Antic Teatre Municipal de Figueres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
L'antic Teatre Municipal de Figueres (1850-1939)<ref>{{Ref-web|url=http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/05/03/lantic-teatre-figueres-que-convertir-lactual-museu-dali/329936.html|títol=L´antic teatre de Figueres, que es va convertir en l´actual museu dalí - Diari de Girona|consulta=2017-04-08|nom=Diari de|cognom=Girona}}</ref> va ser un edifici neoclàssic finançat per les classes altes de la ciutat, en el marc de l'estratègia de legitimació pública que va dur a terme la burgesia vuitcentista —a través, principalment, de la remodelació d'institucions culturals i artístiques. La seva construcció és paral·lela, ideològicament parlant, a l'[[Eixample de Barcelona|Eixample]] barceloní d'Idelfons Cerdà o al [[Ringstraße|Ringstrasse]] de Viena<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Costal i Fornells|nom=Anna|article=Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874)|publicació=Tesi doctoral|url=https://www.dropbox.com/s/8094h4ptiy6p5mb/Anna%20Costal_Tesi%20Doctoral.pdf?dl=0#|data=2014|pàgines=117-125}}</ref>.
El ''nou'' teatre s'erigia per a substituir una sala més petita, feta de fusta, que havia quedat obsoleta. La gran demanda cultural a la ciutat de Figueres demanava un espai més gran, tot i que les dimensions del nou Municipal eren desproporcionades per a una ciutat de 10.000 habitants<ref name=":0" />. L'activitat teatral hi era constant, i el teatre va convertir-se aviat en l'aparador social més cobejat de la vila. Vuit anys després de la seva inauguració va fundar-se el Liceo Figuerense, associació a qui l'Ajuntament va concedir l'explotació de la sala durant tres anys, a canvi d'algunes millores estructurals. Els socis del ''Liceo,'' tots ells establerts en les capes més altes de la societat —industrials, metges i advocats— eren els encarregats de contractar la companyia que s'ocuparia de l'escena durant la temporada. Aquest fet demostra que, encara a finals del s. XIX, subsistien moltes formes de mecenatge pròpies de l'[[Antic règim|Antic Règim]]<ref name=":0" />.
A partir de la dècada de 1860, la premsa escrita va començar a deixar testimoni de la majoria d'obres representades. == Referències ==
| |||