Obre el menú principal

Canvis

m
recuperar nom liders, replaced: titols_liders → etiqueta_cap_estat, noms_liders → nom_cap_estat AWB
|coordenades_capital = {{coord|36.183333|44.016667|type:country|display=inline}}
|tipus_govern = [[Democràcia parlamentària]]
|titols_lidersetiqueta_cap_estat = - President<br />- Primer ministre
| etiqueta_cap_govern = Primer ministre
|noms_liders = [[Masoud Barzani]]<br />[[Nechervan Barzani]]
|nom_cap_estat = [[Masoud Barzani]]
| nom_cap_govern = [[Nechervan Barzani]]
|major_ciutat =
|area = 78.736 <small>(incloent territoris en disputa)</small>
 
== Geografia ==
El punt més alt és el Chikah Dar (Tenda Negra). El riu principal és el [[Zab]]; el [[Tigris]] creua una part de la regió entre Turquia i l'Iraq. La superfície és de 40.643 &nbsp;km² i la població al cens del 2002 és de 3.757.058 habitants i estimada el 2007 de 3.941.529 habitants.
 
=== Divisions administratives ===
Aquest territori pertanyé a l'[[Imperi Otomà]] i formava a grans trets el [[vilayat de Mossul|valiyat de Mossul]]. El 1918 va ser ocupat pels britànics que va rebre el mandat de la [[Societat de Nacions]]. Per dues vegades [[Sulaymani Mahmud Barzanji]] (1880-1956) va ser virtualment independent, la primera el 1919 i la segona del 1922 al 1924, amb el [[regne del Kurdistan]].
 
El [[1925]] la Societat de Nacions va decidir incorporar el mandat al regne de l'Iraq. El govern iraquià va començar a retirar als funcionaris kurds per posar-hi àrabs, va suprimir l'ensenyament de la llengua kurda a les regions kurdes, i altres mesures, fins que va esclatar la revolta general en ocasió d'una manifestació a [[Sulaymaniyya]] quan els soldats àrabs van disparar sobre els civils kurds ([[6 de setembre]] de [[1930]]). Mahmud Barzandji, que encara romania a les muntanyes, va agafar la direcció del moviment i l'exèrcit iraquià no va poder dominar la situació (setembre de 1930 a abril de 1931) i va demanar l'ajut britànic que va enviar avions de la [[Royal Air Force]]. Mahmud fou capturat i enviat en residència vigilada a [[Bagdad]].
 
El 1931 el xeic [[Ahmed Barzani]] va iniciar una disputa amb un xeic veí i els enfrontaments també van fer necessària la intervenció de la RAF. El 1933-1934 hi va haver un nou aixecament kurd dirigit per Ahmed Barzani i el seu germà Molla [[Mustafà Barzani]], que foren posats sota residència vigilada a [[Kirkuk]] i després a Sulaymaniyya.
 
El 1943 Molla Mustafà Barzani, en veure la mala situació social de fam i necessitat del seu poble, es va escapar de Sulaymaniyya cap a Barzan, acompanyat del xeic Latif, fill de Mahmud, i va proclamar la revolta. Un kurd del govern iraquià, Madjid Mustafà (ministre d'estat) va poder apaivagar els ànims, i Barzani es va sotmetre a canvi d'aprovisionar els districtes kurds, el restabliment dels funcionaris kurds apartats i l'obertura d'escoles i hospitals al Kurdistan. [[Nuri Said]], primer ministre iraquià va acceptar les condicions (entre elles la que preveia una província única per tots els territoris kurds) però mai foren implementades per la negativa del regent [[Abd al-Ilah]] i la primavera del 1945 la revolta es va reprendre aquesta vegada amb més força que abans. Els kurds van aconseguir algunes victòries espectaculars i l'exèrcit iraquià fou humiliat, i altre cop va haver d'intervenir la RAF. Al final d'agost, després de forts bombardejos, la revolta es va acabar.
 
