Fusell metrallador: diferència entre les revisions

L'estatus epistemològic del fusell metrallador és qüestió debatuda. En general, els tractadistes romànics tendeixen a considerar-lo una arma prou caracteritzada en si (''fusil mitrailleur'', ''fucile mitragliatore'', ''fusil ametrallador'', etc.), diferent d'altres de similars; perspectiva que seguim ací. Els tractadistes anglosaxons tendeixen a considerar el fusell metrallador com un tipus de metralladora (com es pot veure a la Viquipèdia anglesa, per exemple). En tot cas, l'arma que li és més similar funcionalment és la ''[[metralladora lleugera'']], que sovint ve a ésser-ne un sinònim, si bé podríem distingir entre ''fusell metrallador'', d'alimentació per carregador, i ''la metralladora lleugera'', alimentada per cinta (o peramb els ambdósdos sistemes).

El fusell metrallador sorgíva aapareixer en els inicis del [[segle XX]]; un dels primers models estàndard fou el [[danès]] Madsen ([[1902]]). EmperòTanmateix, el nou tipus d'arma no tingué gaire ús fins a la [[Primera Guerra Mundial]], en què es demostrà ben idoni per a cobrir les necessitats específiques de la lluita de [[Trinxera|trinxeres]]: hi calia una arma que disparés a ràfega però que alhora fos fàcilment transportable, i no de posició fixa com la metralladora tradicional. El fusell metrallador nasqué,va neixer doncs, de l'aplicació del sistema de tir de la metralladora al format del [[Fusell (arma)|fusell]]. En resultà una arma més voluminosa que els fusells de repetició de l'època, però més lleugera que la metralladora; així i tot, era força pesant: de vuit a deu quilos. Des del punt de vista estètic era una arma renovadora; la seva línia prefigurava la dels [[Fusell (arma)|fusells d'assalt]] que sorgirien uns trenta anys després (similitud merament estètica que, per cert, provoca malentesos entre els llecs en la matèria). Models cèlebres de la Primera Guerra Mundial foren, entre d'altres, el Lewis britànic ([[1914]]), el Chauchat francès ([[1915]]), el Bergmann alemany ([[1915]]) i el BAR estatunidenc ([[1918]]).

En entreguerres es desenvolupa una segona generació de fusells metralladors, entre els quals cal destacar el Degtiariov DP soviètic ([[1928]]); el Breda italià ([[1930]]); el revolucionari Solothurn suís ([[1930]]), base de l'[[MG 34]] alemany (amb la seva derivació, la metralladora lleugera MG 42); i l'escola txecoslovaca, en particular, el model ZB 26, especialment cèlebre en la versió adaptada per a l'exèrcit britànic, coneguda com a Bren ([[1938]]).