Werner Herzog: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Grizzly Man |
Canvis menors, neteja, replaced: de E → d'E, de A → d'A, freqüentment → sovint, Freqüentment → Sovint, amb l'ajuda de → amb l'ajut de AWB |
||
Línia 11:
| nacionalitat =
| conjuge =
| millors_films = 1987 ''[[Cobra Verde]]''<br />1984 ''[[Wo die grünen Ameisen träumen]]''<br />1982 ''[[Fitzcarraldo]]''<br />1979 ''[[Woyzeck (pel·lícula)|Woyzeck]]''<br /> 1979 ''[[Nosferatu: Phantom der Nacht]]''<br />1977 ''[[Stroszek]]''<br />1976 ''[[Herz aus Glas]]''<br /> 1974 ''[[L'enigma de Gaspar Hauser]]''<br />1972 ''[[Aguirre, la còlera de Déu]]''<br />1971 ''[[Fata Morgana]]''<br />1970 ''[[Auch Zwerge haben klein angefangen]]''<br />1968 ''[[Lebenszeichen]]''
| lloc_web =
| premis_oscar =
Línia 31:
| imdb = 0001348
}}
'''Werner Herzog''' ([[Munic]], [[Baviera]], [[Alemanya]], el [[5 de setembre]] de [[1942]]) és un [[actor]], [[director de cinema|director]], [[documentalista]] i [[Productor de cinema|
== Biografia ==
Va néixer a Munic, però va passar tota la seva infantesa en un poble a les muntanyes de Baviera. Va créixer sense ràdio ni cinema, en ple contacte amb la natura, allunyat del món. Segons ell mateix afirma, no va tenir coneixement de l'existència del cinema fins als dotze anys així com tampoc havia vist un cotxe fins aquesta edat; als disset anys va fer la seva primera trucada per telèfon. Als tretze anys el van dur a Munic perquè iniciés els seus estudis secundaris. La seva família es va allotjar provisionalment en una pensió on, casualment, també s'allotjava [[Klaus Kinski]], (n. [[1926]]), actor que en un futur seria clau per a la seva carrera cinematogràfica. Kinski ni va reparar en el jove Herzog de tretze anys, però el futur director sí va reparar en el singular actor.
Durant la seva adolescència Herzog va experimentar una intensa etapa religiosa que el va fer convertir-se al [[Catolicisme]]. Aquest fet li va fer tenir fortes discussions amb els seus parents, ja que aquests eren ateus convençuts. Per aquesta època també va començar a fer els seus primers viatges llargs a peu. Cap als quinze anys va travessar [[Europa]] des de [[Munic]] fins a arribar a [[Albània]]. També va fer a peu el viatge que el va dur a [[Grècia]]. Cap als disset anys va decidir dedicar-se al cinema. Per pagar-se els seus primers [[curtmetratge]]s va treballar en diversos oficis combinant-los amb els seus estudis secundaris i posteriorment, universitaris. Va iniciar estudis d'[[Història]], [[Literatura]] i [[teatre]] a [[Munic]]. Cap al [[1960]] va aconseguir la beca Fullbright per al Seminari de Cinema de la Universitat de Duquesne, a [[Pittsburgh]]. A pesar de participar en seminaris universitaris de cinema, Herzog no va estudiar aquesta disciplina en cap escola ni tampoc va treballar com a assistent de cap director de cine; la seva formació és completament autodidacta. Als [[Estats Units]] va combinar novament els seus estudis amb diverses feines amb l'objectiu d'estalviar diners. El [[1962]], als vint anys, va fundar la seva productora de cine ''Herzogfilmproduktionen''. El [[1963]] comença la filmació del seu primer curtmetratge, ''Herakles'', al que seguirien ''Game in the sand'' (1964), ''Last words'' (1967) i ''The umpreceded defence...'' (1967). Després d'aquesta primera etapa de formació en el curtmetratge va realitzar el seu primer llargmetratge, ''Lebenszeichen'' (Senyals de vida), subvencionat per l'Institut de Cinema Alemany que buscava promocionar nous cineastes. La pel·lícula va guanyar el Premi [[Alemany]] de [[Cinema]]. A partir d'aquí, Herzog va iniciar una carrera singular on ha combinat la filmació de llargmetratges, documentals, direcció d'[[òpera]], actuació i redacció de guions. Actualment, Werner Herzog segueix en actiu.<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol=biografia de Werner Herzog |url= http://www.nytimes.com/movies/person/94214/Werner-Herzog/biography | editor=''The New York Times'' }}</ref>
