Guineu roja: diferència entre les revisions

| name = Guineu roja

| status = LC

*''V.  fulva''

*''V.  fulvus''

La '''guineu''',<ref name="diec">[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=guineu&operEntrada=0 Guineu] al [[DIEC]]</ref> '''guilla''', '''rabosa''', '''guineu comuna'''<ref name="termcat">[http://www.termcat.cat Termcat]</ref> o '''guineu roja'''<ref name="termcat"/> ('''''Vulpes vulpes''''') és un mamífer de l'ordre dels [[cànids]]. Té la distribució geogràfica més gran que qualsevol altre carnívor terrestre,<ref>[http://www.cornforthimages.com/Galleries/Wildlife/Mammals/Mammals.htm Comforth Images] {{en}}</ref> habitant al [[Canadà]], [[Alaska]], en una gran part dels [[Estats Units]], d'[[Europa]], d'[[Àfrica del Nord]] i gairebé tot [[Àsia]] (incloent-hi el [[Japó]]). Fou introduïda a [[Austràlia]] durant el [[segle XIX]].<ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Vulpes_vulpes.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> Com un dels seu noms suggereix, el color predominant a la seva [[pell]] és un vermell-marró, però també n'hi ha varietats amb colors grisosos conegudes amb el nom de guineus platejades.

Actualment, la guineu té una distribució geogràfica que ocupa la major part de d'[[Amèrica del Nord-amèrica]] i d'[[Euràsia]], el sud d'[[Austràlia]] i força poblacions a l'[[Àfrica del Nord]].

A [[Austràlia]] la guineu és una [[espècie introduïda]], o sigui, no és autoctonaautòctona i, per tant, un problema ecològic greu. La introducció fou l'any [[1850]], per la caça recreativa de guineus.<ref>[http://www.mnh.si.edu/mna/image_info.cfm?species_id=420 Smithsonian National Museum of Natural History]</ref>

A [[Amèrica del Nord-amèrica]] la guineu és nativa a les regions boreals i s'ha introduït en zones [[clima temperat|temperades]].<ref>[http://www.issg.org/database/species/ecology.asp?fr=1&si=66&sts= Global Invasive Species Database] {{en}}</ref> Hi ha un [[registre fòssil]] recent de guineus a les zones boreals ded'Amèrica del Nord-amèrica i una subespècie de les natives a les zones boreals s'estén fins al sud de les [[Muntanyes Rocalloses]].<ref>[http://archive.is/20120629033339/findarticles.com/p/articles/mi_m1169/is_n3_v36/ai_20616959/pg_1 On the trail of a gray ghost - studying mountain gray foxes] {{en}}</ref> A les zones temperades ded'Amèrica del [[Nord-amèrica]], les guineus deriven de les guineus europees, que foren introduïdes al sud-est dels [[Estats Units]] al voltant del 1650 i 1750<ref>[http://www.jstor.org/pss/3797296 The Present Status of Exotic Mammals in the United States] {{en}}</ref><ref>[http://www.jstor.org/pss/1376267 The Specific Status of the New World Red Fox] {{en}}</ref> per caça de guineus i després portades a [[Califòrnia]] pel comerç de pells. La primera introducció s'atribueix a Robert Brooke, Sr., que es diu que va importar 24 guineus d'[[Anglaterra]].<ref>[http://www.icons.org.uk/theicons/collection/fox-hunting-and-the-ban/features/ten-things Fox-hunting and the ban] {{en}}</ref> La guineu europea introduïda podria haver creat una població [[Híbrid (biologia)|híbrida]] amb l'escassa població autòctona.

