Francesc Candel Tortajada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Biografia: Errada gramatical corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil
Línia 41:
El reconeixement li va arribar el 1957, amb la segona novel·la, ''Donde la ciudad cambia su nombre'', publicada per [[Josep Janés]].<ref name=gencat/> L'escàndol que va acompanyar el llibre, motivat per les queixes de veïns que es reconeixien en les pàgines del llibre, li va fer dissimular en les obres futures els noms de barris i carrers.<ref name=gencat/> Altres productes de la seva obra creativa són ''Fem un pols, Hemingway'' (1959), ''El juramento y otros relatos'' (1987), ''Aquella infància esvaïda'' (1987) i ''Petit món'' (1999), ''Els altres catalans vint anys després'' (1985).<ref name=gencat/> Aquesta darrera publicació s'alineava amb el [[catalanisme]] defensat per l'[[Assemblea de Catalunya]] (1971), que apostava per la integració dels nouvinguts.<ref name=gencat/>
 
La figura de Francesc Candel destaca per la seva contribució a la configuració de l'ideari col·lectiu sobre la [[immigració]].<ref name=gencat/> Va focalitzar els seus esforços i energies a reivindicar les eines que havien de fer possible la integració de les persones immigrades a la societat i cultura catalanes: l'escola i l'ordenació territorial, denunciant el problema de l'habitatge ([[Montjuïc (Barcelona)|barraquisme]], rellogats, monoblocs) on vivien els immigrants.<ref name=gencat/> Candel es va allunyar de posicions extremes i va intentar assimilar dues societats que semblaven viure l'una d'esquena a l'altra.<ref name=gencat/> Per assolir aquest objectiu va voler desemmascarar elspostulatsels postulats essencialistes d'aquella intel·lectualitat que, des d'una lectura maniqueïsta de la tradició marxista, s'obstinava a identificar el catalanisme amb un constructe ideològic de la burgesia catalana.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Resina|nom = Joan Ramon|article = La identitat al mercat: L'escriptor català i la ideologia del xarneguisme (I)|publicació = Revista Diàlegs|url = |data = abril-juny 1999|pàgines = 23-45}}</ref>
 
La seva trajectòria cívica i política està marcada també pel compromís amb els més desafavorits i amb la voluntat d'integració de la immigració. Afiliat al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC), el [[eleccions generals espanyoles de 1977|1977]] fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l'[[Entesa dels Catalans]].<ref name=gencat/> El 1979 fou elegit regidor de l'[[Hospitalet de Llobregat]] per la llista del PSUC, i es va fer càrrec de la regidoria de Cultura.<ref name=gencat/>