== Obra ==
Línia 48:
Personatges megalòmans: rebels, supervivents i sovint, sense cap escrúpol, enfrontats a un món hostil que els colpeja i que no els perdona la seva originalitat. Les seves empreses o idees estan destinades al fracàs. Dins aquest apartat podem trobar, entre d'altres, a personatges com:
* Lope
* B. S. Fitzgerald àlies Fitzcarraldo, (''[[Fitzcarraldo]]''), el melòman apassionat per l'òpera que per a muntar una representació enmig de la selva, és capaç d'aventurar-se a recol·lectar cautxú per pagar el muntatge. Per guanyar temps i vendre al més ràpidament possible el cautxú, fa creuar el seu vaixell d'un riu a un altre fent-lo pujar per una muntanya amb l'
▲* B. S. Fitzgerald àlies Fitzcarraldo, (''[[Fitzcarraldo]]''), el melòman apassionat per l'òpera que per a muntar una representació enmig de la selva, és capaç d'aventurar-se a recol·lectar cautxú per pagar el muntatge. Per guanyar temps i vendre al més ràpidament possible el cautxú, fa creuar el seu vaixell d'un riu a un altre fent-lo pujar per una muntanya amb l'ajuda dels indis.
* Da Silva, (''Cobra Verda''), el comerciant d'esclaus brasiler establert a l'Àfrica i que dirigeix el seu negoci amb mà dura, fins que diferents enfrontaments civils acaben el seu pròsper negoci portant-lo a la ruïna i a adonar-se de com n'era de criminal la seva activitat.
* El profeta de ''Cor de vidre'', que en intentar descobrir les propietats d'una misteriosa pedra-robí, duu a un poble a un estat de trànsit i bogeria col·letives. Els actors van rodar algunes escenes sota hipnosi.
* Hanussen, (''Invencible''), el prestidigitador farsant, manipulador i sense escrúpols que creu enganyar als nazis per aconseguir d'ells establir un Ministeri de les Ciències Ocultes, fins que es troba amb el forçut jueu Zische, representació de la innocència i la bondat, que el duu a la destrucció.
Linha 61 ⟶ 57:
* Els nans, (Els nans també van començar petits). Aquests nans maltractats i tancats en un correccional inicien una grotesca rebel·lió que els duu a cometre actes cruels i sanguinaris.
* [[Kaspar Hauser]], (L'enigma de Kaspar Hauser). La vertadera història d'aquest jove [[alemany]] que va aparèixer un dia pels carrers de [[Nuremberg]] el [[1828]]. Havia passat la major part de la seva vida tancat en un soterrani i es desconeixia quins eren els seus orígens i per què un bon dia se'l va alliberar. Hauser va aprendre en cinc anys a llegir, escriure poesia, caminar correctament, tocar el piano, conversar i relacionar-se amb el món amb fluïdesa. Un ésser que era una pàgina en blanc transplantat a un món decadent totalment desconegut per ell. Herzog insisteix en com Hauser va dur la seva particularitat amb gran dignitat mentre que la societat burgesa, interessada morbosament en el seu cas, era realment l'excèntrica i malalta d'aquesta història. La singularitat i la innocència de Hauser no li van ser perdonades i va morir assassinat. Mai es va esclarir el mòbil del crim.
* Woyzeck, (''Woyceck''). Aquesta cinta és, pràcticament, teatre filmat basat en l'obra inacabada de Burchner. Woyzeck l'innocent soldat que és maltractat pels seus superiors fins a fer-lo embogir.
* Stroszek, (''Stroszek''), l'antic pres [[alemany]] que emigra als [[Estats Units]] i és devorat pel somni americà.
* Nosferatu, (''Nosferatu, fantasma de la nit''). Revisitació de la pel·lícula de [[F.W. Murnau]]. Nosferatu, el no-mort, el qual el seu romanticisme decadent e impossible porten la malaltia i la mort al petit poble on s'instal·la.
* Zische Breitbart, (''Invencible''), l'innocent forçut jueu polonés que viu en el [[Berlín]] just en els dies en què el [[nazisme]] està en plena ascensió. Pateix visions i prediu l'[[Holocaust]], fet que el duu a creure que és escollit per Déu per advertir al seu poble del perill imminent que se'ls acosta. Però ningú se l'escolta.
