Bacteriòfag: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç al propi article |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
Un '''bacteriòfag''' (o també '''fag''') és un mena de [[virus]] que sols infecta a [[bacteris]]. Paral·lelament als virus, que infecten [[eucariotes]], els fags consisteixen en un recobriment extern [[proteïna|proteic]] que conté el material genètic, el qual consisteix en una doble hèlix d'[[ADN]] en el 2% dels fangs coneguts. El material genètic d'un fag sol anar des de 5 fins a 650 pkb (parells de [[kilobase]]s), amb una longitud des de 24 fins a 200 nm. La gran majoria dels fags (95%) tenen una cua que els permet injectar el seu material genètic dins de l'hoste. Els fags van ser descoberts de manera independent per [[Frederick Twort]] en [[1915]] i [[Félix d'Herelle]] en [[1917]].
Els fags infecten solament bacteris específics. Alguns fags són virulents, és a dir que després d'infectar la [[cèl·lula]] comencen a reproduir-se i en un curt termini destrueixen l'hostatger, alliberant així nous fags. Alguns fags (també coneguts com a fags moderats) poden entrar en un estat innocu, integrant el seu material genètic en l'[[ADN]] de l'hostatger (com els [[retrovirus]] endogenis en [[animals]]) o establint-se a si mateixos com a [[plasmidi]]s. Aquests fags endògens, també profags (vegeu [[provirus]]), són copiats en cada [[divisió cel·lular]] junt amb l'ADN del bacteri hosta. Els fags endogenis no maten a la cèl·lula, però
Els fags juguen un important paper en la [[biologia molecular]], com a [[vectors de clonació]] per inserir ADN dins dels bacteris. La teràpia de fags ha estat utilitzada des dels anys [[1940]] del segle passat, a l'antiga [[Unió Soviètica]] com a alternativa als [[antibiòtics]] pel tractament d'infeccions bacterianes. La recent aparició de noves [[soca (biologia)|soques]] de bacteris resistents als antibiòtics ha conduït a reavaluar els fags com a alternatives a aquests [[fàrmac]]s.
|