Acords d'Oslo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
Els '''Acords d'Oslo''' són el resultat d'un procés de negociacions secretes (en paral·lel amb altres de públiques que seguiren a la Conferència de Madrid de 1991) entre negociadors israelians i palestins a [[Oslo]], [[Noruega]], per posar els fonaments d'una resolució del conflicte israelià-palestí.
 
La '''Declaració de principis''', signada a [[Washington, DC|Washington]] el 13 de setembre de 1993 en presència d'[[Isaac Rabin]], Primer ministre [[israel]]ià, de [[Iàsser Arafat]], President del comitè executiu de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]], i de [[Bill Clinton]], President dels [[Estats Units d'Amèrica]], instaurà un model de negociacions per arreglar el problema, i posà una base per un autogovern palestí temporal de 5 anys que havia d'acabar amb la creació d'un Estat palestí en el tros de [[Palestina]] que delimiten els territoris de Cisjordània i Gaza.<ref>[http://www.globalpolicy.org/security/issues/israel-palestine/document/oslo091393.pdf Text dels acords]</ref>
 
El '''procés d'Oslo''' es completà [[4 de maig]] de [[1994]], amb l''''Acord de Gaza i Jericó''', que dotava la nova ''[[Autoritat Nacional Palestina]]'' de poders limitats. Finalment, l'acord interí sobre Cisjordània i la Franja de Gaza o "[[Acord de Taba]]", que se signà a Washington el 28 de setembre de [[1995]], preveia les primeres eleccions del [[Consell Legislatiu Palestí]] i implicava una retirada militar negociada dels territoris ocupats en zones on els controls israelià i palestí es reparteixen segons diferents criteris, i la delimitació dels quals depenia de les consecutives negociacions en curs.
 
A l'espera d'un acord definitiu, Cisjordània i Gaza foren dividides en àrees sota control de l'Autoritat Palestina, àrees sota control civil de l'Autoritat Palestina i control militar de l'exèrcit d'Israel, i àrees sota control israelià, on s'hi van incloure tant les zones frontereres com les zones al voltant dels assentaments i les principals rutes de comunicació.