Linha 76 ⟶ 67:
La música en els treballs d'Herzog és com un personatge més. Des de les seves primeres pel·lícules ha comptat amb la col·laboració del grup [[alemany]] Popol Vuh que li ha compost, entre d'altres, la banda sonora d'''Aguirre, la cólera de Déu'', ''[[Fitzcarraldo]]'' o ''Cobra Verda''. La seva vincul·lació amb la música l'ha dut a dirigir òperes. Va debutar com a tal dirigint ''Tanhaüsser'', de [[Richard Wagner]], per al Festival de [[Bayreuth]] el [[1988]]. Herzog afirma que la música és l'art que més fàcilment arriba i commou a l'ésser humà. És possible que per la seva passió per l'òpera la seva obra al cinema ha estat titllada algún cop com a ''wagneriana''. Sovint podem trobar partitures d'òperes o de música clàssica a les bandes sonores de les seves pel·lícules i documentals.
Els paisatges són fonamentals en la seva obra. Herzog afirma que més d'una de les seves pel·lícules van sorgir d'un paisatge, com per exemple ''Signes de vida'' o ''[[Fitzcarraldo]]''.
Encara que fuig del Cinéma Verité, Herzog sempre busca efectes visuals reals en les seves pel·lícules. És a dir, no hi ha efectes especials artificials. L'atrotinat vaixell que és hissat per una muntanya a ''[[Fitzcarraldo]]'' per a traslladar-lo d'un riu a un altre, va ser realment transportat i hissat per un nombrós grup d'indígenes, tal com es veu a la pel·lícula. Herzog assegura que no busca enganyar a l'espectador: el que es veu és el que hi ha. A ''Aguirre'' va fer caminar els actors per la selva fins a l'extenuació per a reflectir el vertader esgotament que van patir els conqueridors espanyols. Zische, el forçut jueu del film ''Invencible'', està interpretat per Jouko Ahola, qui va guanyar tres cops el títol de l'Home més fort del Món; totes les escenes on mostra la seva força són reals. Per blasmar la realitat, Herzog no dubta en contractar actors totalment amateurs como Bruno S. que va interpretar [[Kaspar Hauser]] o el mateix Ahola. Tampoc dubta en filmar en els llocs on van ocórrer realment els fets que explica a les seves pel·lícules. Com els seus personatges que han de lluitar contra innumerables obstacles en empreses gairebé impossibles o patir la incomprensió, Herzog mateix viu aquestes experiències en els seus rodatges que normalment són duts a terme en condicions especialment difícils. Així, autor i obra es fonen totalment.
Linha 90 ⟶ 81:
Els treballs d'Herzog han rebut grans elogis de la crítica i li han donat molta popularitat en els circuits especialitzats. Alhora ha estat objecte de controvèrsies pels temes i missatges de les seves pel·lícules i documentals. Especialment per les circumstàncies relatives a la seva creació. Un exemple significatiu va ser ''[[Fitzcarraldo]]'', en què l'obsessió, el tema central de la pel·lícula, va ser reproduïda pel director durant la filmació.
== Premis <ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol=Werner Herzog, premis |url= http://www.nytimes.com/movies/person/94214/Werner-Herzog/awards | editor=''The New York Times'' }}</ref>==
Herzog ha guanyat una bona colla de premis al llarg de la seva carrera. El més important és sens dubte el premi a millor director al [[Festival Internacional de Cinema de Canes]] l'any [[1982]]. Més recentment, el seu documental ''Grizzly Man'' va guanyar el [[premi Alfred P. Sloan]], atorgat en el Festival de Cinema Independent de Sundance, l'any [[2005]].
== Filmografia com a director<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol=Filmografia de Werner Herzog |url= http://www.nytimes.com/movies/person/94214/Werner-Herzog/filmography | editor=''The New York Times'' }}</ref> ==
=== Llargmetratges ===
Linha 198 ⟶ 189:
* ''Del caminar sobre el hielo'', per Werner Herzog. Ediciones de La Tempestad. Nº 10. [[2003]]. ISBN 84-7948-973-1 (En castellà).
* ''Yo necesito amor'', per [[Klaus Kinski]]. Ed. Tusquets. Colección La sonrisa vertical,
* ''Werner Herzog, una retrospectiva''. Ed. Instituto Goethe de Buenos Aires. [[1996]]. (En castellà).
* ''Conquista de lo inútil''. Blackie Books. [[2010]]. (En castellà)
== Referències ==
{{referències}}
| |||