La Vall de Bianya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -històrico-artístic +historicoartístic |
|||
Línia 77:
La nova [[Constitució Espanyola de 1869]] va venir acompanyada d'una reforma de les administracions el [[1870]]<ref>[http://www.udg.edu/portals/156/articles/PEREZ%20JUAN%20La%20reforma%20de%20la%20administracion%201870.pdf Reformistas y Reformas en la Administración Española]</ref> que va provocar la unió de sis municipis més al de Capsec l'any [[1875]]: Castellar de la Muntanya, Socarrats (que incloïa el veïnat de les Illes), Sant Martí del Clot, Sant Pere Despuig, Santa Margarida de Bianya i Vall del Bac. Aquesta sèrie de fusions van deixar tan sols dos municipis en l'actual Vall de Bianya: el municipi de Sant Salvador de Bianya i l'anteriorment mencionat municipi de Capsec, que durant el [[segle XIX]] es va anomenar Vall de Bianya i que va tornar a recuperar aquest nom a partir de [[1917]] arran d'una petició feta pels veïns el [[desembre]] de [[1909]] i que es va repetir el [[juliol]] de [[1911]].<ref name="Murlà" /> El mateix any del canvi de nom es va traslladar la capital municipal de Capsec a [[l'Hostalnou de Bianya]], poble que és molt proper a l'església de Santa Margarida de Bianya.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0069142&BATE=la%2520Vall%2520de%2520Bianya Enciclopèdia.cat, "La Vall de Bianya"]</ref>
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] es van incendiar moltes de les esglésies dels antics municipis de la Vall de Bianya (Capsec) i Sant Salvador de Bianya. També es va perdre la documentació històrica i els antics registres parroquials a excepció dels de Sant Salvador, Sant Martí de Capsec, Santa Maria de Castellar de la Muntanya i Vall del Bac. La imatge de [[Santa Margarida]] de l'església del mateix nom i el retaule barroc de l'església de [[Santa Magdalena del Coll]] es van poder salvar, però no així nombroses peces de valor
Al final de la guerra, les tropes franquistes no van passar per la Vall de Bianya o Sant Salvador de Bianya, tot i que van poder controlar els seus governs municipals sense resistència. Al principi, una de les prioritats del règim va ser la recuperació dels centres de culte destruits durant la guerra. A partir dels [[anys 1950]] s'inicia una gradual recuperació econòmica que va permetre la construcció de varis ponts que van millorar les comunicacions entre diferents pobles bianyencs i masies disseminades. Durant els [[anys 1960]] destaquen les obres d'urbanització a la Canya, [[Llocalou]] i l'Hostalnou, i la creació del complex parroquial de la Canya l'any [[1968]].<ref name="Murlà" />
| |||