Confraria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
C |
signes de puntuació |
||
Línia 3:
Són associacions amb un nom propi (habitualment la de la devoció o patró), un objectiu definit, un reglament i una organització, estant habitualment dirigides per un mestre o superior. Algunes també tenen hàbits, robes o distintius.
Es poden distingir diversos tipus de confraries segons les seves activitats principalsː les de caràcter gremial o professional (per exemple, les confraries de pescadors, de fusters com la [[Confraria de Mestres Fusters i Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona|Confraria de mestres fusters]] a Barcelona, de sabaters com la de [[Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona|Sant Marc Evangelista dels sabaters]] a Barcelona) o la de seders com la del [[Col·legi de l'Art Major de la Seda (València)|Col·legi de l'Art Major de la Seda]] a València, dita de Sant Jeroni, originàriament constituïda el 1483, o també la de Barcelona, de 1543, dedicada a la Mare de Dèu dels Àngels; les de caràcter assistencial o caritatiu ([[Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant]]), les dedicades al foment d'alguna devoció religiosa (per exemple, la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat), o les que promouen processons i altres celebracions populars (com les Confraries de la Sang esteses per tot Catalunya o la [[Confraria de Sant Sebastià]] del Pont de Suert)
Les confraries bàquiques són les dedicades a la promoció de la cultura del vi, com ara les diverses confraries de tastavins o la [[Confraria del Cava de Sant Sadurní d'Anoia|Confraria del Cava.]]
| |||