El 1946 es va fundar el [[Partit Democràtic del Kurdistan]] i es van publicar dos butlletins: ''Azadi'' (Llibertat) i ''Rizgari'' (Alliberament). El partit era d'orientació progressista. En els següents anys Sulaymaniyya va ser un focus de cultura kurda.
== Revolució nacional ==
[[Fitxer:Iq kurdistan1961-1992.png|thumb|Bandera utilitzada al Kurdistan del Sud del 1961 al 1992]]
Quan la situació es va refredar i el règim no va complir les promeses, els kurds es van revoltar el [[9 de setembre]] de [[1961]], en una autèntica revolució nacional de totes les classes socials; la resposta fou el bloqueig, bombardejos, massius incloent de napalm, incendi de pobles i collites, matances de dones, vells i nens; tot i així el març del 1962 els kurds ja dominaven tot el nord de l'Iraq excepte les grans ciutats on hi havia forces del govern, les quals estaven virtualment assetjades. Les pèrdues de l'exèrcit van fer la guerra impopular; els soldats desertaven; l'economia s'ensorrava. Es va organitzar un cop d'estat i els kurds en foren informats; el [[8 de febrer]] de [[1968]] Qasim era enderrocat i mort.
 
=== Primer alto el foc ===
El [[10 de febrer]] de [[1964]] el mariscal Aref va negociar un alto el foc que Barzani va acceptar sense ni consultar al buró polític del partit. Mercès a periodistes occidentals els kurds van donar a conèixer al món el seu sofriment i la verdadera situació, i aprofitant la treva es van poder abastir de queviures i armament. El govern deixava passar el temps sense fer res, esperant que els kurds no voldrien reprendre la guerra. El [[10 de maig]] de [[1964]] el govern iraquià reconeixia explícitament els drets nacionals kurds establerts per la constitució provisional de 1958, però amb això sol els kurds no es van desarmar.
 
De l'1 al 7 de juliol de 1964 es va celebrar el VI Congrés del Partit Democràtic del Kurdistan; el partit no estava d'acord amb l'alto el foc i va acusar a Barzani de trair els objectiu del moviment; el VI Congrés va expulsar del partit a 14 dels 17 membres del buró polític entre els quals Ibrahim Ahmad i [[Jalal Talabani]],<ref> que després va fundar la [[Unió Patriòtica del Kurdistan]] i és ara president de l'Iraq </ref> tots els quals es van refugiar a l'Iran. Fins i tot hi va haver un enfrontament amb sang a Mawat entre partidaris de Barzani i d'altres dirigents del partit ([[17 de juliol]]). Tres mesos després es va fer la reunió de l'Estat Major General de la Revolució (9 a [[10 d'octubre]] de [[1964]]) i es va proclamar una constitució ([[17 d'octubre]] de [[1964]]) amb la que els kurds van decidir organitzar la seva autonomia interna. Van nomenar funcionaris administratius a tots els nivells, van cobrar impostos i taxes, van crear tribunals de justícia i van entrenar acuradament les seves tropes a les que van equipar el millor possible.
 
=== Acord d'autonomia ===
El [[4 de març]] de [[1965]] el govern iniciava l'ofensiva de primavera amb totes les forces (artilleria, infanteria, aviació, blindats, sota comandament del general [[Abd al-Rahman Aref]], germà del president, i encara que entre març i maig va tenir alguns èxits locals menors, després (juny a setembre) es va empantanegar en combats sagnants a la cadena de Safin; els iraquians van utilitzar gasos tòxics; la vila de Pendjwin fou ocupada després d'un fort ús de l'artilleria que la va destruir. Els iraquians tot i haver tingut ajut d'[[Egipte]], van patir moltes baixes (4194 morts, 2201 ferits, 12 tancs destruïts i 5 avions abatuts). Una nova campanya militar a l'hivern ([[22 de desembre]] de [[1965]] a final de febrer de [[1966]]) va donar nous combats sagnants. L'[[1 de gener]] de [[1966]] Barzani va enviar un memoràndum a l'ONU sense cap resposta.
 
El [[13 d'abril]] de [[1966]] el mariscal Aref moria en un accident d'helicòpter i el succeïa el seu germà Abd al-Rahman Aref. El mateix dia començava una nova ofensiva ([[13 d'abril]] a [[15 de juny]]) de la qual la principal batalla fou la de [[Rawanduz]] o Hendrin anomenat "la Verdun kurda" en què els iraquians foren derrotats tot i la utilització de tots els mitjans i de napalm, perdent 1056 homes (i 476 ferits) i a més els 600 mercenaris anomenats "Cavallers de Saladí" foren aniquilats, mentre els kurds només van tenir 38 morts i 85 ferits. El govern va proclamar la "victòria" però el [[15 de juny]] va demanar un alto el foc que va signar el primer ministre Bazzaz (+ 1973) el [[29 de juny]] de [[1966]]. Unes clàusules secretes reconeixien l'autonomia dels kurds. Però l'estat major iraquià s'oposava a l'acord Bazzaz. El president Aref va visitar Kurdistan i es va entrevistar amb Barzani ([[28 d'octubre]]). Altre cop va passar el temps sense cap actuació i els kurds es mantenien autònoms de fet.
 
