Diferència entre revisions de la pàgina «Sud-àfrica»

26 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
recuperar nom liders, replaced: titols_liders → etiqueta_cap_estat, noms_liders → nom_cap_estat AWB
m (Revertides les edicions de Karakorum24. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
m (recuperar nom liders, replaced: titols_liders → etiqueta_cap_estat, noms_liders → nom_cap_estat AWB)
|coordenades_capital = 29 ° 6' S, 26 ° 13' E
|tipus_govern = [[República]]
|titols_lidersetiqueta_cap_estat = [[President de Sud-àfrica|President]]
|noms_lidersnom_cap_estat = [[Jacob Zuma]]
|posicio_llista_area = 24è
|magnitud_area = 1 E12
La '''República de Sud-àfrica''' és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'[[Àfrica]]. Limita amb els oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[oceà Índic|Índic]], [[Namíbia]], [[Botswana]], [[Zimbabwe]], [[Moçambic]], [[Swazilàndia]] i [[Lesotho]], un enclavament independent envoltat pel territori sud-africà. Sud-àfrica és membre del [[Commonwealth de Nacions]]. L'economia de Sud-àfrica és la més gran del continent i la 24<sup>a</sup> més gran del món; és el país més desenvolupat econòmicament, socialment i en infraestructura del continent.
 
Sud-àfrica ha tingut una història diferent de les altres nacions de l'Àfrica atesa la immigració primerenca d'[[Europa]] i la importància estratègica de la ruta del mar del Cap. La immigració europea va començar poc després que la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] fundés una estació el [[1625]] que amb el temps esdevindria [[Ciutat del Cap]]. El tancament del [[canal de Suez]] durant la [[Guerra dels Sis Dies]] va subratllar la seva importància en el [[comerç internacional]] d'occident i orient.
 
Sud-àfrica és ètnicament divers, amb les comunitats europees, índies i ''[[coloured]]'' (o mestisses) més grans de l'Àfrica. Els africans negres, que parlen nou llengües oficialment reconegudes, i molts més dialectes, representen el 75% de la població. Els conflictes racials entre la minoria blanca i la majoria negra ha jugat un paper significatiu en la història i la política de Sud-àfrica, que culminà amb l'[[apartheid]], instituït el [[1948]] pel [[Partit Nacional (Sud-àfrica)|Partit Nacional]], tot i que la segregació ja existia abans d'aquesta data. Les lleis que definien l'apartheid començaren a ser abolides pel mateix partit el [[1990]], després d'un conflicte llarg i de vegades violent—incloent-hi les sancions econòmiques de la comunitat internacional.
 
Sud-àfrica és coneguda com la "Nació de l'arc de Sant Martí", un terme encunyat per l'arquebisbe [[Desmond Tutu]] i després adoptat pel president [[Nelson Mandela]]. Mandela va fer ús del terme com a metàfora per descriure la diversitat multicultural que començava a desenvolupar-se després de la fi de la ideologia de l'apartheid. El 2007, Sud-àfrica es va unir al grup de [[Bèlgica]], els [[Països Baixos]], el [[Canadà]] i [[Espanya]], en legalitzar el [[matrimoni homosexual]].
* ''Riphabliki ra Afrika Dzonga'' ([[tsonga]]).
 
Alguns sud-africans prefereixen el terme "[[Azània]]" en comptes de "Sud-àfrica" pels orígens colonials d'aquest. Els partits afrocèntrics d'esquerres, com ara el [[Congrés Panafricanista d'Azània]] i l'[[Organització del Poble Azanià]] en fan ús.
 
== Història ==
=== Colonització europea ===
[[Fitxer:Charles_Bell_-_Jan_van_Riebeeck_se_aankoms_aan_die_Kaap.jpg|thumb|Pintura de l'arribada de [[Jan van Riebeeck]]]]
Els segles posteriors al 1488, els navegants portuguesos van establir diversos assentaments poblats per pescadors, però no n'ha sobreviscut cap atestació històrica. El 1652, [[Jan van Riebeeck]] va establir una estació d'aprovisionament al [[Cap de Bona Esperança]] en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. Durant la major part dels segles XVII i XVIII, es van estendre lentament les possessions neerlandeses, fins a trobar-se amb els assentaments dels pobles xhosa en la regió del Riu Fish. Una sèrie de guerres, conegudes com les Guerres de la Frontera del Cap es van lliurar, causades pels conflictes d'interès sobre les terres i el bestiar.
 
