list/333 ''Huascarán National Park'']. Data d'accés: 14 de juny de 2008</ref> i
* La selva, una extensió ampla i plana coberta per la [[selva amazònica]] a l'est, i ocupa el 60% de la superfície total del país,<ref>Instituto de Estudios Histórico–Marítimos del Perú, ''El Perú y sus recursos: Atlas geográfico y económico'', p. 16.</ref> tot i ser la menys poblada.
 
=== Clima ===
[[Fitxer:Alpamayo.jpg|thumb|esquerra|Alpamayo, pic dels Andes peruans]]
Tot i que el Perú es troba en una regió equatorial, el Perú no presenta un clima exclusivament tropical; la influència dels Andes i el [[corrent de Humboldt]] hi produeixen una gran diversitat climàtica. Les temperatures de la costa són moderades, amb precipitacions baixes i amb humitat elevada, llevat de la regió més septentrional.<ref name=clima>Instituto de Estudios Histórico–Marítimos del Perú, ''El Perú y sus recursos: Atlas geográfico y económico''</ref> A la serralada, les pluges són freqüents durant l'estiu, mentre que la temperatura i la humitat disminueixen en augmentar l'altitud fins a arribar als pics gelats dels Andes.<ref name=clima/> La selva es caracteritza per les pluges abundants i les altes temperatures, llevat de la regió més meridional, la qual experimenta hiverns freds i pluges estacionals.<ref name=clima/>
 
=== Hidrografia ===
La majoria dels rius peruans s'originen als Andes i drenen una de les tres conques hidrogràfiques del país. Els rius que desemboquen a l'oceà Pacífic són curts i de règim estacional. Els tributaris del [[riu Amazones]] són més llargs, més cabalosos i amb pendents menors. Els rius que desemboquen al [[Llacllac Titicaca]] són curts i de gran cabal.<ref name=clima/> Els rius més extensos del Perú són el [[riu Ucayali]], el [[riu Marañón|Marañón]], el riu [[Putumayo]], el [[riu Yavarí]], el [[riu Huallaga|Huallaga]], el [[riu Urubamba]], el [[riu Mantaro|Mantaro]] i el [[riu Amazones]].
 
=== Ecologia ===
El relleu accidentat i la història natural del Perú han fet del país un territori [[països megadiversos|megadivers]], amb una gran varietat d'[[ecosistemes|d'ecosistemes]], i, en conseqüència, amb una gran diversitat de [[flora]] i [[fauna]]. Tot i que tradicionalment s'ha considerat que hi ha, al Perú, tres regions naturals, hi ha, de fet, sis [[bioma|biomes]] terrestres: dos de marins i 3tres d'aigua dolça.
 
Quant al mar peruà, dos [[corrent marí|corrents marins]] que discorren en sentit oposat caracteritzen dos ecosistemes diferents. Al nord, des de la latitud 3,2 °S fins a la latitud 6 °S, hi ha el [[corrent del Niño]] o la zona del mar càlid, amb temperatures que oscil·len entre els 20&nbsp;°C i els 27&nbsp;°C. Aquest corrent envaeix el [[corrent de Humboldt]], que caracteritza la regió de mar fred amb temperatures que oscil·len entre els 12&nbsp;°C i els 19&nbsp;°C.
 
