Diferència entre revisions de la pàgina «Khums»

25 octets eliminats ,  fa 4 anys
 
== Pensament de xiïta ==
Des del punt de vista del [[Xiisme|Xiïta]], غنیمت= Qanimat significa, la qualbenefici cosaque queda del capital i diners i de qualsevol cosa que s'usa.<ref name="Majma">Majma Al-Bayan. Shomali, Muhammad Ali. Naser Khosro. Teherán. 1993 Volum 4. Pàg. 536</ref>
 
A més, donar el khums és obligatori a tots els [[Musulmà|musulmans]].<ref name="Majma"/><ref name="Zobd">Zobdah Al-Bayan. Ardebili, Ahmad Ibn Muhammad. Momenin. Qom. 2005 Volume 1 Pàg. 289</ref>
 
D'acord a la jurisprudència [[Xiisme|Xiïta]], la meitat del Khums pertany al desè segon&nbsp; [[Imam]], el membre romanent de la Família del [[Profeta]] i el seu successor; i l'altra meitat als descendents (“Seîied”) pobres de la família de Hashemi. El Khums ha de ser gastat sota la supervisió d'una [[autoritat]] religiosa Xiïta (Marÿa‘ Taqlîd), és a dir, el jurisconsult religiós que un segueix en els assumptes de la pràctica religiosa. Això és per assegurar-se que éses gastat d'una manera que complagui al Imam Mahdî. La part que pertany a l'Imam generalment és invertida en seminaris islàmics i altres projectes educacionals com la publicació de llibres profitosos o la construcció de [[Mesquita|Mesquites]] i escoles.<ref name="Shiah"/>
 
Va ser preguntat de [[Imam Resa]], elEl vuitè [[Imam]] dels [[Xiisme|xiïtes]], [[Imam Resa]],al preguntar-li sobre el Khums, ell va respondre:
“El Khums és [[deure|obligatori]] en cada cosa que tingui lucre per a la gent, de poc o molt.”<ref name="Vafi">Al-Vafi. Fiz Kashani, Muhammad. Maktabah Al- Imam Amiral Mumenin. Isfahan. 2005. Volum 10 Pàg. 309</ref>
 
19.642

modificacions