La guerra dels sis dies amb Israel (5 a [[11 de juny]] de [[1967]]) va tenir el seu efecte en diversos països àrabs. El [[17 de juliol]] de [[1967]] un cop d'estat a [[Bagdad]] deposava a Aref i portava al poder al general [[Hassan al-Bakr]]; un segon cop el [[30 de juliol]] de [[1968]] va arrabassar a al-Bakr tots els poders i restablia la dictadura baasista i la Guàrdia Nacional. mentre els kurds, autònoms ''de facto'', feien un gran esforç en matèria educativa i sanitària, obrint el 1968 unes 300 escoles. Però el govern flirtejava amb els kurds dissidents, creava una universitat àrab a Sulaymaniyya i una nova ''liwa'' (província) de Duhok, i preparava un nou enfrontament.
L'abril de 1969 van començar les hostilitats a Khoy-Sandjak; els iraquians foren expulsats de [[Kala-Diza]], Pendjwin i Čwarta i només van poder atacar a la població civil a les planes d'[[Arbil]], [[Halabdja]] i [[Bahdinan]], tirant napalsm i acid sulfuric a les collites. El [[17 de juliol]] el còlera es va declarar a Kila-Diza. A l'agost es va produir la matança de Dakan a la comarca del Shaykhan. El gener de 1970 quedava clar que l'ofensiva iraquiana estava aturada de fet des de setembre i efectivament des del desembre i es donava la xifra de 151 avions abatuts en sis mesos. Així el gener el [[partit Baas]] va iniciar converses amb Barzani; una delegació kurda presidida per Mahmud Uthman va anar a Bagdad i l'[[11 de març]] de [[1970]] es va arribar a un acord en 15 punts que fou signat a [[Nawperdan]] (Kurdistan) que posava fi a la guerra i acordava una autonomia interna al Kurdistan i la vicepresidència de la república; la llengua kurda esdevenia segona llengua oficial de l'Iraq; cinc kurds eren nomenats ministres i es declarava una amnistia general pels fets, afectant als dos costats.
 
Les situació va millorar per un temps, però el [[29 de setembre]] de [[1971]] Molla Mustafà Barzani fou objecte d'un atemptat que va fallar; a l'estiu de 1972 hi va haver disturbis a [[Sindjar]]; i la qüestió de [[Kirkuk]] va enverinar les relacions: l'extensió del territori afectat per l'autonomia quedava posposat a un cens que s'havia de fer. Com que segurament haguera donat una majoria kurda a Kirkuk, als camps de petroli propers i a la zona secundària petrolífera de Khanaqin al sud de Sulaymaniyah (kurd: Sîlemanî) el cens es va demorar. El [[14 de juny]] de [[1972]] la [[Iraq Petroleum Company]] (IPC) fou nacionalitzada. El cap kurd Molla Mustafà Barzani va reclamar formalment Kirkuk i els camps de petroli el 1973 i això fou considerada pel govern iraquià com una declaració de guerra i el març de [[1974]] el govern va declarar unilateralment una autonomia que disminuïa els drets kurds i n'excloïa expressament Kirkuk i la seva regió (fixant els límits segons el cens de 1957 quan els kurds no es podien declarar com a tals per por de represàlies) així com els camps de Khanaqin and Shingal/Sindjar. El règim iraquià va fer al mateix temps una reforma administrativa en què les setze províncies (governacions) del país van canviar el nom i en alguns casos els seus límits. L'antiga [[governació de Kirkuk]] fou dividida en dos, l'àrea a l'entorn de la ciutat fou anomenada [[governació d'al-Tamim]] (التأميم "nacionalització") i els seus límits alterats per obtenir la majoria àrab.
 
