Ésser humà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 18306329 de 79.159.84.174 (Discussió) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 26:
Actualment, els [[algorisme genètic|algorismes genètics]] determinen una diferència d'un 0,2% del [[gen|material genètic]] entre els diferents individus d'aquesta espècie, que té com algunes de les característiques més destacades la seva [[intel·ligència]], el desenvolupament del [[llenguatge]] i la [[cultura]]. Els humans tenen un [[cervell]] altament desenvolupat, capaç de realitzar un tipus de raonament abstracte, de consciència i d'[[emocions]] complexes. Aquesta capacitat mental, combinada amb una posició erecta del cos que allibera els braços i les mans, li dóna una gran capacitat de manipular objectes i utilitzar eines amb més efectivitat que qualsevol altra espècie que també en faci un ús puntual.
Com la majoria de [[primats]], els humans són [[socials]] per naturalesa, però també són capaços d'utilitzar sistemes de [[comunicació]] molt elaborats per fer possible l'expressió i intercanvi d'idees, així com l'organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de [[famílies]] fins a [[nacions]] i han establert una enorme varietat de [[tradicions]], [[ritual]]s, [[ètiques]], valors, normes i [[Legislació|lleis]] que formen la base de la [[societat]] humana. També tenen una predisposició destacada per l'[[estètica]] i la [[bellesa]], que ha conduït a
Els éssers humans destaquen pel seu desig d'entendre el món que els envolta, sobre el qual influeixen i que volen comprendre. També intenten conèixer i controlar els
A vegades es fa servir el terme «home» per designar tots els humans de manera genèrica, tot i que en el seu sentit més específic aquesta paraula s'aplica als individus de sexe masculí. Així, el terme «homes» es pot aplicar tant a tots els individus de l'espècie com als del sexe masculí, mentre que els del sexe femení tenen la denominació exclusiva de «[[dona]]».<ref>En llatí es distingeix ''homo'' ('humà') i ''vir'' ('baró' o 'home'). </ref>
Línia 154:
[[Fitxer:RobertFuddBewusstsein17Jh.png|thumb|left|Representació de la consciència (gravat del segle XVII).]]
La capacitat de [[pensament]] de l'ésser humà és única entre els éssers vius. Els humans són una de les poques espècies (juntament amb els [[ximpanzés]], [[orangutans]] i [[dofins]]) que superen el test del mirall,<ref>S'ha arguït que coloms han superat el test. Vegeu Robert W. Allan a
[http://ww2.lafayette.edu/~allanr/mirror.html lafayette.edu] (en anglès)</ref> prova que estudia si un animal és capaç de reconèixer
El cervell humà percep el món exterior a través dels [[sentit (percepció)|sentits]]. Cada individu rep una influència profunda de les seves pròpies experiències, les visions subjectives de la seva existència i el pas dels [[temps]]. Els humans són [[consciència (psicologia)|autoconscient]] i tenen una [[ment]] que possibilita el [[pensament]]. Cal destacar que és capaç de percebre la relació entre si mateix i l'entorn. L'abast d'aquestes capacitats, així com les definicions i la validesa d'alguns d'aquests termes, són força discutits. Per exemple, el [[filòsof]] del camp de la [[ciència cognitiva]] [[Daniel Clement Dennett|Daniel Dennett]] sosté que no hi ha un centre narratiu anomenat «ment», sinó simplement una recollida d'entrades i sortides sensorials (''inputs'' i ''outputs''), és a dir, diferents classes de «programes» executant-se en paral·lel.<ref>Dennett, Daniel (1991). ''Consciousness Explained''. Little Brown & Co, 1991, ISBN 0-316-18065-3. (en anglès)</ref> El psicòleg [[B. F. Skinner]] ha arguït que la ment és una ficció explicativa que desvia l'atenció de les causes mediambientals del comportament,<ref>Skinner, B.F. About Behaviorism 1974, pàgina 74-75</ref> mentre allò que s'observa en forma de processos mentals es pot entendre millor com a formes de comportament.<ref>Skinner, B.F. ''About Behaviorism'', capítol 7: Thinking (en anglès)</ref>
Els diferents aspectes [[fisiològics]] i [[anatomia|anatòmics]] del [[sistema nerviós]] són estudiats per la [[neurologia]], així com la psicologia del comportament i la [[psiquiatria]] (quan es tracta de [[malalties]] mentals i trastorns
La naturalesa del pensament és una qüestió central en la psicologia i altres disciplines properes. La [[psicologia cognitiva]] estudia la [[cognició]] i els processos mentals subjacents al comportament i utilitza el processament de la informació com a mecanisme bàsic per comprendre la ment. La [[percepció]], l'[[aprenentatge]], la resolució de problemes, la [[memòria humana|memòria]], l'[[atenció]], la llengua i l'[[emoció]] també són camps ben estudiats.