Atesa l'escassetat de mà d'obra, els colonitzadors portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i l'[[Índia]]. Els líders problemàtics d'aquests esclaus, sovint d'ascendència reial, van ser expulsats de les colònies neerlandeses a la resta de Sud-àfrica. Aquest grup d'esclaus, amb el pas del temps, es convertí en un poble que en l'actualitat s'identifica com els "Malaisians del Cap", els quals al llarg de la història, van tenir un estatus social superior. La major part dels descendents d'aquests esclaus, que sovint es casaren amb colonitzadors neerlandesos, van ser posteriorment classificats, amb els [[khoikhoi]] com els ''coloureds'' del Cap.
 
La [[Gran Bretanya]] va prendre el Cap de Bona Esperança el 1795, suposadament per evitar que caigués en mans dels francesos, però també per fer ús de [[Ciutat del Cap]] com a punt de descans en la rutes cap a [[Austràlia]] i l'[[Índia]]. Va ser retornat als neerlandesos el 1803, però poc després la Companyia Holandesa de les Índies Orientals es va declarar en fallida, i els britànics s'annexaren la Colònia del Cap al 1806. Els britànics continuaren amb les guerres de la Frontera en contra dels xhosa, expandint la frontera cap a l'est i establint una sèrie de forts a la vora del riu Fish i consolidant-la, encoratjant l'assentament d'immigrants britànics. El [[Parlament del Regne Unit]] va abolir el [[comerç d'esclaus]] el 1807, i va abolir l'[[esclavatge]] en totes les seves colònies el 1833.
 
El descobriment de [[diamant]]s el [[1867]] i d'[[or]] el 1884 a l'interior del territori va produir creixement econòmic i va donar un impuls a la immigració, intensificant la subjugació dels nadius. Els [[bòers]], o ''afrikaners'' descendents dels primers colons europeus, van resistir amb èxit l'expansió dels britànics durant la [[Primera Guerra Bòer]] (1880 a 1881) amb l'ús de tàctiques guerrilleres, més adequades a les condicions locals. No obstant això, els britànics van retornar en la [[Segona Guerra Bòer]] (1899 a 1902). La intenció dels bòers d'aliar-se amb l'[[Àfrica Sud-occidental Alemanya]] va ser l'excusa dels britànics per prendre el control de les [[Repúbliques Bòers]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Giliomee |nom=Hermann |títol=The Afrikaners: Biography of a People |url=http://books.google.cat/books?id=blgjhkGD0vgC&pg=PA240&dq=stellaland+1882&hl=ca&sa=X&ei=yE0XUeOPO4ST0QXn54HACA&ved=0CDcQ6AEwAg#v=onepage&q=stellaland%201882&f=false |llengua=anglès |editorial=C. Hurst & Co. Publishers |data=2003 |pàgines=p.241 |isbn=1850657149}}</ref>
 
Els bòers van resistir amb ferocitat, però els britànics van vèncer les forces bòers. Durant aquesta guerra, els britànics, van fer ús de camps de concentració i de tàctiques controvertides com ara el cremar les terres, el bestiar i les cases dels bòers. El maltractament dels camps de concentració britànics van ser portats a la llum per Emily Hobhouse en el seu "Report d'una Visita als Camps de Dones i Nens de les Colònies del Cap i del Riu Orange". Van morir 26.370 persones, la gran majoria dels quals eren nens.
 
El Tractat de Vereeniging va establir la sobirania suprema dels britànics sobre les repúbliques sud-africanes, i el govern britànic va assumir el pagament de 3 milions de [[lliura esterlina|lliures esterlines]] degudes als governs dels bòers.
 
