Diferència entre revisions de la pàgina «Menorca sota domini britànic»

cap resum d'edició
m (Corregit: - Napoleó es feia amb el + Napoleó assolia el)
[[Fitxer:Union flag 1606 (Kings Colors).svg|thumb|250px|Bandera del [[Regne de Gran Bretanya]] (1707-1801)]]
[[Fitxer:Menorca.jpg|thumb|250px|Vista per satèl·lit de l'illa de [[Menorca]]. A l'extrem oriental se situa [[Maó]], capital de l'illa durant el domini britànic, i a l'occidental [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]], l'antiga capital.]]
'''Menorca sota domini britànic''' és el període de gairebé un segle —el [[segle XVIII|XVIII]]— de la història de [[Menorca]] durant el qual aquesta illa de l'[[Illes Balears|arxipèlag de les Balears]] va estar sota la sobiranial'administració de la [[Gran Bretanya]], des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena [[Guerra de Successió Espanyola]] —i que pel [[Tractat d'Utrecht]] de 1713 va passar a sobirania britànica així com [[Gibraltar]]— fins al [[Tractat d'Amiens]] de 1802 en què va tornar a la sobirania de la [[Monarquia d'Espanya]], excepte durant la [[Guerra dels Set Anys]] (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos. El 1756 la flota francesa de l'almirall Glassionaire va derrotar a la flota de l'anglès John Bing —a qui l'[[Almirallat britànic]] el va sotmetre a un consell de guerra per covardia i va ser afusellat— el que va permetre el desembarcament de les tropes franceses al comandament del duc de Richelieu que van ocupar l'illa. Després de la [[pau de París]] que va posar fi a la [[Guerra dels Set Anys]], Menorca va tornar a sobirania britànica (González-Arnao). i entre 1782 i 1798 en què va tornar momentàniament a sobirania espanyola. A l'agost de 1781, en nova guerra contra Anglaterra, una flota francoespanyola manada pel duc de Crillon va atacar Menorca i després de sis mesos de setge va aconseguir que capitulés el 5 de febrer de 1782. Menorca romandria sota sobiraniaadninistració espanyola durant els setze anys següents (González-Arnao).
 
== Menorca durant la Guerra de Successió Espanyola ==
Durant el domini britànic Menorca va passar de 16.000 habitants el 1723 a més de 31.000 el 1790, la meitat dels quals eren els de la capital, Maó, i va experimentar una important expansió agrícola i ramadera —el governador Kane també va importar ramats de Sardenya i del nord d'Àfrica—. Es va passar del monocultiu del blat a una agricultura diversificada, amb el cultiu de verdures, llegums i vinyes i la producció de vi, que en la seva major part eren consumits pels 3.000 soldats de la guarnició britànica. Quant a la ramaderia es va duplicar el nombre de vaques, es va multiplicar per deu el de porcs i les exportacions de llana van passar de 487 quintals el 1775 a 1.600 el 1784. També es va desenvolupar una marina mercant que va comerciar amb blat comprat a l'orient, Àfrica del Nord i el Mar Negre, que després venia en els ports del Mediterrani Occidental, juntament amb mobles de fabricació menorquina influïts pels estils anglesos. Aquests vaixells en temps de guerra eren reconvertits en vaixells corsaris.
 
=== L'últim període de la dominació britànica i el retorn definitiu a la sobiranial'administració espanyola (1798-1802) ===
{{Principal|Ocupació de Menorca (1798)}}
[[Fitxer: Henry Edward Fox.jpg|thumb| Henry Edward Fox, últim governador britànic de Menorca.]]
Entre 1782 i 1798 Menorca va estar sota sobiraniaadministració espanyola, fins que el 7 de novembre de 1798, en una nova guerra contra la Gran Bretanya, les forces del general Charles Stuart desembarcaven a l'illa i derrotaven a la guarnició espanyola, composta per uns 3.500 soldats i 150 oficials que van ser transportats pels vencedors a la península.
 
Stuart per motius de salut va tornar a Anglaterra a mitjan 1799, sent substituït pel general St. Clair Erskine. El nou governador va reclamar la presència a Menorca de la flota britànica al comandament de l'[[almirall Nelson]] que es trobava a Sicília després d'haver derrotat als francesos a la batalla d'Abukir. Nelson va enviar sis [[navili de línia|navilis de línia]] al comandament de l'almirall Thomas Duckworth i després va acudir ell personalment a l'octubre de 1799, allotjant-se durant la setmana que va estar a l'illa a la ''Golden Farm'' ('Quinta d'Or') —que en l'actualitat constitueix un dels principals atractius turístics de l'illa—. Poc després St. Claire Erskine va ser substituït pel general Henry Edward Fox, qui en ser nomenat comandant de les forces britàniques en el Mediterrani va traslladar la seva caserna general a l'illa de [[Illa de Malta|Malta]].
Per aquestes mateixes dates Napoleó assolia el poder de la [[República Francesa]] després del cop d'estat del 18 de novembre de 1799. A l'any següent Napoleó obtenia enfront de l'[[Imperi Austríac]] dues ressonants victòries —[[batalla de Marengo]] i [[batalla de Hoenliden]]— el que va obligar a l'emperador a signar la [[Tractat de Luneville|Pau de Luneville]] al febrer de 1801. Llavors Napoleó li va proposar posar fi a la guerra a la Gran Bretanya, que s'havia quedat sola en la lluita contra la França revolucionària i que, com aquesta, estava esgotada després de deu anys de guerra. El [[Tractat d'Amiens|tractat de pau]] es va signar a l'ajuntament de la ciutat francesa d'[[Amiens]], el 27 de març de 1802. Segons l'estipulat en el Tractat la [[Monarquia d'Espanya]] de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]], aliada llavors de Napoleó, va recuperar la sobirania sobre Menorca, a canvi que l'illa [[Mar Carib|del Carib]] de [[Illa de Trinidad|Trinidad]], conquerida pels anglesos el 1797, passés a domini britànic.
 
Menorca en tornar a laestar sobiraniasota administració espanyola va perdre les seves institucions d'autogovern i en el seu lloc es va imposar el centralisme a través de Palma; el català va deixar de ser la llengua oficial per ser-ho el castellà; va ser suprimida la llibertat de comerç i Maó va deixar de ser un port franc; els menorquins van perdre l'exempció de servir a l'Exèrcit i a la Marina que havien conservat, no sense dificultats, sota la dominació britànica; i en desaparèixer la flota britànica va tornar l'amenaça dels pirates berbers del nord d'Àfrica. En la tasca de la castellanització va destacar el bisbe Juano, que va arribar a l'illa el 1803 amb la missió de recristianitzar als menorquins que estarien presumptament «contaminats» pel contacte amb els «heretges» anglesos.
 
== El llegat britànic a Menorca ==
29.263

modificacions