Obre el menú principal

Canvis

44 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
moure referència fora de la infotaula, replaced: |president → | forma_govern =Consell Comarcal |president AWB
|forma_govern = [[Consell General d'Aran]]
|dirigent1 =
| forma_govern =[[Consell Comarcal]] |president = [[Carles Barrera Sánchez|Carlos Barrera Sánchez]] ([[Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès|CDA-PNA]])
|codi_idescat = 39
|web = [http://www.aran.org/ www.aran.org]
Aran és una vall pirinenca que pertany en gran part a la [[Conca hidrogràfica|conca fluvial]] [[Oceà Atlàntic|atlàntica]]. La [[Garona]], que neix a la [[vall]] i la travessa, desemboca a aquest oceà després de travessar tota la [[Gascunya]]. També té una petita part de [[Conca hidrogràfica|conca]] [[mediterrània]], ja que la [[Noguera Pallaresa]] neix al [[Pla de Beret]], a un centenar de metres de la [[Garona]], però inicia el curs en direcció oposada. Així mateix, la part nord de la [[Vall de Barravés]] (Mulleres i Conanglios) pertany administrativament també a l'Aran.
 
Els [[animals]] de la Val d'Aran en [[perill d'extinció]], amb programes de [[reintroducció]] o de protecció i conservació són:<br />
* [[ós bru]] (''Ursus arctos''),
* [[perdiu blanca]] (''Lagopus mutus'')
 
== Clima ==
El clima d'Aran és [[clima oceànic|oceànic]]. La precipitació mitjana anual és elevada, al voltant dels 900 &nbsp;mm, repartida de forma molt regular durant tot l'any. Al trobar-se en l'[[pirineus|àrea pirinenca]], les temperatures hivernals són fredes, amb mitjanes de les mínimes per sota dels 0 0&nbsp;°C al fons de la vall i més extremes als cims, i els estius suaus, amb mitjanes de 17 &nbsp;°C a la vall i 14 14&nbsp;°C a la muntanya. El període lliure de glaçades s'estén entre els mesos estivals: juny, juliol i agost.<ref name="meteocat">{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/comarques.pdf |consulta= {{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} del {{CURRENTYEAR}}|títol=Climatologies comarcals |obra=Web|autor=Servei Meteorològic de Catalunya|enllaçautor=Servei Meteorològic de Catalunya|lloc=Catalunya}} [[Viquipèdia:Autoritzacions/Meteocat|CC-BY-SA-3.0]]</ref>
 
== Història ==
La desfeta a la [[batalla de Muret]] i sobretot el [[Tractat de Corbeil]] de 1258 va significar el final de la influència catalana a [[Occitània]], només la Vall d'Aran, la [[Senyoria de Montpeller]], la [[Senyoria d'Omeladès]] i el [[vescomtat de Carlat]] restaren en mans catalanes. [[Jaume I]] va voler infeudar el territori a [[Guillem d'Entença]]<ref>{{oc}} Vexil'Òc, lo jornal occitan de vexilologia, num. 4, Abriu de 1988 [http://members.tripod.com/vexiloc/vexiloc4.html]</ref> el [[1220]] contra la voluntat dels aranesos, que fou escoltada i el rei va prometre que no se separarien de la corona.
 
En el marc de la [[Croada contra la Corona d'Aragó]] i amb el pretext de castigar les vexacions dels aranesos contra el [[comtat de Comenge]] i liderats per [[Eustaqui de Beaumarchais]], el [[senescal]] de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], ajudat per molts aranesos i en especial per [[Augèr de Berbedà]], senyor de [[Lés]],<ref>{{oc}} Institut d'Estudis Aranesi [http://www.unitatdaran.org/public/Aran,%20h%C3%A8ti%20ist%C3%B2rics.pdf]</ref> va [[Invasió de la Vall d'Aran (1283)|envair la Vall d'Aran]] el [[1283]] amb un exèrcit que comptava entre 300<ref>{{oc}} Aué, [http://web.archive.org/web/20070820101827/http://b.1asphost.com/aueoccitania/031122.pdf]</ref> i 500 homes.<ref>Enciclopèdia Catalana [http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=I&NDCHEC=0604393 Enciclopèdia Catalana]</ref>
 
Pel [[tractat d'Argelers]] de [[1298]], s'acordà que [[Felip IV de França]] cediria provisionalment l'[[Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca|administració de la Vall d'Aran]] a [[Jaume II de Mallorca]], mentre es resolia el conflicte.
 
