Usuari:Fplanas24/proves: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Proves d'usuari}} <!-- EDITEU A CONTINUACIÓ --> = ''Canciones amatorias'' (Granados) = ''Canciones amatorias'' és una obra musical per a veu i piano del...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 10:58, 5 abr 2017
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Fplanas24. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Canciones amatorias (Granados)
Canciones amatorias és una obra musical per a veu i piano del compositor Enric Granados amb textos de poetes dels segles XVI i XVII com Luis de Góngora, Lope de Vega, Luis de Ávila i altres d'autors anònims.[1]
Es considera, juntament amb les Doce tonadillas al estilo antiguo, el cicle de cançons més important de Granados.[2]
Estil i contingut
L'obra consta d'un total de set cançons de temàtica amorosa amb poemes en llengua castellana d'autors espanyols dels segles XVI i XVII. Tot i així, no hi ha una fil argumental que vertebri les cançons i n'estableixi un ordre exacte. Podem trobar diverses edicions amb ordres diferents, ja que Granados no va especificar-lo en el moment de la seva composició.
Aquesta obra conté els tres eixos vertebradors de la música de Granados: l'ús del folklore, la incorporació del patrimoni històric i el llenguatge romàntic i postromàntic.[3]
Estil i contingut musical
Aquesta obra pot ser considerada com un dels assoliments musicals més grans de l'obra de Granados, tant per les seves inspirades melodies i l'ingenuïtat formal com per la manipulació controlad a del text i la sorprenent senzillesa dels acompanyaments de piano. Totes les cançons exemplifiquen la preferència del compositor per la veu de soprano, que, en les versions originals, és sovint portada al límit. Tot i així, avui en dia les versions que més s'interpreten són les revisades per Rafael Ferrer durant la dècada de 1970.[2]
En aquesta obra podem observar un pes evident del romanticisme, amb clares reminiscències de la música de Chopin i Schumann. La dificultat i sofisticació en la interpretació tant per part de la soprano com de l'intèrpret de piano ens donen evidències que van ser pensades per a ser tocades en concert, deixant de banda la música domèstica que, per altra banda, el compositor també havia cultivat.
Contingut textual
Llorad corazón, que tenéis razón
Aquesta cançó conté la primera meitat del poema de Luís de Góngora tituat Lloraba la niña.
Text
Lloraba la niña
(y tenía razón)
la prolija ausencia
de su ingrato amor.
Dejóla tan niña,
que apenas creo yo
que tenía los años
que ha que la dejó.
Llorando la ausencia
del galán traidor,
la halla la Luna
y la deja el Sol,
añadiendo siempre
pasión a pasión,
memoria a memoria,
dolor a dolor.
Llorad, corazón,
que tenéis razón.[4]
Iban al pinar
Aquesta cançó també conté el text d'una part del poema de Góngora amb el títol En los pinares de Júcar.
Text
Serranas de Cuenca
iban al pinar,
unas por piñones,
otras por bailar.
Bailando y partiendo
las serranas bellas,
un piñón con otro,
[si ya no es con perlas]
de amor las saetas
huelgan de trocar:
unas por piñones,
otras por bailar,
Entre rama y rama
cuando el ciego dios
pide al Sol los ojos
por verlas mejor,
los ojos del Sol
las veréis pisar,
unas por piñones,
otras por bailar.[5]
No lloréis, ojuelos
Aquesta cançó conté una part del poema VII de la Canción a la muerte de Carlos Félix, que es troba dins de les Rimas Sacras de Lope de Vega.
Text
No lloréis, ojuelos,
porque no es razón
que llore de celos
quien mata de amor.
Quien puede matar
no intente morir,
si hace con reír
más que con llorar.
No lloréis ojuelos,
porque no es razón
que llore de celos
quien mata de amor.[6]
Història
Les Canciones amatorias es van estrenar el 5 d'abril de 1915 a la Sala Granados a Barcelona. Van ser interpretades per la soprano Conxita Badia acompanyada al piano pel propi compositor.[7] En el moment de l'estrena, la soprano catalana tenia només disset anys i aquest va ser el seu primer concert en solitari. Granados va escriure el cicle pensant en la cantant i li va dedicar dues de les cançons: Llorad corazón, que tenéis razón i Gracía mía. Existeix un enregistrament del cicle per part de Conxita Badía, acompanyada per Alicia de Larrocha, però que és molt posterior: de l'any 1963. En aquesta gravació no hi consten les cançons No lloréis, ojuelos i Descúbrase el pensamiento.[1]
Va ser l'últim cicle de cançons que Granados va compondre, ja que pocs mesos després realitzaria el seu viatge als Estats Units, del qual mai tornaria.[1]
Enregistraments
A més de l'entregistrament esmentat anteriorment de Conxita Badia i Alicia de Larrocha, cal destacar les gravacions que la pianista va realitzar en altres ocasions del cicle de Granados, tot i que en cap cas en va fer una versió completa. En l'enregistrament amb Pilar Lorengar, falta la cançó Descúbrase el pensamiento i en el de Victòria dels Àngels també falta aquesta cançó i No lloréis, ojuelos.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pujalte, Silvia «Las 'Canciones amatorias' de Enrique Granados» (en castellà). Codalario, 25-05-2015.
- ↑ 2,0 2,1 Larrad, Mark «Granados, Enrique». Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press, 05-04-2017.
- ↑ Perandones, Míriam «Cuando Granados habla a través de la música. Un artículo de Miriam Perandones» (en castellà). Codalario.
- ↑ «Llorad, Corazón, que tenéis razón (de Góngora y Argote, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ «Iban al pinar (de Góngora y Argote, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ «No lloréis ojuelos (Vega Carpio, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ S., E. «Maurice J. E. Brown». The Musical Times, 116, 1593, 01-01-1975, pàg. 998–998.