Menorca sota domini britànic: diferència entre les revisions

'''Menorca sota domini britànic''' és el període de gairebé un segle —el [[segle XVIII|XVIII]]— de la història de [[Menorca]] durant el qual aquesta illa de l'[[Illes Balears|arxipèlag de les Balears]] va estar sota l'administracióla sobirania de la [[Gran Bretanya]], des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena [[Guerra de Successió Espanyola]] —i que pel [[Tractat d'Utrecht]] de 1713 va passar a sobirania britànica així com [[Gibraltar]]— fins al [[Tractat d'Amiens]] de 1802 en què va tornar a la sobirania de la [[Monarquia d'Espanya]], excepte durant la [[Guerra dels Set Anys]] (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos. El 1756 la flota francesa de l'almirall Glassionaire va derrotar a la flota de l'anglès John Bing —a qui l'[[Almirallat britànic]] el va sotmetre a un consell de guerra per covardia i va ser afusellat— el que va permetre el desembarcament de les tropes franceses al comandament del duc de Richelieu que van ocupar l'illa. Després de la [[pau de París]], que va posar fi a la [[Guerra dels Set Anys]], Menorca va tornar a dependre de l'administraciósobirania britànica (González-Arnao). i entre 1782 i 1798 en què va tornar, momentàniament, a dependresobirania del Regne d'Espanyaespanyola. A l'agost de 1781, en nova guerra contra Anglaterra, una flota francoespanyola manada pel duc de Crillon va atacar Menorca i després de sis mesos de setge va aconseguir que capitulés el 5 de febrer de 1782. Menorca romandria sota adninistraciósobirania espanyola durant els setze anys següents (González-Arnao).

Els britànics van acabar aconseguint Menorca per una altra via. En les converses secretes que van mantenir amb [[Lluís XIV de França]] en les quals van oferir posar fi a la [[Guerra de Successió Espanyola]] i reconèixer a Felip V com a rei d'Espanya a canvi d'importants concessions, van incloure l'illa de Menorca i la plaça de Gibraltar. L'acord va ser oficialitzat en el [[Tractat d'Utrecht]] de 1713, pel qual tant Gibraltar com Menorca van passar a dependrela sobirania de [[Jordi I del Regne Unit|Jordi I]].

=== L'últim període de la dominació britànica i el retorn definitiu a l'administracióla sobirania espanyola (1798-1802) ===

Entre 1782 i 1798 Menorca va estar sota administraciósobirania espanyola, fins que el 7 de novembre de 1798, en una nova guerra contra la Gran Bretanya, les forces del general Charles Stuart desembarcaven a l'illa i derrotaven a la guarnició espanyola, composta per uns 3.500 soldats i 150 oficials que van ser transportats pels vencedors a la península.

Per aquestes mateixes dates Napoleó assolia el poder de la [[República Francesa]] després del cop d'estat del 18 de novembre de 1799. A l'any següent Napoleó obtenia enfront de l'[[Imperi Austríac]] dues ressonants victòries —[[batalla de Marengo]] i [[batalla de Hoenliden]]— el que va obligar a l'emperador a signar la [[Tractat de Luneville|Pau de Luneville]] al febrer de 1801. Llavors Napoleó li va proposar posar fi a la guerra a la Gran Bretanya, que s'havia quedat sola en la lluita contra la França revolucionària i que, com aquesta, estava esgotada després de deu anys de guerra. El [[Tractat d'Amiens|tractat de pau]] es va signar a l'ajuntament de la ciutat francesa d'[[Amiens]], el 27 de març de 1802. Segons l'estipulat en el Tractat la [[Monarquia d'Espanya]] de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]], aliada llavors de Napoleó, va recuperar l'administracióla sobirania sobre Menorca, a canvi que l'illa [[Mar Carib|del Carib]] de [[Illa de Trinidad|Trinidad]], conquerida pels anglesos el 1797, passés a domini britànic.

Menorca en tornar a estarla sota administraciósobirania espanyola va perdre les seves institucions d'autogovern i en el seu lloc es va imposar el centralisme a través de Palma; el català va deixar de ser la llengua oficial per ser-ho el castellà; va ser suprimida la llibertat de comerç i Maó va deixar de ser un port franc; els menorquins van perdre l'exempció de servir a l'Exèrcit i a la Marina que havien conservat, no sense dificultats, sota la dominació britànica; i en desaparèixer la flota britànica va tornar l'amenaça dels pirates berbers del nord d'Àfrica. En la tasca de la castellanització va destacar el bisbe Juano, que va arribar a l'illa el 1803 amb la missió de recristianitzar als menorquins que estarien presumptament «contaminats» pel contacte amb els «heretges» anglesos.

El 2002 el govern de [[José María Aznar]] (del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]) va pretendre celebrar a Menorca el segon centenari del [[Tractat d'Amiens]] pel qual l'illa va retornar a dependrela desobirania l'administració d'Espanyaespanyola amb una parada militar britànica i espanyola que presidiria el rei [[Joan Carles I]] —a celebrar a la mateixa esplanada del [[Castell de Sant Felip]] on dos-cents anys abans va tenir lloc el traspàs de poders dels britànics als espanyols— però el [[Consell Insular de Menorca]] es va oposar perquè segons el seu portaveu, el ''conseller'' de Cultura Josep Portella (d'Esquerra de Menorca), «''no hi ha res a celebrar ni commemorar aquest any amb motiu del bicentenari de la Pau d'Amiens''», ja que va tenir conseqüències negatives per a Menorca «''en els àmbits econòmic, social, cultural i de país''» i va suposar una pèrdua de llibertat i de benestar.