El [[26 d'abril]] de [[1313]] d'acord amb el [[Tractat de Poissy]], [[Sanç I de Mallorca]] restitueix aquest territori al rei [[Jaume el Just]] d'Aragó.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=M. Teresa |títol=Set-cents anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya |url=http://www.iec.cat/activitats/butlleti/detall_opinio.asp?id_noticies=883&numero=177 |llengua= |editorial=IEC |data= |pàgines= |isbn=}}</ref> El rei establí el [[22 de juliol]] del 1313 la [[Querimònia]] (Costums i Privilegis de la Vall d'Aran) o Privilegi de [[Jaume el Just]], modificant-se el sistema d'administratiu de la ''universitas'' al [[Conselh Generau d'Aran]].<ref>Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, ''[http://books.google.cat/books?id=UxBE_aTbZEIC&pg=PA84&dq=hist%C3%B2ria+Consell+General+d%27Aran&hl=ca&ei=8GrgS6LfBYiL-QbhpJSgBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Documenta et scripta]'', p.82</ref> El privilegi fou reafirmat el [[1325]] per [[Alfons el Benigne|Alfons III]]. Ja havia estat concedit el primer privilegi a [[Lleida]] el [[4 de juliol]] del [[1306]]. I endemés, el [[26 de juny]] del [[1352]], es confirmaria el dret de successió i matrimonial, el contracte legal de guanyadors i la [[mitja guadanyeria]].
El [[1389]], '''la Vall''' fou cedida als comtes de [[Montsó]]; el [[1411]] el Parlament català acceptà l'oferiment<ref>[[:s:Carta dels aranesos al Parlament de Barcelona demanant socors davant les invasions dels Cominges (23-12-1410)|Carta al Parlament de Barcelona (23-12-1410).]]</ref> del [[Síndic d'Aran|síndic]] de pactar la unió d'Aran al Principat. I durant el període [[1430]]-[[1512]] pertanyé a [[França]]. Tots ells respectaren els furs aranesos. Per l'[[Acta de Blois]] del [[18 de desembre]] de [[1512]] tornà definitivament a la Corona d'Aragó encara que fou envaïda temporalment el [[1597]] pels [[hugonot]]s, comandats pel [[comte de Sent Jeròni]].
 
El [[1595]], les [[constitucions catalanes]] hi foren declarades com a dret supletori (cosa que fou refermada per [[Ferran VI d'Espanya]] el [[1755]]), mentre que el [[1605]] [[Felip III d'Espanya]] augmentà els privilegis.
 
Arran dels successos esdevinguts el [[7 de juny]] de [[1640]] a Barcelona, origen de la [[guerra dels Segadors]], i de la decisió del Principat de Catalunya d'acceptar la sobirania de [[Lluís XIII de França]], el governador de la Vall, [[Lluís de Toralla]], desobeí l'ordre rebuda de la Generalitat de Catalunya al març del 1643 d'acceptar l'obediència del rei francès. Els Toralla eren emparentats amb els Montgai de Lleida. Un d'ells, J. Baptista de Montgai i de Toralla, paer en cap i gran partidari de Felip IV de Castella, era el cap visible de l'oposició al partit afrancesat de la ciutat. El capità Toralla, el 2 d'abril de 1643, lliurà [[Es Bòrdes|Castell-lleó]] i altres llocs a un exèrcit de Felip IV comandat per Martí Desllor, fet que va provocar l'entrada d'un exèrcit compost d'unitats catalanes i franceses a les ordres de Josep de Margarit, governador general de Catalunya. Aquest assetjà Viella, on s'havien atrinxerat les tropes castellanes compostes de 100 dragons valons i italians, 200 aragonesos i 100 miquelets aranesos. La vila fou ocupada i incendiada. El governador Toralla fugí pel port de Benasc, perseguit per partides gascones que havien vingut de França entre tempestes de neu. Margarit posà setge a Castell-lleó, on s'havien mantingut fortes unes companyies de soldats castellans i aragonesos. Aquestes capitularen al cap de sis dies i foren acompanyades per les tropes catalanes fins a la ratlla d'Aragó. Aquest fet s'esdevingué el 20 d'abril de 1643.
{{Administració d'Occitània}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Vall D'Aran}}
 
{{ORDENA:Vall D'Aran}}
[[Categoria:Vall d'Aran| ]]
[[Categoria:Enclavaments]]
108.557

modificacions