Metralladora lleugera: diferència entre les revisions

{{FR|data=abril de 2017}}

[[Fitxer:M249mg.jpg|vinheta|FN Minimi, una de les metralladores lleugeres modernes més populars entre els països de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]].]]

[[Fitxer:MG4.jpg|vinheta|Heckler & Koch MG4 de l'Exèrcit Alemany.]]

 

Les metralladores lleugeres, com la Lewis nord-americana van ser introduïdes per primera vegada en la [[Primera Guerra Mundial]] per augmentar el poder de foc de la infanteria. Per fi de la [[Segona Guerra Mundial]], les metralladores lleugeres generalment estaven sent desplegades en una escala d'una per [[Secció militar|secció]] o [[Esquadra militar|esquadra]], i les esquadres d'infanteria moderna va emergir amb tàctiques basades en la utilització de les metralladores lleugeres.

És possible disparar una metralladora lleugera des del maluc o en moviment, però resulta poc precís, per això generalment es dispara des d'una posició estacionària fent servir un bípode. Moltes metralladores lleugeres antigues (com la Bren o el [[Fusell automàtic Browning]] Model 1918) eren alimentades mitjançant un carregador. Unes altres com la [[MG 34]], podien ser alimentades mitjançant [[Carregador (armes de foc)|cinta]] o carregador. Les metralladores lleugeres modernes estan dissenyades per disparar més projectils de menor calibre i tendeixen a ser alimentades mitjançant carregador. Algunes, com la RPK soviètica/russa, són modificacions de dissenys de [[Fusell d'assalt|fusells d'assalt]] existents. Les adaptacions generalment inclouen un carregador de major capacitat, un canó més pesat per resistir el sobreescalfament, un mecanisme més robust per suportar el foc continu i un bípode. Altres metralladores lleugeres modernes, com la FN Minimi, ofereixen la possibilitat de fer servir una cinta de munició o un carregador d'un sol ús. Les metralladores lleugeres modernes de menor pes han permès ser desplegades a nivell d'[[Esquadra militar|esquadra]].