Giovanni Paisiello: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció posició plantilla:commonscat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 47:
Va entrar al col·legi dels [[Jesuïtes]] i la seva veu va atreure molt aviat l'atenció. El cavaller Carducci, que el va sentir, convenç als seus pares per enviar-lo a perfeccionar el seu art a [[Nàpols]]. Després d'haver estudiat amb l'abat Don Presta, va començar estudis amb Durante del qual en va ser alumne durant nou anys. Va compondre sobretot música religiosa durant el seu sojorn al conservatori de San Onofrio.
Debuta a l'[[òpera]] amb una peça còmica que li dóna cert èxit. Es va fer aviat l'èmul de [[Niccolò Vito Piccinni|Piccini]] i de [[Domenico Cimarosa|Cimarosa]]. El [[1776]], va rebre una invitació de la tsarina [[Caterina II de Rússia]] per ser el seu mestre de capella. Ho va ser durant nou anys, període en el qual va escriure la que és probablement la seva millor obra : ''Le Barbier de Séville'' de [[Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais|Beaumarchais]]. Al final d'aquest sojorn, Paisiello va tornar a [[Itàlia]] passant per [[Viena]] on deixarà dotze [[simfonia|simfonies]] i una òpera, ''Il rè Teodoro''. De tornada a Nàpols, va ser el mestre de capella de [[Ferran I de les Dues Sicílies|Ferran I]], i va tenir diversos alumnes entre ells a [[Antonio Benedetto Maria Puccini]]<ref name="SARPE v. III">* Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 1137. (IBSN 84-7291-226-4)</ref>, [[Piero Maroncelli]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 33">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 33, pàg. 517'' (ISBN 84-239-4533-2)</ref> i [[Silvestro di Palma]].<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 41">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 41, pàg. 278-79'' (ISBN 84-239-4541-3)</ref> La revolució de [[1799]] no va travar la seva carrera, ja que va ser nomenat músic de la nació.
En el moment de la restauració, va quedar dos anys sense ocupació fins que el primer cònsol de [[Napoleó Bonaparte]] el va cridar per estar al seu servei. Només hi van estar dos anys i mig perquè la malaltia de la seva esposa no suportava el clima francès. La parella va arribar a Nàpols on Paisiello va tenir una rebuda triomfant i el rei [[Josep I Bonaparte]] el va gratificar amb una pensió.
| |||