Convent de Santa Caterina (Barcelona): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu informació de coordenades perquè les agafi de wikidata |
|||
Línia 122:
En una estada amagada en el retaule major sota del sagrari de l'exposició, s'hi guardava en un taüt el cadàver d'una reina, de nom desconegut, i altres amb les restes del sr Ponç de Alesto i de la seva muller.
El paviment, perfectament enrajolat de pedra, ocultava sota sengles lloses sepulcrals nombroses i notables tombes, les quals eren ressenyades al Llibre de les sepultures de l'Església del Convent, fet l'any 1764 pel P. Fr. Miquel Bosch Sagristà, però continuat fins a principis del segle XIX. Així les tombes dels religiosos eren, segons costum, al centre del pla del temple, al peu de les grades del presbiteri, entre algunes d'aquestes sepultures hi ha la del senyor [[José de Mora]], Marquès de Llió, el Baró de Selles, D. Domingo de Duran i Muxiga i son hereu; Fr. [[Francesc Roger]] [[Bisbe de Solsona]] i fill d'aquest convent (mort el 18 de gener de 1663), Francisco de Dusay, la de José d'Alòs Marquès de Puertonuevo, Palou, Baró de Castell de Fels, la sepultura de la casa de [[Corbera-Santcliment]]
El cor, construït cap a l'any [[1270]], en un principi va ocupar el centre del pla del temple, però el [[1546]] el prior [[Pere Màrtir Coma]], que després fou [[bisbe d'Elna]], el va traslladar als peus del temple, edificant els arcs que el sostenien sobre la porta principal. Abastava tota l'amplada de la nau en l'espai de dos parells de capelles, dimensions que feien de l'àrea d'una extensa plaça. El voltaven les files de cadires tallades de noguera, que foren traslladades al cor dels [[Sants Just i Pastor]]. A aquest cor s'accedia des de la galeria alta del pròxim claustre mitjançant la peça on hi havia els armaris dels llibres del cor. Aquesta ocupava l'àmbit del pis superior d'una de les dues capelles laterals que la construcció del cor va tallar per la meitat de la seva altura, és a dir, l'àmbit de la més apartada de la façana, i des d'ella s'entrava en una altra peça igual formada per l'àmbit de l'altra capella, és a dir la contigua al frontis, la que en els últims temps va ser aula de Filosofia, i en ella un llenç mostrava pintat a Sant Vicent Ferrer explicant a classe, del que es diu que va ensenyar [[lògica]] en aquest convent.
| |||