Dent de lleó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 16745110 de 85.192.93.129 (Discussió) VANDALISME
Cap resum de modificació
Línia 26:
| range_map_caption =
}}
La '''xicoia''' (''Taraxacum officinale''), també anomenada '''dent de lleó''', '''camaroja''', '''lletsó d'ase''', '''llumenetes''', '''pixallits''', '''queixals de vella''', '''lletissó de ruc''', '''lletsó''', '''lletissó''', '''llicsó''' i '''xicoira de burro''', és una [[planta]] de la família de les [[asteràcies]]. La seva morfologia és molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40cm - 50cm d'alçada. Les fulles són alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un [[vil·là|papus]], amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa arreu. És originària de les zones temperades d'[[Euràsia]], però ara es pot trobartro bar a molts altres indrets del món com a espècie neòfita. És una planta molt comuna a tota [[Europa]], on el ''[[Taraxacum]]'' compta amb unes 1.200 espècies més, molt semblants entre elles. Creix a les vores dels camins, marges de boscos, [[prat]]s, [[erm]]s, camps i jardins. És una planta [[ruderal]], molt resistent, que pot prosperar gairebé a qualsevol lloc. Sovint és una planta pionera.
 
== Usos ==
[[Fitxer:Salade de Pissenlit.jpg|esquerra|thumb|Amanida de dent de lleó amb cansalada (recepta tradicional de [[Lorena]] molt popular a tota [[França]]).]]
Sembla raonable estimar que totes les espècies de dent de lleó són comestibles. Les seves fulles es mengen tradicionalment en [[amanides]] especialment al sud d'[[Europa]] i també al sud de la mar [[Mediterrània]], tot i que de vegades l'espècie predilecta per a menjar canvia segons el lloc, sent habitualment de fet la més estesa localment. Per exemple, a [[Anatòlia]] es prefereixen les fulles de ''Taraxacum serotinum'', al nord-oest de la mediterrània el ''T. obovatum'' i a [[Grècia]], [[Xipre]] i [[Creta]] el ''T. hellenicum''. Un exemple d'amanida tradicional amb fulles tendres de dent de lleó és, a Xipre, aquestes amb ceba, olives i pa. A Creta l'''agrioradiko'' és una amanida a la qual les fulles tendres de dent de lleó es bullen prèviament.<ref name="couplan">''Le régal végétal: Plantes sauvages comestibles'', de François Couplan. Edicions Ellebore, [[2009]]. ISBN 978-2-86985-184-9 {{fr}}</ref>
 
S'usa com a planta medicinal des de l'antiguitat.<ref name=couplan/> A la medicina casolana tradicional se li atribueixen nombroses propietats medicinals a aquesta planta. Per exemple, la infusió de les flors, així com la melmelada d'aquestes, és usada per al mal de gola, menjada directament o ensucrant una infusió o llet calenta, igual que la mel.