== Política i govern ==
=== Estructura constitucional ===
El Perú és una [[república]] [[presidencialisme|presidencialista]] de representació democràtica amb un sistema [[multipartidista]]. El sufragi és universal i obligatori per a tots els ciutadans entre els 18 i els 70 anys.<ref>''[http://www.tc.gob.pe/legconperu/constitucion.html Constitución Política del Perú]'', Artículo N° 31.</ref> En les eleccions generals del 2006, el candidat del [[Partit Aprista Peruà]], [[Alan García]] va aconseguir, en la segona volta, el 52,6% dels vots. En les últimes eleccions generals del 2011, el candidat del [[Partit Nacionalista Peruà]], [[Ollanta Humala]], va aconseguir, en la segona volta, el 52,6% dels vots, i és l'actual [[president del Perú]]. La [[constitució del Perú]] estableix una clara [[separació de poders]], comuna dels sistemes presidencialistes:
* el [[poder executiu]] és ostentatocupat pel [[president del Perú|president de la República]], el qual és el [[cap d'Estat|cap d'estat]] i el [[cap de govern]] alhora, electe per un període de cinc anys sense la possibilitat de reelecció immediata; és, a més, encarregat de la defensa nacional i presideix les [[forces armades del Perú]]; elegeix el [[primer ministre del Perú|primer ministre]] i tots dos elegeixen els membres del [[Consell de Ministres del Perú|Consell de Ministres]], l'òrgan encarregat de la direcció i la gestió dels serveis públics de l'Estatestat. La primerprimera ministreministra actual és [[Ana Jara]];
* el [[poder legislatiu]] és ostentatocupat pel [[Congrés de la República del Perú|Congrés de la República]], que presenta l'opinió pluralista de la nació i està integrada per [[unicameral|una sola cambra]] de 120 membres elegits per un període de cinc anys; i
* el [[poder judicial]] està constituït per una organització jeràrquica d'institucions que exerceixen la potestat de gestionar la justícia, entre les quals la [[Cort Suprema del Perú]], les [[sales superiors de justícia del Perú|sales superiors de justícia]], les corts de primera instància i les corts de pau.
 
La facultat d'interpretar la constitució en matèries específiques pertany al [[Tribunal Constitucional del Perú|Tribunal Constitucional]], integrat per set membres elegits pel Congrés de la Re públicaRepública per un període de cinc anys.
 
=== Subdivisió administrativa ===
 
=== Governs regionals ===
Tot i que la constitució actual preveu la conformació de les regions del país, en l'actualitat l'Estatestat es troba en la primera fase del "procés de descentralització". A cada departament (24 en l'actualitat) així com la [[província constitucional del Callao]], de manera separada, s'han conformat 25 governs regionals—elregionals —el govern regional del [[departament de Lima]] no té cap jurisdicció sobre la província del Callao, que té govern regional propi, ni sobre la [[província de Lima]], la municipalitat de la qual ha adquirit totes les funcions d'un govern regional.
 
Segons les estipulacions de la [[Llei Orgànica de Governs Regionals]], les regions seran eventualment constituïdes per la iniciativa de les poblacions de dos o més departaments mitjançant les propostes de llurs governs regionals aprovades viaper [[referèndum]].<ref>[http://www.prodes.org.pe/pdf/normas/Ley_de_Demarcacion_Organizacion_Territorial.pdf Ley de Demarcacación Organización Territorial]</ref> El primer referèndum del 2005 no va aconseguir l'aprovació de cap dels projectes de la conformació de les regions aleshores presentades, per la qual cosa no es podrà realitzar cap altra consulta, segons la Llei de Bases de la Descentralització, per sis anys,<ref>http://www.pmde.gob.pe/archivos/leyesynormas/ley_bases_descentralizacion.pdf</ref> és a dir, fins al 2011. Atès l{{'}}''statu quo'', col·loquialment es considera que el Perú està dividit en 25 "regions". Aquestes regions se subdivideixen en províncies, les quals, al seu torn, se subdivideixen en districtes. N'hi ha, de províncies, 180, i de districtes, 17471.747.
 