=== Independència ===
Després de quatre anys de negociacions, es va crear la [[Unió de Sud-àfrica]] a partir de les colònies del [[Colònia del Cap|Cap]] i de [[Colònia de Natal|Natal]], i les repúbliques de l'[[Estat Lliure d'Orange]] i [[República del Transvaal|Transvaal]], el [[31 de maig]], [[1910]], exactament vuit anys després de la fi de la Segona Guerra Bòer. La nova Unió de Sud-àfrica va ser un [[colonialisme|domini]] britànic. L'Acta de la Terra dels Nadius, de 1913,<ref name="Natives' Land Act">"[http://www.sahistory.org.za/pages/chronology/thisday/1913-06-19.htm 19 June 1913 Native Land Act]", ''This day in history''. Data d'accés: 20 de novembre, 2007</ref> va limitar les propietats dels negres aleshores, a només el 7% del país, tot i que es va incrementar marginalment. El 1934, el Partit Sud-africà i el [[Partit Nacional (Sud-àfrica)|Partit Nacional]] es van unir formant el Partit Unit amb la intenció de reconciliar els blancs bòers i els angloparlants, però es va separar el 1939 amb l'entrada de la Unió a la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]], a la qual s'oposava el Partit Nacional.
 
El 1948 va arribar al poder el Partit Nacional, i va començar a aplicar una sèrie de lleis de segregacions que es coneixerien com a [[Apartheid]]. Aquesta segregació també seria evident en la distribució de la riquesa guanyada durant la industrialització dels anys cinquanta als setanta. Tot i que els blancs gaudien dels [[estàndard de vida|estàndards de vida]] més elevats de tota l'Àfrica, comparables als [[països desenvolupats]], la majoria negra es trobava en desavantatge quant a la seva economia, l'educació, habitatge i l'esperança de vida. Tanmateix, la renda mitjana i l'esperança de vida mitjana d'un negre, indi o ''coloured'' sud-africà era molt superior a la resta dels Estats d'Àfrica.
 
El [[1961]], després d'un [[referèndum]] exclusiu dels blancs, el país es va convertir en una [[república]], deixant així la [[Commonwealth de Nacions]]. El càrrec de [[governador general]] va ser abolit i va ser reemplaçat amb la posició del [[President de l'Estat]].
Amb una superfície d'1.219.912 quilòmetres quadrats,<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.html?countryName=South%20Africa&countryCode=sf&regionCode=af&rank=32#sf|títol=Country Comparison|obra=World Factbook|editor=CIA}}</ref> Sud-àfrica és el [[Llista d'estats per superfície|25è estat més gran del món]]. El país es troba a la regió més meridional del [[Àfrica|continent africà]], sent el [[cap Agulhas]] el punt més meridional del país, i d'Àfrica.
 
Limita al nord amb [[Botswana]] i [[Zimbabwe]], i al nord-est i a l'est amb [[Moçambic]] i [[Swazilàndia]], mentre que [[Lesotho]], un petit país independent, és un [[enclavament]] dins la regió oriental del país.<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.html?countryName=South%20Africa&countryCode=sf&regionCode=af&rank=32#sf|títol=Country Comparison|editor=World Factbook|autor=CIA|llengua=anglès}}</ref> El país es troba envoltat pels [[oceà Atlàntic|oceans Atlàntic]] i [[oceà Índic|Índic]]. A més, pertanyen a la República de Sud-àfrica les illes subantàrtiques del [[Illes del Príncep Eduard|Príncep Eduard]], situades 1.900 &nbsp;km al sud de [[Ciutat del Cap]]. Les costes sud-africanes s'estenen al llarg de més de 2.500 &nbsp;km.
 
Quant al [[Relleu (geografia)|relleu]], Sud-àfrica té una [[topografia]] variada. A la regió central s'hi troba el [[desert de Kalahari]], envoltat per l'[[altiplà]] interior conegut com el [[Highveld]], l'altitud del qual varia entre els 1.500 i 2.400 m. La regió de la costa és estreta, donant pas a un escarpament muntanyenc, conegut com el [[Gran Escarpament]], que separa la costa de la plana interna. Tot i que el país es classifica com a semiàrid, atesa la varietat topogràfica, gaudeix d'una gran varietat de climes i ecosistemes, i és un dels [[països megadiversos]] del món. El [[Mafadi]], amb 3.450 metres, a la serralada [[Drakensberg]] és el cim més elevat del país.
 
