Diferència entre revisions de la pàgina «Presa borbònica de Mallorca»

cap resum d'edició
{{Infotaula d'esdeveniment}}
La '''presa borbònica de Mallorca''' va ser l'últim episodi de la [[Guerra de Successió Espanyola]]. Va tenir lloc el 2 de juliol de 1715 quan l'illa de [[Mallorca]] — l'últim reducte de la resistència [[austriacista]] que donava suport a [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic]] en les seves pretensions a ocupar el tron de la [[Monarquia Hispànica]] — va capitular davant l'arribada d'una flota [[Casa de Borbó|borbònica]], deu mesos després de la [[setge de Barcelona (1713-1714)|caiguda de Barcelona]] en poder de [[Felip V d'Espanya]]. A continuació va ser ocupada [[Illa d'Eivissa|Eivissa]], però no l'illa de [[Menorca]], ja que segons l'estipulat en el [[Tractat d'Utrecht]] va passar a sobiraniadependre de lal'administració del [[Regne de la Gran Bretanya]], sotaa la qual romandria gairebé sense interrupció fins al 1802 ([[Tractat d'Amiens]]).
 
== La capitulació de Mallorca ==
Quant al règim local es va imposar el sistema castellà del [[corregidor]] i els [[regidor|regidors]] desapareixent la representació de l'estament popular. Així, el 1718 l'ajuntament de [[Palma]] va quedar format per 20 regidors, 16 cavallers —noblesa— i 4 [[ciutadans honrats]], sistema que es va aplicar a la resta de municipis de l'illa. En el ''Cronicó'' de [[Campaner (autor)|Campaner]] es va dir: «''si bé van quedar els cavallers molt satisfets d'empunyar ells sols el govern econòmic de la [[Palma|Ciutat]], en breu es van desenganyar veient que la seva autoritat no era com la que van tenir els Jurats''». No obstant això, si bé és cert que la Reial Audiència podia suspendre qualsevol acord dels municipis, aquests tenien competències, per exemple, sobre jornals el que va permetre a la noblesa imposar-se sobre les classes populars, que no estaven representades en els municipis —al contrari del que succeïa durant l'«època foral»—.
 
== Menorca sota dominidependència britànicbritànica ==
{{AP|Menorca sota domini britànic}}
Menorca, conquerida per una esquadra anglo-holandesa el 1708 en plena [[Guerra de Successió Espanyola]], va passar a ladependre sobiraniade l'administració del [[Regne de la Gran Bretanya]] en virtut del [[Tractat d'Utrecht]] de 1713 i així va romandre al llarg del segle XVIII fins a la signatura del [[Tractat d'Amiens]] de 1802, excepte durant la [[Guerra dels Set Anys]] (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos i entre 1782 i 1797 en què va estardependre sotade l'administració del Regne d'Espanya.
 
Com l'interès britànic per Menorca era estrictament militar —tenir una base naval en ple Mediterrani Occidental en el qual [[Maó]] constituïa un excel·lent port natural, per aquest motiu va passar a ser la nova capital de l'illa enfront de l'aristocràtica [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]]—, la Corona va mantenir les institucions i lleis pròpies de Menorca, excepte la [[Inquisició espanyola]] que va ser abolida. Així els municipis van continuar sent ''universitats'' governades pels històrics ''[[jurat|jurats]]'' que representaven als diferents [[estament]]s. A Ciutadella eren quatre: un ''cavaller'' (noble), un ''ciutadà'' (burgès), un ''pagès'' (camperol) i un ''menestral'' (artesà).
29.294

modificacions