Coreboot: diferència entre les revisions

Una notable característica única de coreboot és que la versió x86 corre en mode 32 bits després d'executar solament setze instruccions (gairebé tots els altres [[Bit|BIOS]] de [[x86]] corren exclusivament en mode de 16 bits). S'ha creat amb la intenció que realitzi la seva comesa en el mínim d'instruccions possible. En treballar en mode de 32 bits fa que corri molt ràpid[cita {{Citació necessària}}, el seu rècord actual d'arrencada en fred és de 3 segons fins a la interfície de comandament.

El Coreboot pot carregar altres nuclis que no siguin [[Linux (nucli)|Linux]], o, en lloc d'això, pot passar el control a un carregador per arrencar un nucli o imatge. coreboot també pot carregar directament el nucli de Pla 9.

Ja que el coreboot ha d'inicialitzar des del maquinari, ha de ser adaptat a tots els [[Joc de xips|chipset]] de [[Placa mare|plaques base]] que suport. Abans d'inicialitzar la [[Memòria d'accés aleatori|RAM]], coreboot inicialitza el [[Port sèrie|port seriï]] (adreçant solament el cache i els registres), de tal maneramode que pugui enviar text de [[Depuració de programes|depuració]] a un [[emulador de terminal]] connectat. El coreboot també pot enviar codis de bytes al port 0x80 que són mostrats en una pantalla de dos dígits [[Sistema hexadecimal|hexadecimals]] d'una targeta POST connectada. Una altra ajuda és el BIOS Savior, que és una combinació de dos dispositius de BIOS que s'endollen en el sòcol del BIOS i tenen un interruptor manual per seleccionar entre ells. Una alternativa més costosa és un programador EPROM/flaix. Hi ha també emuladors de CPU que, o substitueixen la CPU, o es connecten mitjançant un port de [[JTAG|JTAG.]] El codi es pot construir o descarregar-ho als emuladors del BIOS en lloc de flashearlo en el dispositiu BIOS.