La guineu és d'un color [[vermell]] rovellat, amb el ventre blanc, les puntes de les orelles i les potes de color negre i una cua peluda amb la punta blanca normalment. El to "vermell" pot canviar d'un to castany fosc a un daurat, i, de fet pot ser "[[agutí (color)|agutí]]", amb traces de vermell, marró, negre i blanc a cada pèl individual. A Amèrica del Nord-amèrica, la pell de la guineu té un pèl llarg i fi, mentre que la pell de les guineus europees és més curta i menys fina. Els ulls de les guineus són d'un color daurat a groc i tenen unes pupil·les distintives amb un tall vertical, similar al dels [[gat domèstic|gats domèstics]]. La seva vista, malgrat tenir ulls semblants als dels gats, l'expert J. David Henry els descrivia com a "pobres".<ref name="Henry1993">{{ref-llibre | cognom=Henry | nom=J. David | enllaçautor=J. David Hengry | títol=How to Spot a Fox | any=1993 | editorial=Houghton Mifflin | isbn=1881527174 }}</ref> El seu comportament i els seus ulls amb un talls, combinats amb la seva agilitat extrema per a un cànid fa que l'anomenin el "cànid semblant als gats". La seva cua llarga i peluda amb la punta distintiva li dóna equilibri per salts grans i moviments complexos. Les seves cames fortes li permeten arribar a velocitats de 72 km/h aproximadament (45 milles per hora), un gran benefici per caçar [[presa de caça|preses]] o evitar [[depredació|depredadors]].<ref name="Henry1993"/>

Durant la [[tardor]] i l'[[hivern]], la guineu fa créixer més pellpel. S'anomena "pellpel d'hivern" i manté l'animal calent en un ambient fred. La guineu muda aquestaaquest pellpel quan comença la [[primavera]], tornant aal lapel pellcurt curtaper pera l'[[estiu]].

La guineu, com a oportunista, és capaç d'adaptar-se en diverses [[Bioma|biomes]], des de praderies i sotabosc fins a [[bosc]]os. Acostuma a viure a [[latitud]]s baixes però també s'arrisca considerablement al nord, competint directament amb la [[guineu àrtica]] a la [[tundra]]. La guineu també ha esdevingut familiar en llocs suburbans i urbans a Europa i Amèrica del Nord-amèrica.

Les guineus practiquen la [[monogàmia]], encara que no sempre, ja que hi ha proves de comportaments polígams (tant poligínia com poliàndria), entre els quals hi ha sortides del mascle a altres territoris durant l'època de cria buscant altres possibles acoblaments i territoris de mascles que se solapen amb els de dues o més femelles amb les que s'aparellen. Es creu que aquesta flexibilitat del comportament reproductor és una adaptació a la disponibilitat d'espai i dels recursos alimentaris dels territoris. L'època de cria de les guineus varia al llarg de la seva àmplia zona de distribució. Les guineus de les poblacions meridionals crien entre desembre i gener, les poblacions de zones intermèdies crien de gener a febrer i les poblacions del nord ho retardaran al període entre febrer i abril. Les femelles només tenen un període de [[zel]] que dura d'1 a 6 dies. Encara que la femella s'aparella amb més d'un mascle (que potser es barallin entre ells pel dret d'accedir a la femella) només s'aparellarà amb un d'ells a l'any. La gestació dura de 52 a 53 dies. Les parelles monògames formades durant l'hivern cooperen per criar una ventrada de 4 a 6 cadells cada any, sent la mitjana 5, i la ventrada més gran registrada de 13. Els cadells neixen completament coberts d'esborrade borra, no obren els ulls fins als 8-14 dies, i a les 4 o 5 setmanes surten del cau. Amb 8 setmanes ja pesen més d'un quilo i presenten un pàl·lid color crema. El deslletament té lloc cap a la novena setmana (els cadells ja pesen 2-2,5 kg). A les 7 o 10 setmanes abandonen per complet el cau. Amb cinc mesos pesen més de 3 kg i arriben a la maduresa sexual als 9 o 10 mesos, podent reproduir-se a la temporada de cria següent al seu naixement. Les guineus en captivitat poden viure fins als dotze anys però en la naturalesa no solen sobrepassar els tres.

