Partit Socialista Valencià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 6:
 
== Ideologia ==
Ideològicament, eren socialistes i valencianistes, i en la universitat s'oposaren al [[Sindicato Español Universitario|SEU]], però també al PCE. D'antuvi no tenien un programa elaborat, sinó grans línies d'actuació del socialisme democràtics que inspiraren la ''Declaració de Principis del PSV'' de 1964. La majoria dels militants pertanyien a la petita burgesia, pocs eren fills de treballadors, i molts d'ells eren universitaris. No va passar dels 60 o 70 militants actius, i els que s'hi aplegaren no passaren mai de 150 individus. Fins i tot llençaren una iniciativa obrerista, l'[[Aliança Sindical Obrera]] (ASO).
 
Es caracteritzaren per afirmar el caràcter nacional i lingüístic del [[País Valencià]], que mantenia afinitats bàsiques amb [[Catalunya]] i les [[Illes Balears]], amb els quals ''forma la comunitat nacional dels [[Països Catalans]]''. A nivell d'Espanya, proposaven la configuració d'una Confederació de Països Socialistes. Exigien un govern autònom propi amb l'ús del català com a llengua oficial i que integri les ''classes treballadores valencianes''. També s'interessen pels moviments d'alliberament del [[Tercer Món]], que inspirava la lluita contra la dictadura franquista.
 
== Implantació (19661965-1967) ==
Degut a la procedència dels seus militants, el seu principal lloc d'implantació fou la [[Universitat de València]], però van mantenir alguna presència en una trentena de municipis valencians. Van intentar connectar amb el [[PSOE]] a través de [[Ricard Pérez Casado]], i més tard mantingueren contactes amb la [[CNT]] i la [[Unió Democràtica del País Valencià]]. Tingueren relacions molt fluides amb els grups cristians de [[Jordi Pujol]] i el [[Moviment Socialista de Catalunya]] (MSC) a través de [[Josep Pallach i Carolà]], [[Joan Reventós i Carner]] i [[Pau Verrié]], que els facilitaren reunions amb gent del [[Partit Socialista Italià]]. Per contra, les relacions amb el [[PCE]] foren inexistents.
 
Eliseu Climent i Ricard Pérez Casado van mantenir contactes amb el vicecònsol dels EUA a València, Timothy Towell i el 1965 viatjaren als [[EUA]], mentre que el 1967 ho va fer [[Ciprià Ciscar Casaban]] ([[Sindicat Democràtic d'EstudiantgsEstudiants Universitaris de València|SDEUV]]). D'altres viatjaren a Alemanya convidats pel sindicat d'estudiants alemany DGB. Durant uns anys foren hegemònics a la Universitat de València, on van fer un paper semblant al del [[Front Obrer Català|SDEUVFOC]] a Catalunya o del [[Frente de Liberación Popular|FLP]] a Madrid. Hi organitzaren la I Assemblea Lliure d'Estudiants de València ([[2 de març]] de [[1965]]) i col·laboraren en la fundació del [[Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de València|SDEUV]]. Van treure les revistes ''Esquerra, Concret'' i ''Lluita'' i organitzaren algunes de les actuacions de [[Raimon]], aleshores vinculat al partit.
 
També foren promotors de la campanya de pintades massives ''Parlem Valencià'' per tots els barris de [[València]] el [[9 d'octubre]] del [[1965]], i per això [[Vicent Ventura i Beltran]] fou detingut i interrogat per la [[Brigada Político-Social]]. El [[7 de març]] de [[1966]] van fer la campanya de pintades ''Valencians unim-nos'', arreu del País Valencià, per la que [[Valerià Miralles]] fou detingut i multat. També organitzaren xiulades massives a la crida de les festes falleres (feta en castellà) de 1965 i 1968, fetes pel president de la Junta Central Fallera, Juan Bautista Martí Belda.
 
== Dissolució ==
Es va dissoldre el [[1968]], integrant-se una parte dels seus membres en partits d'esquerra ja existents com el [[PCE]], i d'altres contribuint a fundat grups nacionalistes com [[Germania Socialista]] (GS). D'altres, com Eliseu Climent, es dedicaren al món editorial des d'[[Editorial 3 i 4]]
 
== Referències ==