→Història
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 68:
== Història ==
El monestir de Sant Joan fou una fundació personal del comte [[Guifré el Pilós]], que el [[885]] creà un nou cenobi prop del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll]], per a una comunitat de monges benedictines. La primera abadessa fou [[Emma de Barcelona|Emma]], filla de Guifré. El 1017, però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb el mític [[comte Arnau]]). Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia benedictina de [[Abadia de Sant Víctor|Sant Víctor
La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per [[Puig i Cadafalch]] i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428. Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre. La capella dels Dolors, construcció barroca del segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R. [[Duran i Reynals]], gràcies al mecenatge de [[Jaume Espona i Brunet]]. Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955. Els [[esgrafiat]]s són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.<ref name="patmapa"/>
|