La Provínciaprovíncia de Lima, localitzada a la costa central del país, és única, ja que no pertany a cap regió. La ciutat de Lima està localitzada en la província, també coneguda com a ''Lima Metropolitana.''
{| border=0
|- valign=top
== Economia ==
{{AP|Economia del Perú}}
[[Fitxer:Un sol de 1889.JPG|dreta|thumb|Moneda corrent de plata d'un Solsol de 1889. Lema: «''Firme y feliz por la unión''» (fermferma i feliç per la unió)]]
Perú és tipificat com un [[país en vies de desenvolupament]]; el 2005 tenia un [[índex de desenvolupament humà]] del 0,773,<ref>United Nations Development Programme, [http://hdr.undp.org/en/reports/global/hdr2007-2008/ ''Human Development Report 2007/2008''], p. 230. Data d'accés: 28 de novembre de 2008</ref> i el 2006 tenia una renda per capita d'US$3.374,<ref>International Monetary Fund, [http://imf.org/external/pubs/ft/weo/2007/01/data/weorept.aspx?sy=2006&ey=2006&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=%2C&br=1&pr1.x=20&pr1.y=14&c=512%2C941%2C914%2C446%2C612%2C666%2C614%2C668%2C311%2C672%2C213%2C946%2C911%2C137%2C193%2C962%2C122%2C674%2C912%2C676%2C313%2C548%2C419%2C556%2C513%2C678%2C316%2C181%2C913%2C682%2C124%2C684%2C339%2C273%2C638%2C921%2C514%2C948%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C965%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698&s=NGDPDPC&grp=0&a= Countries].3 d'agost de 2007</ref> i un [[producte interior brut]] en [[paritat de poder adquisitiu]] d'US$7.600 el 2007.<ref name=ciaecon/> Segons les estadístiques nacionals, el 2007 el 39,3% de la població és pobre, i el 13,7% és extremadament pobre.<ref>Instituto Nacional de Estadística e Informática, ''La pobreza en el Perú en el año 2007'', p. 3</ref>
 
Perú és un país amb recursos naturals abundants; l'economia està molt enllaçada amb les exportacions amb els quals es financen les importacions i els pagaments del deute extern.<ref>Rosemary Thorp and Geoffrey Bertram, ''Peru 1890–1977'', p. 4.</ref> L'economia peruana ha variat molt durant les últimes dècades. Entre el 1968 i 1975 el govern de [[Juan Velasco Alvarado]] va introduir reformes radicals, entre les quals, la [[reforma agrària]], l'expropiació de les companyies estrangeres i un sistema de planejament econòmic centralitzat. Aquestes polítiques es van revertir durant la dècada de 1990 durant el govern d'[[Alberto Fujimori]]. La sobredependència en elsdels minerals i els metalls afectada per les fluctuacions en els preus mundials, així com la manca d'una infraestructura adequada han dissuadit el comerç i la inversió. Després de molts anys amb un creixement inconsistent, l'economia peruana va créixer a taxes superiors al 4% del 2002 al 2006 i del 7,5% el 2007, gràcies als preus elevats dels minerals i metalls.<ref name=ciaecon>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/pe.html#Econ Peru]. Economy. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 15 de desembre de 2008</ref> Malgrat tot això, els nivells de pobresa i desigualtat encara hi són elevats.<ref name=ciaecon/>
 
== Geografia humana ==
=== Dinàmica de població ===
[[Fitxer:Peru-demography.png|thumb|333px|Creixement de la població peruana segons la FAO (1961-2001).<ref>Vegeu la font adjuntada a l'arxiu de [[commons]]</ref>]]
Amb 28 milions d'habitants, el Perú és el quart país més poblat de Sud-amèrica.<ref>United Nations, {{PDFlink|[http://www.un.org/esa/population/publications/wpp2006/WPP2006_Highlights_rev.pdf ''World Population Prospects'']|2.74 [[Mebibyte|MiB]]<!-- application/pdf, 2875952 bytes -->}}, p. 44–48. Data d'accés: 29 de juliol, 2007</ref> La [[taxa de creixement poblacional]] ha decrescut del 2,6% a l'1,6% entre 1950 i el 2000; i s'espera que la població arribi als 42 milions el 2050.<ref>Instituto Nacional de Estadística e Informática, ''Perú: Estimaciones y Proyecciones de Población, 1950–2050'', p. 37–38, 40.</ref> El 2007, el 75,9% de la població vivia en àrees urbanes i el 24,1% en àrees rurals.<ref>Instituto Nacional de Estadística e Informática, ''Perfil sociodemográfico del Perú'', p. 13.</ref> Les ciutats més importants són [[Lima]], [[Arequipa]], [[Trujillo (Perú)|Trujillo]], [[Chiclayo]], [[Piura (ciutat)|Piura]], [[Iquitos]], [[Cusco]], [[Chimbota]] i [[Huancayo]], totes amb poblacions superiors als 250.000 habitants el 2007.<ref>Instituto Nacional de Estadística e Informática, ''Perfil sociodemográfico del Perú'', p. 24.</ref>
 
