Kraft durch Freude: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 33:
A l'època nazi era l'agència de viatges més gran del [[Tercer Reich]]. Va ser creada el {{data inici|1933|11|28}} i va ser abolida el {{data inici|1945|10|10}} per la llei n°2 del consell de control ''(Kontrollrat)'' del govern dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial]].<ref>{{ref-publicació |cognom= Kontrollrat|nom= |enllaçautor= |article= Kontrollratsgesetz Nr. 2: Auflösung und Liquidierung der Naziorganisationen (Abolició i liquidació de les organitzacions nazis) |url= http://www.verfassungen.de/de/de45-49/verf45-i.htm |llengua= alemany |consulta= 26 juny 2014|publicació= Amtsblatt des Kontrollrats in Deutschland (Butlletí oficial del Consell de Control a Alemanya|data= {{data inici|1945|10|10}} |pàgina= 19 }}</ref>
 
El seu objectiu principal va ser deera donar al poble alemany la força per a accelerar l'expansió [[economia|econòmica]] i de fer-ne un poble sa, fort i prest a la [[guerra]]. Una alegria sana durant un temps de lleure ben organitzat, molt millor que el plaer fàcil, hauria hagut de promoure un poble sa i fort, en unir empresaris i treballadors sota un mateix taulat, s'esperava d'evitar els conflictes socials, nefasts per a l'economia. Segons la ideologia nazi, el lleure no era pas un dret individual, però un factor essencial per augmentar la productivitat al servei del progrés de l'estat.{{sfn|Fromann|''DAF Informationsdienst'' del 20 de novembre de 1933, citat per Frommann|p=106}} També havia de contribuir a la força militar del poble. La KdF-fàbrica de [[Wolfsburg]] que oficialment treballava a construir un [[Volkswagen]] o ''cotxe per a tothom'' era un camuflament d'una indústria militar, prohibit pel [[tractat de Versalles]] del 1919. El balneari de [[Prora]] al costat de [[Binz]] a l'illa de [[Rügen]], oficialment construït per a rebre 20.000 obrers durant les seves vacances era concebut de tal manera a poder canviar-lo ràpidament en hospital militar.{{sfn|Brosowski|''op.cit.''}}
 
El moviment va finançar-se per contribucions obligatòries dels empleats, dels empresaris i dels funcionaris que pagaven com a mínim 0,5 [[Reichsmark]] per mes. De cara als 4400 empleats de l'organització el 1937, hi hi havia uns 106.000 voluntaris que es carregaven de l'organització d'activitats diverses fins al pobles més petits del país.