El 1972 els baasistes havien firmat un tractat d'amistat i cooperació amb la [[Unió Soviètica]], i el 1974 reprenien la guerra contra els kurds. El març de [[1975]], Iraq i Iran van signar l'[[acord d'Alger]], per el qual a canvi de certs drets al [[Shatt al-Arab]] i altres punts de la frontera, Iran deixava de subministrar materials als kurds iraquians. Sense cap suport militar Barzani va haver de retirar-se a l'Iraq amb els seus seguidors; altres es van rendir en massa a l'exèrcit, i la revolta kurda es va acabar en pocs dies. Després de 15 anys l'Iraq tornava a controlar el Kurdistan. Iraq va iniciar llavors el programa d'arabització (taarib) que va expulsar de casa seva almenys dos-cents mil kurds (uns 500.000 segons els kurds) entre 1975 i 1978, així com als assiris de Kirkuk i altres pobles de la regió, que van haver d'emigrar a les províncies del nord i al seu lloc hi van ser enviats àrabs, en el procés anomenat arabització (''taarib''). Els turcmans van donar suport al govern. Quan el 1977 es va fer el cens previst el 1970, l'acord d'autonomia ja estava mort. Els enfrontaments entre els [[peixmerga|peixmergues]] (milicians) resistents i l'exèrcit es van reprendre el 1977. Entre 1978 i 1979 uns 600 pobles kurds foren cremats o destruïts.
[[Fitxer:Iraq kurdish areas 2003.jpg|thumb|Els dos Kurdistans]]
[[Fitxer:Kurdistan 1998.png|thumb|right|Mapa de la Federació Kurda el 1998]]
Després de 1996 el 13% de les vendes de petroli iraquianes foren pagades al govern regional i això va portar la prosperitat a la regió. Una ruta d'estraperlo a través de l'autonomia (la zona controlada pel PDK) fou establerta pel propi [[Saddam Hussein]] amb la col·laboració de membres de la família Barzani. Els drets de pas duaners del petroli des de l'Iraq a Kurdistan i d'aquest a Turquia suposava milions de dòlars pels que controlaven [[Dohuk]] i [[Zakho]]. El programa "Petroli per aliments" establert el [[1997]] que permetia a Saddam exportar petroli a canvi de productes de primera necessitat, va fer disminuir l'estraperlo i va atenuar el conflicte entre els dos partits. El setembre de [[1998]] el govern americà va imposar un alto el foc definitiu als dos contendents (Acord de [[Washington DC|Washington]]).
 
A la segona guerra del Golf els kurds es van unir als americans que envaïen Iraq (primavera del [[2003]]). Els Estats Units van fer tot el possible per aconseguir la unitat dels dos grans partits kurds i això fou la finalitat principal de les eleccions que es van organitzar pel 2005 que havien de ser les que establirien el govern de la regió sobre les noves bases constitucionals de l'Iraq.
* Masud Mustafa Barzani 1996-2005 (Partit Democràtic del Kurdistan)
==== Govern regional ====
Masud Mustafa Barzani 14 de juny de 2005 -
 
==== Primers ministres ====
El 2004 els dos partits van acordar crear una llista unificada, l'Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan, que va participar en les eleccions legislatives de [[30 de gener]] de [[2005]]. La llista conjunta obtenia el 89,5% i 104 escons (de 111); el [[Grup Islàmic Komal]] del Kurdistan el 4,86% i 6 escons; i el [[Partit dels Obrers del Kurdistan]] l'1,17% i 1 diputat.
 
El mateix dia es van fer eleccions a les governacions (123 escons) i la UPK va obtenir el 43,5% (48 escons) i el PDK el 42% (però 61 escons). La [[Unió Islàmica Kurda|Unió Islàmica del Kurdistan]] va aconseguir un 7,5% i 10 escons i altres el 6,94% i 4 escons. Per governacions la UPK arrasava a Silemani i el PDK aconseguia una àmplia majoria a Dohak i Hewler.
 
[[Masud Barzani]] pel seu costat fou elegit president del Govern Regional del Kurdistan però sense vot popular directe.
 