=== Etnografia ===
[[Fitxer:Andean Man.jpg|thumb|Home vestit amb robes tradicionals.]]
Perú és una societat multiètnica en què s'han integrat diversos pobles i races durant cinc segles. El Perú és país en què els [[amerindi]]s són majoria (55%). Els amerindis han habitat el territori peruà mil·lennis abans de la conquesta espanyola. Els espanyols i els africans van arribar durant el període colonial. Després de la independència hi van immigrar anglesos, francesos, italians i espanyols.<ref>Mario Vázquez, "Immigration and mestizaje in nineteenth-century Peru", p. 79–81.</ref> Durant la dècada de 1850 hi van immigrar xinesos; altres grups importants són els àrabs i els japonesos que s'han endinsat en la població peruana.
 
=== Llengües ===
{{article principal|Llengües del Perú}}
La [[llengua oficial]] aen tot el territori és el [[castellà]] i, on són predominants, les distintes llegües nativesnadiues també hiho són on siguin majoritàries. El castellà és la llengua principal del país. Coexisteix amb altres llengües ameríndies, la més important de les quals és el [[quítxua]].
 
=== Religió ===
[[Fitxer:SeñordelosMilagrosNazarenas.jpg|220px|thumbnail|dreta|[[Jesús de Natzaret]] "Senyor dels Miracles" ]]
Al Perú, la religió predominant és el [[cristianisme]], on el catolicisme és la religió dominant (més del 80%), a més existeixen altres denominacions cristianes, principalment els [[protestantisme|protestants]]. Existeixen també aquells que professen el [[judaisme]] i l'[[islam|l'islam]]. L'[[ateisme]] i l'[[agnòstic|agnosticisme]] quehi són escassos.
 
Una de les manifestacions religioses més importants és la solemnitat de la processó del [[Senyor dels Miracles (Lima)|Senyor dels Miracles]], la imatge delsdel qualsqual data del [[Virregnat del Perú]] i surt en [[Processó religiosa|processó]] pels carrers de [[Lima]] el mes d'[[octubre]] de cada any,; també és una de les processons més grans del món, durant tot el mes d'octubre surt en processó,; per aquesta raó tothom diu que octubre és ''el mésmes morat'', i la imatge rep una gran quantitat de fidels de tot el Perú, més de deu mil. Aquesta imatge ha rebut homenatges del [[Joan Pau II|Papapapa Joan Pau II]] (quique la va cridaranomenar la ''quaresma limenya'') i del [[Benet XVI|Papapapa Benet XVI]]. Al Perú, com a la resta de [[Llatinoamèrica]], hi ha una gran quantitat de devocions a la [[creu]], així com moltes advocacions [[Mare de Déu|marianes]], com la [[Verge del Chapi]], la [[Mare de Déu del Carme]] o la [[Verge de la Porta]].
 
=== Educació ===
Al Perú, el sistema educatiu té tres nivells bàsics: l'educació inicial, que opcionalment pot començar-se als dos anys, però generalment, als tres; l'educació primària, que dura sis anys, amb un mestre per a cada salóaula, generalment, i la secundària de cinc anys, on es dóna la polidocència. L'idioma anglès es troba dintre del currículum oficial del Ministeri d'Educació, encara que si el centre educatiu està vinculat amb algun altre país, l'idioma estranger sol variar.
L'educació superior es pot realitzar en universitats, instituts superiors, pedagògics, etc. Per a ingressar a aquests centres, és indispensable donarfer un examen d'admissió, encara que la seva dificultat d'aquest, depèn de l'exigència de la universitat. Actualment, les universitats estatals alberguen a més de 100 mil alumnes en tot el país.
 
