Diferència entre revisions de la pàgina «Escultura»

m
bot: -deconstrucció +desconstrucció
m (bot: -deconstrucció +desconstrucció)
</gallery></center>
 
L'expansió de l'escultura fins a esdevenir part del món a través de la [[instal·lació artística]] i les [[art efímer|pràctiques efímeres]] va tenir com a conseqüència l'ús del cos viu de l'artista com a eina de treball.<ref name=segade>{{ref-llibre|cognom=Segade|nom=Manuel|títol=Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró|lloc=Barcelona|editorial=[[Fundació Joan Miró]]|any=2014|isbn=978-84-941239-8-6|consulta=25 abril 2014|enllaçautor=Manuel Segade|llengua=català, castellà i anglès|edició=1a ed.|data=2014}} Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via [https://ticket.wikimedia.org/otrs/index.pl?Action=AgentTicketZoom&TicketNumber=2014040910012802 OTRS]</ref> Ara ja no es tractava del cos com a suport de l'art, sinó com a vehicle de transmissió de la pràctica artística en si mateixa.<ref name=segade/> Els gèneres constituïts per la ''[[performance]]'', el ''[[happening]]'' i el ''[[body art]]'' van fer eclosió al llarg dels vuitanta i els noranta com a pràctiques habituals assumides per les institucions artístiques.<ref name=segade/> La via més personal de l'art, actualitzada a partir de la reivindicació d'una autoria forta en la producció artística que es va produir als anys vuitanta, va tenir en la instal·lació la forma més productiva de mostrar com es podien trencar les fronteres entre l'àmbit públic i el privat a partir de la generació de vincles emocionals amb els espectadors potencials.<ref name=segade/> Alhora, els [[feminisme]]s i, més endavant, la [[teoria queer]] van recollir les posicions filosòfiques crítiques amb la identitat per donar pas a una consciència de la [[subjectivitat]] com a fenomen contingent en contínua construcció.<ref name=segade/> La crítica a les convencions identitàries de gènere, o a la pertinença a un lloc i una classe social, van fer del cos representat un espai productiu per a la deconstrucciódesconstrucció de les visions hegemòniques i naturalitzades del cos social.<ref name=segade/> Amb la crisi de la [[sida]] va sorgir un motiu fonamental de reflexió: la malaltia va esdevenir una metàfora d'un camp social més gran que es convertia, precisament per la urgència davant la mort i el dol posterior, en el camp de batalla necessari enfront dels convencionalismes socials.<ref name=segade/>
 
== L'escultura arreu del món ==
1.132.793

modificacions