Guiena: diferència entre les revisions

Durant la unió anglo-gascona, els límits del ducat de Guiana van variar seguint els tractats de pau signats entre els reis d'Angleterre i els reis de França, després les vicissituds de la [[guerra dels Cent Anys]]. Llavors, la província o govern de Guiana va ser la més gran de les províncies del regne de França, ja que comprenia als segles XVI i XVII el [[Bordelès]], el [[Vasadès]], el [[Llemosí (regió)|Llemosí]], el [[Perigord]], el [[Regió del Carcí|Carcí]], el [[Roergue|Rouergue]], l'[[Agenès]], la [[Santonya]], l'[[Angumois|Angolemès]] i [[Gascunya|Gascogne]], deixant de costat el [[Bearn|Bearn]] i la [[Baixa Navarra]]. Cal esperar a mitjan del segle XVII per a veure destriada la [[Gascunya]] de la Guiana, mentre que abans [[Gascunya]] sempre era considerada com una part de la Guiana. De llavors ençà, la Guiana pròpiament dita va ser considerada com estant formada pel [[Bordelès]], pel [[Perigord]], la [[Santonya]], el [[Llemosí (regió)|Llemosí]], el [[Regió del Carcí|Carcí]] i el [[Rouergue|Roergue]], la resta del govern es considerava que era la [[Gascunya]]. Aleshores, la [[Santonya]] i el [[Llemosí (regió)|Llemosí]] van ser segregats d'aquest govern per a fer-ne un govern separat, que donà la Guiana i la Gascunya la fisonomia que tenien el 1789. Posteriorment el terme Guiana no va tenir identitat política ni administrativa. Només l'alt Agenès, a la recerca d'una identitat, ha intentat explotar el capital històric de la «Guiana» promovent com a marca el « País de Guyenne» en la part [[Òlt i Garona]] de la vall del [[Dropt|Dròt]]. Tanmateix, aquesta accepció està avui en reculada per la de «País del Dròt » (en francès Pays du Dropt) terme de vocació més turística. El nom només subsisteix com a nom d'entitats, societats i clubs.