Els rius més importants són: el [[riu Orange]], que neix a Lesotho i drena la major part del territori abans de desguassar a l'Atlàntic. Constitueix, en el trajecte interior, el límit natural i polític amb [[Namíbia]]. El seu principal afluent és el [[Vaal]]. Al nord de la serralada de [[Witwatersrand]], discorre el [[Limpopo]], que neix a [[Veld]], i abans de desguassar a l'[[oceà Índic]] marca la frontera amb [[Botswana]] i [[Zimbabwe]]. El seu principal afluent és el [[riu Olifants]].
L'extrem sud-oest té un clima molt similar al [[clima mediterrani|mediterrani]], amb hiverns humits i estius calorosos i secs. Aquesta zona produeix la major part del [[vi]] a Sud-àfrica. És una regió en què el vent bufa gairebé tot l'any, cosa que convertia el pas pel [[Cap de Bona Esperança]] una travessia molt perillosa pels mariners i vaixells i provocant nombrosos naufragis. Més cap a l'est, a la costa sud, les pluges es distribueixen de manera més uniforme durant tot l'any, donant lloc a un paisatge en el qual predomina el verd. Aquesta zona és coneguda popularment com a [[Garden Route]] (''Ruta dels jardins'').
 
L'[[Estat Lliure (Sud-àfrica)|Estat Lliure]] és bàsicament pla, ja que es troba en un [[altiplà]]. Al nord del [[riu Vaal]] el [[Highveld]] és una zona amb notable precipitació i on no es pateixen les condicions extremes de calor [[clima subtropical|subtropical]]. La ciutat de [[Johannesburg]] es troba al centre d'aquestes terres altes, a 1.740 m, amb una precipitació anual de 760 &nbsp;mm i uns hiverns freds, però en què la neu és escassa.
 
L'indret més fred de Sud-àfrica és [[Sutherland (Cap Septentrional)|Sutherland]] a l'oest de les muntanyes [[Roggeveld]], amb una mitjana diària d'11,3 &nbsp;°C i una mitjana de les mínimes de 2,8º<ref name="coldest_town">[http://www.weathersa.co.za/web/Content.asp?contentID=81 South African Weather Service]</ref> Amb tot, la temperatura més baixa registrada a Sud-àfrica fou a [[Buffelsfontein]], amb -18,5 &nbsp;°C.<ref name="coldest_town"/> A l'interior del país s'han registrat les temperatures més elevades, amb 51,7 &nbsp;°C el 1948 a la Província del [[Cap Septentrional]], prop d'[[Upington]].<ref>{{ref-web|url=http://www.safrica.info/ess_info/sa_glance/geography/geography.htm |títol=South Africa's geography - SouthAfrica.info |editor=Safrica.info |consulta= 30 octubre 2011}}</ref>
 
{| class="wikitable" style="width: 75%; margin: 0 acte 0 acte;"
|align=center|515
|-
! Quantitat mitjana de dies plujosos (>= 1 &nbsp;mm)
|align=center|6
|align=center|5
Sud-àfrica compta amb més de 20.000 [[plantes]] diferents, que representen quasi el 10% de totes les [[espècie]]s conegudes al món, per la qual cosa és considerada una àrea particularment rica en [[biodiversitat]] vegetal.
 
El [[bioma]] prevalent al país és la [[Praderies, sabanes i matollars temperats|praderia]], especialment al [[Highveld]], on la flora predominant són les [[pastures]], els [[arbust]]s baixos i les [[acàcia|acàcies]]. La [[vegetació]] és més escassa cap al nord-oest, degut a les escasses precipitacions de la zona.
 