L'Aliança Democràtica Patriòtica del Kurdistan va participar també a les eleccions legislatives de l'Iraq el mateix [[30 de gener]] del [[2005]], i va obtenir 75 diputats (25,73%) més 2 del Grup Islàmic del Kurdistan. El [[7 d'abril]] [[Jalal Talabani]] de l'UPK prenia possessió com a president de l'Iraq. A les eleccions legislatives iraquianes que van haver de fer uns mesos després ([[15 de desembre]] de [[2005]]) l'Aliança va baixar a 53 diputats i 21,7% dels vots; la Unió Islàmica del Kurdistan que es presentava per primer cop com a llista va rebre 1,3% dels vots i 5 diputats.
Els conflictes principals han estat amb [[Turquia]] especialment el febrer de 1998 quan va emprendre una operació militar perseguint membres del [[Partit dels Treballadors del Kurdistan]] (que opera només a Turquia), però posteriorment les relacions van millorar.
 
Cada quatre anys se celebren eleccions legislatives a Kurdistan, les darreres el [[25 de juliol]] de [[2009]]. La principal força fou la Llista del Kurdistan amb els dos principals partits, que va guanyar 59 escons. La llista Gorran (Canvi) va obtenir 25 escons; la Llista Reforma (4 partits) va obtenir 13 escons; el Moviment Islàmic va obtenir 2 escons i 11 escons foren per les minories: 5 els turcmans, 5 pels assiris i 1 pels armenis.
 
A l'elecció presidencial (el mateix dia 25 de juliol de 2009) Masud Barzani va aconseguir ara per vot popular un segon mandat pel 69,6% dels vots però Kamal Miraudeli (un desconegut filòsof liberal) va aconseguir el 25,3%. També cada quatre anys es fan eleccions als consells de governs provincials (cadascun amb 41 membres), les darrers corresponien el 2009 (es van ajornar).
# [[Moviment Islàmic del Kurdistan]] (''Bzutnewey Islami Kurdistan''), de Mala Ali Abdlaziz
# [[Unió Islàmica del Kurdistan]] (''Yekgrtuy Islami Kurdistan''), de Salahaddin Bahaaddin
# Moviment Islàmic de la Nació Kurda (''Bzutnewey Islami Nataway Kurd''), de M. Nihad<ref name="aquest"> aquest partit es va dissoldre posteriorment</ref>
# [[Partit Conservador del Kurdistan]] (''Parti Parezgarani Kurdistan''), d'Omar Agah Surchi/
# [[Partit d'Acció per la Independència del Kurdistan]] (''Hizbi Kari Serbekhoyi Kurdistan''), de Rostam Halaq
# [[Partit Democràtic de Bet Nahrain]] (''Parti Bet Nahrayn''), de Romeo Hakari
# [[Partit de la Unió Democràtica Caldea]] (''Parti Yaketi Dimokrati Kaldan''), d'Ibilh'd Afram Sawa
# Partit Nacional Assiri (''Parti Nishtimani Ashuri''), Namrud Betu Yokhanna<ref> Aquest partit figura inexplicablement a la llista de partits amb llicència i sense; sent assiri probablement té llicència</ref>
 
; Partits sense llicència:
# Moviment Democràtic Ezidi (o Yazidi) (''al-Hereke al-Demoqratiyya al-Yezidiyya'')
# [[Partit de Turkmeneli]] (''Turkmeneli Partisi'')
# [[Partit de la Unitat dels Turcmans]] (''Hizb al-Wahda al-Turkoman'')<ref> Aquest partit segurament no va obtenir la llicencia perquè va canviar el seu nom a Partit de Turkemeneli</ref>
# [[Unió Islàmica Turcman]] de l'Iraq (''Yeketi Islami Turkomani Iraq'')
# Agrupació de Turcmans Independents (''Al-tajammu’ al-Turkomani al-Mustaqil'')
# Moviment del Grup de Siríacs Independent (''Hereke Tajammu’ al-Siryani al-Mustaqil'')
# Partit Nacional Assiri (''Parti Nishtimani Ashuri''), Namrud Betu Yokhanna<ref> Aquest partit figura inexplicablement a la llista de partits amb llicència i sense</ref>
# Partit dels Jueus (''Parti Juleke'')
 
* [http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2009/04/16/AR2009041604007_pf.html Kurds, Arabs Maneuver Ahead of U.N. Report on N. Iraq] per Ernesto Londoño, ''Washington Post'', 17 d'abril 2009
 
{{ORDENA:Kurdistan Del Sud}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Kurdistan Del Sud}}
[[Categoria:Kurdistan iraquià| ]]
108.047

modificacions