Atanagild: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula persona}}
Línia 13:
A l'arribada de la flota els bizantins desembarcarien potser a la seva base de Cartago Nova, o a [[Màlaga]]. En tot cas, si van desembarcar a Cartago Nova, seria que potser no dominaven aquesta ciutat. S'apoderarien d'ella (potser per sorpresa), sens dubte en forma violenta, obligant a alguns ciutadans destacats a fugir. Aquests ciutadans serien partidaris de Atanagild i els exiliats es van establir a Sevilla, centre del poder polític de Atanagild.
 
Els bizantins ocuparen o desembarcaren a [[Cartagena]], un port important, com a base naval, bé cap al 552,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pérez Martín |nom=Inmaculada |cognom2=Bádenas de la Peña |nom2=Pedro |títol=Bizancio y la península ibérica: de la antigüedad tardía a la edad moderna |url=http://books.google.cat/books?id=k_Oo25ZzJKIC&pg=PA37&dq=hispania+justinian+550&hl=ca&sa=X&ei=_adVUoW5O_Dy7Aazr4DYCg&ved=0CF0Q6AEwBg#v=onepage&q=hispania%20justinian%20550&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial CSIC |data=2004 |pàgines=38 |isbn=8400082834}}</ref> en el moment del desembarcament o poc després, cap al [[553]] (ja establerts en la [[Bètica]]). De no ser així ja no la van ocupar fins a almenys mitjans de l'any [[555]], en el curs de la guerra amb Atanagild. Sabem que l'ocupació de Cartago Nova no va ser pacifica i que alguns destacats visigots i hispà-romans van haver de fugir d'ella, i que la població local va ser hostil als grecs malgrat la identitat de fe catòlica. Si la conquesta va ser entre el 552 i el 554 la fugida sol va poder produir-se si la ciutat era lleial al rival dels bizantins (en cas de ser una ciutat favorable a l'aliat bizantí, hagués acollit als grecs com aliats i no s'haguessin produït fugides).
en el moment del desembarcament o poc després, cap al [[553]] (ja establerts en la [[Bètica]]). De no ser així ja no la van ocupar fins a almenys mitjans de l'any [[555]], en el curs de la guerra amb Atanagild. Sabem que l'ocupació de Cartago Nova no va ser pacifica i que alguns destacats visigots i hispà-romans van haver de fugir d'ella, i que la població local va ser hostil als grecs malgrat la identitat de fe catòlica. Si la conquesta va ser entre el 552 i el 554 la fugida sol va poder produir-se si la ciutat era lleial al rival dels bizantins (en cas de ser una ciutat favorable a l'aliat bizantí, hagués acollit als grecs com aliats i no s'haguessin produït fugides).
 
Des Cartagena es van estendre pel districte de [[Bastetània]], ocupant probablement [[Baza]] (Basti) o almenys part del seu territori, i sens dubte altres ciutats. La presa de Bastetania es realitzaria segurament mitjançant la confluència de les forces desembarcades a l'Oròspeda (costa de la Cartaginesa) i les forces que avançaven des de la Bètica oriental (Màlaga i potser Abdera). Però les forces de Atanagildo sembla que van aconseguir aïllar les forces gregues de Cartago Nova de les que van operar a Màlaga i la zona de l'Estret, perquè la zona entre Baza i Màlaga, amb ciutats com Abdera ([[Adra]]), Acci ([[Guadix]]), Iliberis ([[Granada (Andalusia)|Granada]]) no consta que mai estigués en mans bizantines i sembla que van quedar sota domini de Atanagild, qui va poder conquistar-les bé cap al 555 o bé ja les dominava amb anterioritat (llevat que alguna es mantingués independent o integrada en el govern territorial cordovès com podria ser el cas d'Astigi o [[Écija]]).