== Cultura ==
La cultura peruana té les seves arrels en les tradicions ameríndies i espanyoles,<ref>Víctor Andrés Belaunde, ''Peruanidad'', p. 472.</ref> tot i que ha estat influïda també per diversos grups ètnics d'[[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]]. La [[tradició artística peruana]] va començar amb la terrisseria elaborada, la fabricació de tèxtils, l'orfebreria i l'escultura de les èpoques preinques. Els inques van mantenir aquests oficis i van construir obres arquitectòniques impressionants, com ara el [[Machu Picchu]]. El [[barroc]] va predominar en l'art virregnal, que va fer un sincretisme amb les tradicions autòctones.<ref>Gauvin Alexander Bailey, ''Art of colonial Latin America'', p. 72–74.</ref> Durant aquest període l'art es concentrava majoritàriament en temes religiosos; les nombroses esglésies d'aquest període i les pintures de l'[[escola de Cusco]] en són una mostra.<ref>Gauvin Alexander Bailey, ''Art of colonial Latin America'', p. 263.</ref> Les arts es van estancar després de la independència fins a l'aparició de l'[[indigenisme]] en la primera meitat del [[segle XX]].<ref>Edward Lucie-Smith, ''Latin American art of the 20th century'', p. 76–77, 145–146.</ref> Des de la dècada de 1950 l'art peruà ha estat eclèctic i influït per corrents internacionals i locals.<ref>Damián Bayón, "Art, c. 1920–c. 1980", p. 425–428.</ref>
 
[[Fitxer:Ceviche del Perú.jpg|thumb|[[Ceviche]], plat de peix i marisc.]]
La [[literatura peruana]] té les seves arrels en les tradicions orals de les [[civilitzacions precolombines]]. L'expressió literària colonial va incloure les [[crònica|cròniques]] i la [[literatura religiosa]]. Després de la independència, el [[costumisme]] i el [[romanticisme]] es convertiren en els gèneres literaris més populars, com ara les obres populars de [[Ricardo Palma]],<ref>Gerald Martin, "Literature, music and the visual arts, c. 1820–1870", p. 37–39.</ref> [[José María Arguedas]],<ref>Gerald Martin, "Narrative since c. 1920", p. 178–179.</ref> i [[César Vallejo]].<ref>Jaime Concha, "Poetry, c. 1920–1950", p. 250–253.</ref> Durant la segona meitat del segle, un dels exponents més importants de la literatura peruana ha estat [[Mario Vargas Llosa]].<ref>Gerald Martin, "Narrative since c. 1920", p. 186–188.</ref>
 
La [[cuina peruana]] és una mescla de la cuina ameríndia sud-americana i l'espanyola amb influències africanes, àrabs, italianes, xineses i japoneses.<ref>Tony Custer, ''The Art of Peruvian Cuisine'', p. 17–22.</ref> Alguns menjars típics són els [[articucho]]s, el [[ceviche]], les [[humita (aliment)|humitas]] i la [[pachamanca]].
{{Article principal|Història del Perú}}
[[Fitxer:80 - Machu Picchu - Juin 2009 - edit.jpg|thumb|Machu Picchu]]
Hi ha evidències d'assentament humà al Perú de fa més de cinc mil anys: les trobades arqueològiques recents a la regió de [[Norte Chico]] semblen indicar que s'hi desenvoluparen les civilitzacions més antigues del continent americà, prop del 3000 aC.<ref name=histo1>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570790_8/Peru_(country).html#s32 Peru]. History. MSN Encarta. Data d'accés: 27 de gener de 2008</ref> Altres cultures aparegueren, com ara els [[chavín]], [[chimú]], [[Cultura del Nazca|nazca]] i [[tiwanaku]], que emigraren al Perú des del nord.<ref name=histo1/> Totes les cultures tingueren característiques comunes, entre les quals, l'agricultura intensiva i rica en recursos tècnics, la ramaderia—únicaramaderia —única a Amèrica—, art, tècnica tèxtil, arquitectura, ceràmica, metal·lúrgia i orfebreria, així com de l'organització social i religiosa.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0050510 Perú. La història. El Perú precolombí]. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 27 de gener de 2008</ref>
 
