Diferència entre revisions de la pàgina «Antic Teatre Municipal de Figueres»

cap resum d'edició
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
{{fusió a|Teatre-Museu Dalí|data=abril de 2017}}
'''L'antic Teatre Municipal de Figueres''' (1850-1939)<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/05/03/lantic-teatre-figueres-que-convertir-lactual-museu-dali/329936.html|títol=L´antic teatre de Figueres, que es va convertir en l´actual museu dalí - Diari de Girona|consulta=2017-04-08|nom=Diari de|cognom=Girona}}</ref> va ser un edifici neoclàssic finançat per les classes altes de la ciutat, en el marc de l'estratègia de legitimació pública que va dur a terme la burgesia vuitcentista —a través, principalment, de la remodelació d'institucions culturals i artístiques. La seva construcció és paral·lela, ideològicament parlant, a l'[[Eixample de Barcelona|Eixample]] barceloní d'Idelfons Cerdà o al [[Ringstraße|Ringstrasse]] de Viena<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Costal i Fornells|nom=Anna|article=Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874)|publicació=Tesi doctoral|url=https://www.dropbox.com/s/8094h4ptiy6p5mb/Anna%20Costal_Tesi%20Doctoral.pdf?dl=0#|data=2014|pàgines=117-125}}</ref>.
[[Fitxer:Museu Dalí de Figueres.jpg|vinheta|Façana de l'antic Teatre Municipal de Figueres, reconvertida durant el franquisme en part del [[Teatre-Museu Dalí]]. ]]
 
El ''nou'' teatre s'erigia per a substituir una sala més petita, feta de fusta, que havia quedat obsoleta. La gran demanda cultural a la ciutat de Figueres demanava un espai més gran, tot i que les dimensions del nou Municipal eren desproporcionades per a una ciutat de 10.000 habitants<ref name=":0" />. L'activitat hi era constant, i el teatre va convertir-se aviat en l'aparador social més cobejat de la vila. Vuit anys després de la seva inauguració va fundar-se el ''Liceo Figuerense'', associació a qui l'Ajuntament va concedir l'explotació de la sala durant tres anys, a canvi d'algunes millores estructurals. Els socis del ''Liceo,'' tots ells establerts en les capes més altes de la societat —industrials, metges i advocats— eren els encarregats de contractar la companyia que s'ocuparia de l'escena durant la temporada. Aquest fet demostra que, encara a finals del s. XIX, subsistien moltes formes de mecenatge pròpies de l'[[Antic règim|Antic Règim]]<ref name=":0" />.
 
A partir de la dècada de 1860, la premsa escrita va començar a deixar testimoni de la majoria d'obres representades al teatre. El repertori estava format, principalment, per peces de teatre declamat; drames històricoromàntics i comèdies d'actualitat, que s'alternaven amb obres reciclades del [[Segle d'or espanyol|Siglo de Oro]] espanyol.<ref name=":0" /> No ens podem oblidar de l'òpera italiana, que va retornar a la ciutat l'any 1863 i que jugaria un paper clau en la formació del gust musical burgès de l'època.
 
El teatre neoclàssic va tenir una vida relativament curta. L'any 1939, amb el final de la guerra civil, va caure finalment en desús i va ser abandonat; després que un destacament de l'exèrcit nacional l'utilitzés com a caserna durant uns dies, un incendi va calcinar les instal·lacions. Només en va quedar la façana i les parets foranes<ref name=":1" />. L'any 1961, l'alcalde de Figueres, Ramon Guardiola, va proposar a [[Salvador Dalí i Domènech|Salvador Dalí]] que ideés una sala d'exposicions pròpia, instal·lada a la rambla de la ciutat. Dalí, però, li va prometre quelcom més que una sala, i va fer construir el [[Teatre-Museu Dalí]] —inaugurat l'any 1974— aprofitant les restes de l'antic Teatre Municipal<ref name=":1" />.
 
== Referències ==
Usuari anònim