Canonització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle|XIV}}, segle XI → {{segle|XI}} AWB |
|||
Línia 20:
Al {{segle|XIV}}, la Santa Seu va començar a autoritzar un culte limitat, només a uns llocs concrets, a servents de Déu la causa de canonització dels quals encara no havia acabat o encara no havia començat. Aquesta autorització, primer pas d'una futura canonització, és l'origen de la [[beatificació]]. El terme ''beat'' es fa servir a partir de 1483, amb [[Sixt V]]. Aquest culte local es formalitzava amb una carta apostòlica en forma de breu.
En 1588 s'institueix la Congregació dels Ritus, creada per Sixt V. Així i tot, els papes continuen concedint els cultes limitats (''Missa et Officium'', estableixen, doncs, la missa i l'ofici particulars del servent de Déu), mentre no s'obté la canonització. El procediment es defineix finalment per [[Benet XIV]] a ''De servorum Dei beatificatione et beatorum canonizatione'' (1734-38), i s'anirà modificant fins a arribar a la normativa ''Divinus perfectionis Magister'' del 25 de gener de 1983, que estableix la part i procediment d'enquesta que ha de fer el bisbat i la que ha de fer la Sacra [[Congregació de les Causes dels Sants]], que és l'organisme encarregat de confirmar l'estatus de [[venerable]] i estudiar els de [[beat]] i sant, que després seran concedits pel papa.
== Vegeu també ==
| |||