Comunisme soviètic: diferència entre les revisions

El terme "comunisme" fa referència a les propostes polític-econòmic-socials del [[moviment obrer]] que va evolucionar des del [[socialisme utòpic]] de la primera meitat del segle XIX fins al [[marxisme]] (1848 Manifest [[Comunisme|Comunista]], 1867 ''[[El Capital]]'') i el [[Anarcocol·lectivisme|bakuninismo]] o [[Comunisme llibertari|anarcocomunismo.]] Quan s'utilitza per referir-se al projecte genèric d'emancipació del [[proletariat]], és indistinguible amb el terme "[[socialisme]]"; mentre que el tret diferenciador és molt marcat quan la intenció del que els usa és diferenciar políticament entre els [[Partit comunista|partits comunistes]] i els [[Socialdemocràcia|partits socialdemòcrates]], fins al punt que cadascun d'ells els utilitzen com descalificativos insultantes per referir-se al seu oposat, fins i tot associant-los a altres conceptes: ''social-feixista'', ''social-traïdor'', ''imperialisme comunista'', ''tirania comunista'', etc. Aquestes últimes expressions són també usades des del [[anticomunisme]] d'altres orientacions polítiques, al costat d'altres expressions, com la irònica ''paradís comunista.''<ref>[http://www.google.es/search?sourceid=ie7&q=%22para%C3%ADso+comunista%22&rls=com.microsoft:es:{referrer:source?}&ie=UTF-8&oe=UTF-8&rlz=1I7ACPW_esES383 Uso bibliográfico]</ref> Des de la terminologia pròpia del comunisme soviètic (que va desenvolupar un llenguatge molt estereotipat) era molt usual utilitzar com a qualificatius despectius termes com ''desviacionista'', ''[[Revisionisme (marxisme)|revisionista]]'' o ''[[reaccionari]]''.<ref>VéaseVegeu [[:es:Neolengua|neolenguaNovaparla (Orwell)]]. </ref>

El [[leninisme]], denominat així per Vladímir Ilich Uliánov Lenin, el primer dirigent de la revolució i del nou estat, al que explícitament va plantejar com una fase transitòria de [[dictadura del proletariat]] en la construcció d'un [[estat socialista]], que en un futur hauria d'aconseguir la desaparició de les classes socials i amb això l'aparició d'un home nou. El concepte leninista d'avantguarda revolucionària i la seva interpretació de la nova fase en què havia entrat el [[capitalisme]] (l'imperialisme) van ser els suports teòrics d'una revolució que no responia als esquemes marxistes vuitcentistes. Dos lemes atribuïts a Lenin van passar a ser definitoris del comunisme soviètic: Socialisme = electrificació + poder dels soviets; ''Llibertat para què?''<ref>[[:es:Fernando de los Ríos|Fernando de los Ríos]] cita esa frase como la respuesta de Lenin a su cuestionamiento de la falta de libertad en el régimen soviético. </ref><ref>Frase muy citada, aquí glosada por [[:es:Slavoj Žižek|Slavoj Žižek]] [http://www.infoamerica.org/teoria_articulos/zizek02.htm ''Lenin ciberespacial: ¿por qué no?''] </ref>

No obstant això, va percebre clarament la necessitat d'adequar-se a les condicions reals, i no va tenir inconvenient a retrocedir en la construcció del socialisme iniciada en el període anomenat [[comunisme de guerra]] (1919-1921) quan va considerar necessari reintroducirreintroduir elements capitalistes, de mercat i iniciativa privada en el període de la [[Nova Política Econòmica]] ''NEP'' (1921-1928). Els anys finals de la vida de Lenin (de maig de 1922 a gener de 1924), en què progressivament va perdre totes les facultats físiques i mentals, malgrat la qual cosa se li va mantenir teòricament en el poder, van inaugurar una de les pràctiques de major continuïtat en el comunisme soviètic: la [[Gerontocràcia|gerontocraciagerontocràcia]] o govern dels vells, per la qual el mecanisme revoluicionariorevolucionari de selecció de les elits condueix a la seva perpetuació en el poder fins a la mort (fins i tot en alguns altres règims comunistes fins a la successió biològica -dinasties comunistes-). Amb el nom de ''kremlinología'' es va acabar designant a la interpretació de subtils canvis en els missatges, molts d'ells vinculats a l'estat de salut dels dirigents, expressats en una terminologia estereotipada, que constituïen la part essencial de l'activitat política.