El nom de l'imperi en [[quítxua]] fou ''Tawantinsuyu'', que vol dir "les quatre regions" i prové de llurs divisions: Chinchaysuyu (al nord), Collasuyu (al sud), Antisuyu (a l'est) i Contisuyu (a l'oest). La capital fou la ciutat de [[Cusco]]. L'imperi començà a formar-se a partir de la victòria de [[Pachacútec]], que encapçalava la confederació d'estats chanques l'any de 1438. Després de la victòria, es començà a organitzar l'imperi, quei continuà una etapa de contínua expansió i posterior consolidació. Es desenvoluparen la cultura, la tecnologia, la ciència, i es bastiren grans edificis i mausoleus.
 
Després d'aquest període d'apogeu l'imperi entrà en declivi per diversos problemes, entre els quals, la confrontació pel tron entre els fills de [[Huayna Cápac]], els germans [[Huáscar]] i [[Atahualpa]], que es traduí en una guerra civil. Atahualpa vencé el 1532, però quan pujà al poder, arribaren les tropes espanyoles sota el comandament de [[Francisco Pizarro]]. Els espanyols capturaren l'emperador i l'executaren. Diversos inques rebels continuaren la lluita contra els espanyols fins a 1572.
 
El 1532, un grup de conqueridors espanyols encapçalats per Francisco Pizarro derrotaren les forces inques. Deu anys després la [[Imperi Espanyol|corona espanyola]] establí el [[virregnatVirregnat del Perú]], que incloïa, al començament, la majoria de les colònies sud-americanes.<ref name=recopilacion>Recopilación de leyes de los Reynos de las Indias. Madrid: Cultura Hispánica, 1973</ref> El virrei [[Francisco de Toledo]] reorganitzà el país el 1570; la mineria de plata es convertí en la principal activitat econòmica basada en la mà d'obra forçada dels indígenes.<ref name=bakewell>Bakewell, Peter. Miners of the Red Mountain: Indian labor in Potosi 1545–1650. Albuquerque: University of New Mexico, 1984.</ref> Els metalls preciosos de tots els virregnats americans proveïren de recursos a la corona espanyola, la qual, al seu torn, permetia el comerç centralitzat a la metròpoli. En el segle XVIII el declivi de la producció de plata, en conjunció amb una dolenta administració dels recursos anteriors, disminuïren les entrades de la corona. Com a resposta, s'efectuaren les [[Reformes Borbòniques|reformes borbòniques]], una sèrie d'edictes que incrementaren els impostos, i reorganitzaren econòmicament i políticament l'Imperiimperi. El virregnatVirregnat del Perú es dividí, i es crearen el [[virregnatVirregnat de Nova Granada]] i el [[virregnatVirregnat del Riu de la Plata]]. Les noves lleis provocaren diverses revoltes dels indígenes, que foren sufocades.
 
El 28 de juliol de 1821, el moviment independentista encapçalat pel general argentí [[José de San Martín]], que arribà des de [[Xile]], declarà la independència del Perú, i instaurà la República del Perú, nom que quedà consignat tàcitament en l'Acta d'Independència. Tanmateix, no seria sinó fins al 1824 que el general veneçolà [[Simón Bolivar]] aconseguí expulsar definitivament les tropes reialistes establertes al sud.<ref name="Walker">Walker, Charles. Smoldering ashes: Cusco and the creation of Republican Peru, 1780–1840.</ref>
 
