Franquisme a Catalunya: diferència entre les revisions

Durant el període franquista (1939-1975), el [[català]] va ser objecte d'una agressió brutal i va quedar reduït a l'ús familiar. El [[castellà]] va passar a ser l'única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. La [[dictadura franquista]], a [[Catalunya]], complementà a més la supressió de les llibertats democràtiques amb la repressió de la [[cultura catalana]]. Durant el període franquista (1939-1975), el català va ser objecte d'una agressió brutal i va quedar reduït a l'ús familiar. El [[castellà]] va passar a ser l'única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. La situació es va agreujar per les grans onades immigratòries de castellanoparlants del segle XX, sobretot les dels anys 60 i 70, procedents de la resta d'Espanya, sobretot d'[[Andalusia]] i [[Extremadura]], i que en gran part es van concentrar a l'[[àrea metropolitana de Barcelona]]. Tot això va provocar un gran retrocés de l'ús social del català i del seu coneixement, fins al punt que a Catalunya el castellà va superar al català com a llengua materna per primera vegada en la seva història. A Catalunya el factor més important del bilingüisme social és la immigració procedent de la resta d'Espanya. Hom ha calculat que, sense migracions, la població de Catalunya hauria passat d'uns 2 milions de persones el 1900 a 2,4 el 2001,<ref>[http://www.ced.uab.es/publicacions/PapersPDF/Text183.pdf Anna Cabré: ''Immigració i estat del benestar'']</ref> en comptes dels més de 6,1 milions censats en aquesta data (i que són més de 7 el 2008); és a dir, la població sense immigració hauria estat el 39% de la real el 1980.