Bèlgica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m recupero taula d'estat per no perdre paràmetres manuals, replaced: infotaula geografia política → Taula d'estat AWB
Línia 1:
{{Taula d'estat
{{infotaula geografia política
|preposicio_pais=de
|gentilici=Belga (masculí i femení)
Línia 38:
|notes_al_peu= <references group="nb"/>
}}
'''Bèlgica''' (''België'' en [[neerlandès]], ''Belgique'' en [[francès]], ''Belgien'' en [[alemany]]), oficialment el '''Regne de Bèlgica''' (''Koninkrijk België'' en neerlandès, ''Royaume de Belgique'' en francès, ''Königreich Belgien'' en alemany) és un Estat de l'[[Europa occidental]]. Situat sobre la frontera cultural entre l'Europa germànica i l'Europa llatina, Bèlgica és la llar de dos grups culturals principals: els [[Flandes|flamencs]] (58% de la població) a [[Flandes]], al nord, i els francoparlants o [[Valònia|valons]] (32%) a [[Valònia]], al sud. La [[regió de Brussel·les-Capital]], tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.
 
Des de la fi de l'[[Edat mitjana]] en el [[segle XVII]], el territori de l'actual Bèlgica va ser un pròsper centre cultural i comercial, agrupat en les [[Disset Províncies]] pels [[Ducat de Borgonya|ducs de Borgonya]] en el [[segle XV]], abans de passar a les mans de diverses potències europees —[[Espanya]], [[Àustria]], [[França]] i els [[Països Baixos]]— i posteriorment d'accedir a la seva independència el 1830. La història recent de Bèlgica ha estat marcada per la ràpida industrialització, la colonització del [[República Democràtica del Congo|Congo]], per les dues guerres mundials, i pel sorgiment de conflictes polítics entre les dues principals comunitats lingüístiques.
Línia 163:
| consulta=2007-05-07}}</ref>
 
A la Regió Brussel·les-Capital bilingüe, les autoritats han d'utilitzar la llengua que les persones o les organitzacions prefereixin, i totes les comunicacions (senyals, publicacions…) han de ser bilingües. A les escoles que depenen les comunitats francesa o flamenca, l'ensenyament de l'altra llengua és obligatori. Fins a la fi del segle XIX, la majoria dels habitants hi parlaven els dialectes [[Brabant Flamenc|brabançons]] del neerlandès. No obstant això, el 1830 va començar una francesització i avui només el 15% de la regió parla el neerlandès.<ref name=britishcouncil/>
 
Al sud de la [[província de Luxemburg]] es parla [[luxemburguès]], però aquesta llengua no té cap estatut oficial a l'estat.