El [[World Wide Fund for Nature|WWF]] distingeix quatre [[Ecoregió|ecoregions]] de [[Praderies i matollars de muntanya|praderies de muntanya]] dins el país:
=== Estructura constitucional ===
[[Fitxer:CentralPretoria.jpg|thumb|L'any 2010 es va fer el mundial de sud-africa amb aquest projecte es van invertir milions de dolars. Es van posar a la venda uns 2.000.000 d'entrades per assistir als 64 partits disputats.]]
Sud-àfrica és l'únic Estat del món amb tres capitals: [[Ciutat del Cap]], la més gran de les tres, és la capital legislativa; [[Pretòria]], és la capital administrativa, i [[Bloemfontein]] és la capital judicial. El govern de Sud-àfrica és [[parlamentarisme|parlamentari]]. Hi ha un [[parlament]] [[bicameral]] integrat per una cambra alta, el [[Consell Nacional de Províncies]] integrada per 90 membres; i una cambra baixa, l'[[Assemblea Nacional de Sud-àfrica|Assemblea Nacional]], integrada per 400 membres. Els membres de la cambra baixa s'elegeixen segons el mètode de la [[representació proporcional]]; la meitat s'elegeixen a partir de [[llistes de partit]] nacionals i l'altra meitat de llistes de partit provincials. Deu membres s'elegeixen per a representar a cada província en el Consell Nacional de Províncies sense importar llur població: sis són delegats permanents i quatre són delegats designats pels governs provincials. Les eleccions d'ambdues cambres es realitzen cada cinc anys. El govern es forma en la cambra baixa, i el líder del partit amb la majoria dels seients és designat el [[President de Sud-àfrica]].
 
A nivell regional, cada una de les nou províncies que integren Sud-àfrica disposa d'un parlament. El nombre de membres dels parlaments varia entre 30 i 100, i s'elegeixen segons el mètode de [[representació proporcional]].
 
El partit [[Congrés Nacional Africà]]] (CNA) va rebre el 69,7% dels vots en les últimes eleccions generals, i el 66,3% dels vots en les eleccions municipals del 2006. El president actual de Sud-àfrica (per al període del 2004 al 2009) és [[Thabo Mbeki]], que va succeir el president [[Nelson Mandela]]. El principal partit d'oposició és l'[[Aliança Democràtica (Sud-àfrica)|Aliança Democràtica]], tot i que només va rebre el 12,4% dels vots en les eleccions del 2004, i el 14,8% en les eleccions municipals del 2006. El líder de l'Aliança Democràtica és [[Helen Zille]], que va succeir [[Tony Leon]]. El [[Nou Partit Nacional (Sud-àfrica)|Partit Nacional]] que va dominar la vida política de Sud-àfrica durant la major part del segle XX amb el nom de [[Partit Nacional (Sud-àfrica)|Partit Nacional]], va fusionar-se amb el CNA el [[9 d'abril]], [[2005]]. Altres partits polítics amb representació en el Parlament són el [[Partit de la Llibertat Inkatha]], que representa els [[zulu]], i els [[Demòcrates Independents (Sud-àfrica)|Demòcrates Independents]]; el primer partit va aconseguir el 6,97% i el segon l'1,7% dels vots en les eleccions del 2004.
 
=== Subdivisió administrativa ===
</center>
[[Fitxer:South Africa Districts April 2006.png|thumb|300px|right|Mapa de les províncies. Començant per la de més al sud, les que donen a l'exterior, en sentit antihorari, són: [[Cap Occidental]] (beix), [[Cap Oriental]] (groc verdós), [[KwaZulu-Natal]] (magenta fosc), [[Mpumalanga]] (marró verdós), [[Província de Limpopo|Limpopo]] (verd marronós), [[Província del Nord-oest (Sud-àfrica)|Nord-oest]] (turquesa) i [[Cap Septentrional]] (rosa). Les dues províncies interiors són [[Gauteng]] (lila), la petita al nord, i l'[[Estat Lliure (Sud-àfrica)|Estat Lliure]], la gran al sud (verd clar).]]
Quan l'apartheid va acabar el 1994, el govern sud-africà havia d'integrar els [[bantustans]] independents i semi independents dins l'estructura política de Sud-àfrica. Per això, es van abolir les quatre antigues províncies de Sud-àfrica (Cape Province, Natal, l'Estat Lliure d'Orange i Transvaal) i els quatre territoris independents (Transkei, Bophuthatswana, Venda, i Ciskei); i es van instituir nou províncies completament integrades. Aquestes noves províncies són molt més petites que no pas les anteriors, però els governs locals disposen de més recursos per a distribuir a les àrees més petites.
 