[[Fitxer:Angamos.jpg|thumb|Batalla d'Angamos, decisiva en la [[Guerra hispanosudamericana]]]]
Durant els primers anys de la República, les lluites endèmiques pel poder entre els líders militars provocaren inestabilitat política.<ref name="Walker"/> En aquest període es forjà la identitat nacional, en fracassar els projectes d'unificació de totes les antigues colònies hispanes, així com la unió amb Bolívia.<ref name=gootenberg>Gootenberg, Paul. Imagining development: economic ideas in Peru's "fictitious prosperity" of Guano, 1840–1880. Berkeley: University of California Press, 1993.</ref> Entre les dècades de 1840 i 1860, el Perú tingué un període d'estabilitat econòmica i política, basada en l'explotació del [[guano]]. El president [[Ramón Castilla]], se n'aprofità de les exportacions per incrementar els recursos de l'estat.<ref name=gootenberg/> Tanmateix, en malgastar-se els recursos, en la dècada de 1870, el país havia acumulat un gran deute, i els conflictes polítics ressorgiren.<ref name=gootenberg/>
 
El reconeixement per part d'Espanya de la independència de la [[República del Perú]] es va produir amb el [[Tractat de París (1879)|Tractattractat de París]] el 14 d'agost de [[1879]].<ref>''[http://books.google.cat/books?id=-YaanYkhfJEC&pg=PA325&dq=Par%C3%ADs+el+14+de+agosto+de+1879.&hl=ca&ei=BswVTZirAcvEswbN8unXDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=Par%C3%ADs%20el%2014%20de%20agosto%20de%201879.&f=false Tratado adicional al de paz y amistad celebrado entre la República del Perú y el Reino de España]'', al llibre ''Las relaciones entre el Perú y España (1821-2000)''</ref>
 
Xile derrotà el Perú en la [[Guerra del Pacífic]] de 1879-1883, i perdé les províncies d'[[Arica]] i [[Tarapacá]], en el [[Tractattractat d'Ancón]] i el [[Tractattractat de Lima]]. Les lluites internes posteriors a la guerra foren seguides d'un període d'estabilitat sota el govern del [[Partit Civilista]], i aquest fou seguit d'un període autoritari sota [[Augusto B. Leguía]].<ref>Mücke, Ulrich. Political culture in nineteenth-century Peru. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, 2004.</ref> La [[Gran Depressió]] influí en la caiguda de Leguía. Després de diversos conflictes polítics, emergí l'[[Aliança Popular Revolucionària Americana]]. La rivalitat entre aquesta organització i una coalició de l'elit i els militars definí la política peruana de les tres dècades següents.<ref>Palmer, David. Peru: the authoritarian tradition. New York: Praeger, 1980.</ref>
 
El 1968, les forces armades, encapçalades pel general [[Juan Velasco Alvarado]], dirigiren un cop d'Estatestat contra el president [[Fernando Belaúnde]]. El nou règim emprengué reformes radicals per tal de promoure el desenvolupament, però no aconseguí el suport popular.<ref>Philip, George. The rise and fall of the Peruvian military radicals. London: University of London, 1978.</ref>
El 1975, Velasco fou deposat violentament pel general [[Francisco Morales Bermúdez]], el qual paralitzà les reformes i restablí la democràcia.<ref>Schydlowsky, Daniel and Juan Julio Wicht. "Anatomy of an economic failure". In Cynthia McClintock and Abraham Lowenthal (ed.), The Peruvian experiment reconsidered. Princeton: Princeton University Press, 1983, p. 94–143.</ref> Durant la dècada de 1980, el Perú experimentà una greu recessió, acompanyada d'un deute extern considerable, altes taxes d'inflació, l'increment del narcotràfic i la violència política massiva.<ref>Klarén, Peter. Peru: society and nationhood in the Andes. New York: Oxford University Press, 2000.</ref> Sota la presidència d'[[Alberto Fujimori]] (1990-2000), el país començà a recuperar-se. Tanmateix, després de diverses acusacions d'autoritarisme, corrupció i violació alsdels drets humans, renuncià.<ref>BBC News, ''[http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/1031752.stm Fujimori: Decline and fall]''. Data d'accés: 21 de juliol de 2007</ref> Des de la fi del règim de Fujimori, el Perú ha assajat de lluitar contra la corrupció i aconseguir elun desenvolupament econòmic sostenible.<ref>The Economist, ''[http://www.economist.com/research/backgrounders/displayBackgrounder.cfm?bg=709221 Peru]''. 28 de juliol de 2007</ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Afroperuà]].
 
== Referències ==