Línia 171:
La [[felicitat]] és una condició emocional i la mateixa definició de la felicitat és un tema [[filosòfic]]. Alguns la defineixen com la millor condició que un humà pot assolir; una condició de plena salut física i psíquica, mentre que altres la descriuen com la llibertat de decidir el plaer o el dolor; una consciència del bon ordre de coses; una garantia de trobar un lloc dins l'[[Univers]] o dins la mateixa [[societat]].
L'[[emoció]] té una influència significativa sobre la conducta humana i en alguns casos fins i tot la controla- Tanmateix, al llarg de la història moltes cultures i filosofies han qüestionat aquesta influència per diverses raons. Les experiències emocionals agradables o plaents, com l'[[amor]], l'admiració o l'[[alegria]], contrasten amb aquelles que es perceben de manera desagradable, com l'[[odi]], l'[[enveja]] o la [[tristesa]]. Sovint es fa una distinció entre les emocions apreses socialment i les relacionades amb la [[supervivència]], que es creu que són innates. Cal destacar que existeixen tradicions on s'observen i estudien les emocions de manera aïllada d'altres
En el pensament científic actual es considera que certes emocions més refinades són un caràcter neuronal innat complex habitual en diversos [[mamífers]], siguin [[domesticats]] o salvatges. Les emocions es desenvolupen habitualment com a reacció a mecanismes de supervivència superiors i dins una interacció intel·ligent amb els altres individus i l'entorn. Tanmateix, quan els individus funcionen de manera civilitzada, s'observa que els actes de desinhibició en situacions emotives extremes poden provocar desordre social i crim.
Línia 180:
A més de la seva utilitat [[reproducció|reproductiva]], la [[sexualitat]] humana té diverses funcions socials de molta transcendència, com ara la necessitat d'intimitat o les relacions i jerarquies entre individus. Segons algunes tradicions, pot tenir una determinada dimensió [[espiritual]], mentre que des d'una òptica [[hedonista]] forma part de les activitats que cerquen la gratificació personal. El desig sexual, o [[libido]], és un impuls corporal sovint acompanyat per emocions intenses com l'[[amor]], l'[[Èxtasi (emoció)|èxtasi]] i la [[gelosia]].
La gran importància de la sexualitat pels humans es reflecteix en una sèrie de caràcters físics, com
S'ha atribuït a la gran [[intel·ligència]] dels humans i a la complexitat de la seva [[societat]] el fet que existeixin conductes sexuals més elaborades que en qualsevol altre animal, incloent-hi moltes pràctiques que no estan relacionades directament amb la reproducció.
Línia 285:
La [[societat]] és el sistema d'organitzacions i institucions que sorgeixen de la interacció entre individus. Dins la societat, un [[estat]] és una comunitat [[política]] organitzada que ocupa un territori definit, amb un govern organitzat i una sobirania interna i externa. És fonamental el dret d'un estat a reivindicar la independència respecte a altres estats, que fan possible establir acords internacionals, entre d'altres. L'estat també es pot definir en altres termes com, per exemple, els que féu servir [[Max Weber]] el 1918: «Un estat és una comunitat humana que reclama el monopoli de l'ús legítim de la força física dins d'un territori».<ref>[[Max Weber]]. [http://www.mdx.ac.uk/www/study/xweb.htm ''Max Weber's definition of the modern state 1918''], [[1918]], (consultat el 17-03-2006)0 (en anglès). </ref>
Les societats es regulen per [[Legislació|lleis]]. Un [[govern]] és el mitjà polític que existeix per poder crear i fer-les complir, habitualment mitjançant una jerarquia burocràtica. En una altra dimensió es desenvolupa l'
Existeixen diferents [[Sistema polític|sistemes polítics]] i [[Forma de govern|formes de govern]], sovint amb diversos nivells d'encavalcament; també hi ha diferents maneres de definir-los i de comprendre'n el funcionament, però tots tenen una relació directa amb l'[[economia]]. A escala mundial, la [[república]] és una forma de govern molt estesa; tanmateix, existeixen altres models, entre els quals cal destacar la [[monarquia]], la [[socialdemocràcia]], la [[dictadura]] militar i la [[teocràcia]].
| |||