Presa borbònica de Mallorca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula d'esdeveniment}}
Cap resum de modificació
Línia 3:
 
== La capitulació de Mallorca ==
Una vegada produïda la caiguda de Barcelona al setembre de 1714, l'últim reducte austriacista era el [[Regne de Mallorca]] que des de 1706, com la resta dels estats de la [[Corona d'Aragó]], s'havia alineat amb l'[[Carles III d'Espanya|Arxiduc Carles]], qui a la fi de 1711 havia estat proclamat emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Durant els mesos següents Mallorca i Eivissa —Menorca segons el Tractat d'Utrecht havia passat a sobiraniadependre de l'administració britànica— van estar governades pel virrei nomenat per Carles VI, el marquès de Rubí, que comptava amb el suport de forces imperials i amb la presència d'alguns catalans que s'havien refugiat allí a causa de la derrota dels austriacistes del [[Principat de Catalunya]].
 
Segons va informar el general britànic comte de Peterborough els mallorquins van demanar la protecció del rei de la Gran Bretanya «no podent assumir de cap manera sofrir l'esclavitud dels espanyols i considerant-se sempre com a súbdits de l'emperador». Per la seva banda l'enviat britànic Matthew Prior va comunicar al govern francès que era una «rondalla sense cap fonament» que [[Jordi I del Regne Unit|Jordi I]] hagués «ofert als mallorquins lliurar-se a Anglaterra» o que «els acolliria en cas que decidissin lliurar-se».
Línia 18:
== Menorca sota domini britànic ==
{{AP|Menorca sota domini britànic}}
Menorca, conquerida per una esquadra anglo-holandesa el 1708 en plena [[Guerra de Successió Espanyola]], va passar a la sobirania de la Gran Bretanya en virtut del [[Tractat d'Utrecht]] de 1713 i així va romandre al llarg del segle XVIII fins a la signatura del [[Tractat d'Amiens]] de 1802, excepte durant la [[Guerra dels Set Anys]] (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos i entre 1782 i 1797 en què va estar sota la sobiranial'administració del reiRegne d'Espanya.
 
Com l'interès britànic per Menorca era estrictament militar —tenir una base naval en ple Mediterrani Occidental en el qual [[Maó]] constituïa un excel·lent port natural, per aquest motiu va passar a ser la nova capital de l'illa enfront de l'aristocràtica [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]]—, la Corona va mantenir les institucions i lleis pròpies de Menorca, excepte la [[Inquisició espanyola]] que va ser abolida. Així els municipis van continuar sent ''universitats'' governades pels històrics ''[[jurat|jurats]]'' que representaven als diferents [[estament]]s. A Ciutadella eren quatre: un ''cavaller'' (noble), un ''ciutadà'' (burgès), un ''pagès'' (camperol) i un ''menestral'' (artesà).
Línia 27:
El primer governador britànic va ser sir [[Richard Kane]], que va estar en el càrrec entre 1712 i 1736, i va deixar molt bon record per les mesures que va prendre com la construcció de la carretera entre Maó i Ciutadella —el «camí d'en Kane»—, el desecament de molts ''aiguamolls'' —zones pantanoses—, o la introducció a l'illa del cultiu de la ''trepadella'' i altres plantes ferratgeres. Així mateix, la presència de la flota britànica va posar fi a les incursions dels pirates [[berbers]] del nord d'Àfrica, amb el que la població a partir de llavors va poder instal·lar-se a la costa sense por de ser atacada.
 
Quan a partir de 1802 pel [[Tractat d'Amiens]] Menorca va passar a sobiraniadependre de l'administració espanyola va perdre les seves institucions d'autogovern i en el seu lloc es va imposar el centralisme a través de Palma; el català va deixar de ser la llengua oficial per ser-ho el castellà; va ser suprimida la llibertat de comerç i Maó va deixar de ser un port franc; els menorquins van perdre l'exempció de servir a l'Exèrcit i a la Marina que havien conservat, no sense dificultats, sota la dominació britànica; i en desaparèixer la flota britànica va tornar l'amenaça dels pirates berbers del nord d'Àfrica.
 
== Bibliografia ==