Càncer de pròstata: diferència entre les revisions

* Després de la cirurgia o de la radioteràpia, el nivell de PSA pot serésser monitoritzatmonitorat per determinar si el tractament ha estat eficaç. El nivell de PSA normalment disminueix a nivells molt baixos si el tractament extirpa o destrueix totes les cèl·lules prostàtiques. Una elevació posterior del PSA pot significar que les cèl·lules del càncer de pròstata han sobreviscut i el càncer ha recidivat. No obstant això no és clar quin és el tractament correcte dels pacients amb una recidiva detectada solament per una elevació del PSA (recidiva bioquímica). La forma de descens dels nivells de PSA sèric depèn de la teràpia elegida. En els pacients sotmesos a prostatectomia radical, el PSA ha de baixar a nivells indetectables al cap d'un mes aproximadament, si s'ha eliminat tot el teixit. Posteriorment, els nivells de PSA s'han de mantenir en aquests límits, ja que una elevació significa recurrència del tumor. Si el tractament és amb radioteràpia, els nivells disminueixen lentament fins a estabilitzar-se al voltant del rang de referència. Pot haver-hi un increment transitori dels nivells de PSA durant la radioteràpia, cosa que no és un signe de progressió de la malaltia. La recurrència se sospitaria per un increment dels nivells de PSA. Per conveni s'estableix que existeix recidiva bioquímica després de radioteràpia quan es detecten tres augments consecutius a partir del nadir del PSA, definit com el valor més baix del PSA arribat a després de la radioteràpia. El temps de duplicació del PSA (superior o inferior a 10 mesos, segons un punt de tall prèviament identificat) és un factor significatiu en la predicció del desenvolupament de metàstasi.

Mantenir una conducta expectant no significa que el pacient no vagi a rebre cap cura mèdica o seguiment. Tot el contrari, el càncer és observat i monitoritzatmonitorat. Normalment es realitzen determinacions del PSA en sang i tacte rectal cada sis mesos, possiblement amb biòpsia guiada per ecografia transrectal anualment. Si el pacient desenvolupés qualsevol símptoma o el càncer creixés més ràpidament, s'hauria de considerar passar a un tractament actiu.

La criocirurgia és menys invasiva, presenta una menor pèrdua de sang, una curta hospitalització, un curt període de recuperació i menys dolor que la prostatectomia radical. Tanmateix, en comparació amb la cirurgia o la radioteràpia, es coneix molt menys a llarg termini l'efectivitat d'aquesta tècnica. Les tècniques actuals que utilitzen la guia de l'ecografia transrectal i que monitoritzenmonitoren amb precisió la temperatura, només estan disponibles des de fa pocs anys. Cal un llarg seguiment (de deu a quinze anys), per recollir i analitzar les dades, motiu pel qual molts metges encara consideren la criocirurgia com un tractament experimental.