Les nou províncies se subdivideixen en 52 districtes: 6 districtes metropolitans i 46 districtes municipals (o municipis de districte). Aquests 46 districtes municipals se subdivideixen en 231 municipis locals. Els districtes municipals també contenen 20 àrees de gestió de districte (la majoria parcs) governades directament pels districtes municipals.
 
=== Llengües ===
Sud-àfrica té onze llengües oficials:<ref>Constitution of South Africa, Chapter 1, Section 6 [http://www.fs.gov.za/Departments/SAC/Library/DEPART/lang_legislation1.htm Constitution of South Africa, Chapter 1, Section 6]</ref> [[sepedi]] (o Sotho del nord), [[sesotho]], [[tswana|setswana]], [[swati|siSwati]], [[venda|tshivenda]], [[tsonga|xitsonga]], [[afrikaans]], [[anglès]], [[Ndebele (llengua)|isiNdebele]], [[xhosa|isiXhosa]] i [[Zulu|iziZulu]]. En aquest sentit, és el segon país, després de l'[[Índia]], en nombre de llengües oficials. Tot i que, legalment, totes les llengües són iguals, el nombre de parlants varia; segons el cens del 2001, les tres llengües més parlades són el zulu (23,8%), xhosa (17,6%) i afrikaans (13,3%).<ref name = "Census2001">[http://www.statssa.gov.za/census01/html/default.asp Census 2001], Statistics South Africa.</ref> El govern també reconeix vuit llengües no oficials: [[fanagalo]], [[khoe]], [[lobedu]],
[[nama]], [[ndebele del nord]], [[phuthi]], [[san]] i la llengua de signes sud-africana. Moltes de les llengües no oficials dels pobles san i khoikhoi, contenen diversos dialectes que s'estenen cap al nord fins a [[Namíbia]] i [[Botswana]]. Aquests pobles han retingut llur identitat cultural pròpia basada en societats caçadores-recol·lectores. Han estat marginats, i moltes de llurs llengües estan en perill d'extinció.
 
Molts sud-africans blancs també parlen altres llengües europees com ara el [[portuguès]], [[alemany]] i [[grec modern|grec]], mentre que alguns asiàtics i indis parlen llengües asiàtiques com ara el [[telugu]], [[hindi]], [[gujarati]] i [[tàmil]].
 
Els darrers anys, a més, ha sorgit un nou llenguatge, anomenat ''[[Llengua Gayle|Gayle]]'' o ''Gail'', que és un [[argot]] [[gai]] o [[criptolecte]] [[slang]] basat en l'anglès i l'afrikaans, utilitzat principalment per parlants [[Homosexualitat|homosexuals]] d'aquests dos idiomes. S'utilitza principalment en comunitats urbanes sud-africanes. També hi ha un equivalent, utilitzat per parlants del [[Llengües bantus|Bantu]], que s'anomena ''[[IsiNgqumo]]'', i està basat en la llengua Nguni.<ref name="CageQ">{{Ref-notícia|cognom1= Cage|nom1= Ken|títol= Gayle – Gay SA Slang|url = http://www.q.co.za/news/1999/9908/990810-gayle.html|consulta= 18 agost 2000|obra= Q Online|editorial= Mail & Guardian|data= 10 agost 1999|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20000818005936/http://www.q.co.za/news/1999/9908/990810-gayle.html|dataarxiu= 18 agost 2000}}</ref><ref name="CageMA">Cage, Ken (1999) </ref><ref name="CageEvans">{{ref-llibre|cognom1= Cage|nom1= Ken|cognom2= Evans|nom2= Moyra|títol= Gayle: The Language of Kinks and Queens: A History and Dictionary of Gay Language in South Africa|data= 2003|editorial= Jacana Media|lloc= Houghton, South Africa|isbn = 9781919931494|url = http://books.google.co.za/books?id=WSn7026sq_cC|consulta= 25 juny 2014}}</ref>
 
=== Sanitat ===
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Sud-Africa}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Sud-Africa}}
[[Categoria:Sud-àfrica| ]]
111.655

modificacions