Baldomer Galofre i Giménez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
infotaula i retocs |
m retoc i enllaç |
||
Línia 4:
Va fer les primeres passes artístiques a l'estudi de [[Domènec Soberano]], a Reus. Quan ell era molt jove la seva família es va traslladar a Barcelona. Va cursar els seus estudis a l'[[Escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona]], sota el mestratge del pintor [[Ramon Martí i Alsina]]. Posteriorment va marxar a [[Madrid]] per ampliar els seus estudis. Va prendre part a l'Exposició de Belles Arts del [[1866]] a Barcelona, on va presentar la tela ''Els traginers'', i també va participar en les exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys [[1870]] i [[1872]], i a la de [[Saragossa]] del 1868, en les quals va presentar diversos paisatges de les muntanyes de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] i [[Vallvidrera]], algunes [[Marina (pintura)|marines]] i uns estudis. A l'Exposició de Belles Arts de [[Salamanca]], les seves aquarel·les van ser guardonades amb una medalla de plata.
El 1870 va marxar pensionat a [[Roma]] pel govern de la Primera República, on va residir durant deu anys, per estudiar a l'Acadèmia de Roma, fet que va definir completament el seu estil i el va convertir en un dels molts seguidors de [[Marià Fortuny]], però sempre palesant un estil més personal, d'una gran brillantor. La seva producció, de la qual destaca ''Posta de sol, Un carrer, Golf de Napols'' o ''Regates a Sorrento'', es caracteritza per una intensa expressió colorística, de paleta alegre i tons vius i intensos, no exempts però de suavitat i elegància. A Roma va coincidir amb el jove pintor també reusenc [[Josep Escudé Bartolí]], becat per l'ajuntament de Reus.
De retorn de Roma, la seva exposició a Barcelona del [[1884]] tingué una sorollosa acollida: [[Narcís Oller]] l'elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d'història. En exposar a Madrid el [[1890]], la regent li adquirí una obra.
| |||