[[Fitxer:Feeding the silver foxes (c 1901).jpg|rightesquerra|thumb|Granja de guineus comunes ([[Maine (EUA)|Maine]], circa 1901)]]

[[Fitxer:Vulpes.vulpes.dung.jpg|rightesquerra|thumb|[[Excrement]]s de guineu comuna ([[regió de les Ardenes|Ardenes]], [[Bèlgica]])]]

[[Fitxer:Vulpes vulpes pup sitting on stone.jpg|rightesquerra|thumb|Exemplar immadur]]

[[Fitxer:Vulpes.vulpes.tracks.jpg|rightesquerra|thumb|Petjada fotografiada a [[Bèlgica]] ([[regió de les Ardenes]])]]

[[Fitxer:Rödrävar.jpg|rightesquerra|thumb|Guineu roja amb un cadell]]

[[Fitxer:Vulpes vulpes standing in snow.jpg|rightesquerra|thumb|''[[Vulpes vulpes fulvus]]'']]

* ''Vulpes vulpes bangsi'' (Merriam, [[1900]]).<ref>[http://www.bucknell.edu/MSW3/browse.asp?s=y&id=14000900 Mammal Species of the World] {{en}}</ref> [[Amèrica del Nord-amèrica]]

* ''Vulpes vulpes cascadensis'' (Merriam, [[1900]]).<ref>[http://www.bucknell.edu/MSW3/browse.asp?s=y&id=14000903 Mammal Species of the World] {{en}}</ref> [[Amèrica del Nord-amèrica]]: al llarg de la costa nord-occidental dels [[Estats Units]] i de la [[Colúmbia Britànica]]

* ''Vulpes vulpes regalis'' (Merriam, [[1900]]).<ref>[http://www.bucknell.edu/MSW3/browse.asp?s=y&id=14000930 Mammal Species of the World] {{en}}</ref> Amèrica del Nord-amèrica: des del [[Canadà]] septentrional central fins a [[Nebraska]] i [[Missouri]]<ref name="fs"/>

* ''Vulpes vulpes rubricosa'' (Bangs, [[1898]]).<ref>[http://www.bucknell.edu/MSW3/browse.asp?s=y&id=14000931 Mammal Species of the World] {{en}}</ref> Amèrica del Nord-amèrica: sud del [[Quebec]] i [[Nova Escòcia]]<ref name="fs"/><ref name="af" />

* Rodríguez, Isabel; García, Mònica (2000). "Estudi cinegètic de la zona de caça controlada del [[Parc Natural del Garraf]]. Temporada [[1997]]-[[1998]]". III Trobada d'Estudiosos del Garraf. Monografies, 30, pàg. 131-133.

* Ruiz, Xavier; Jover, Lluís ([[1983]]). "Tipificación trófica de poblaciones mediante estimas de la dominancia y de la diversidad". XV Congr. Int. Fauna Cinegética y Silvestre; pàg. 695-707.

* Torre, Ignasi (2000). "Seguiment de les poblacions de micromamífers". [[Parc Natural del Garraf]]: Memòria 1999. [[Diputació de Barcelona]]; pàg. 14.

* Vigo, Marta: ''Guia dels mamífers terrestres de Catalunya''. [[Enciclopèdia Catalana]], col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. [[Barcelona]], maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 212-213.

* Voigt, D. R., 1987. Red fox. A: M. Nowak, J. A. Baker, M. E. Obbard i B. Malloch (eds), Wild furbearer management and conservation in North America, p. 379-392. Ontario Ministry of Natural Resources and the Ontario Trappers Association, [[Ontàrio]], el [[Canadà]].

* VV.AA., [[1985]]., "Guía Blume de la naturaleza". Ed. Blume.

* Weber, J. M., Aubry, S. (1993). "Predation by foxes, Vulpes vulpes, on the fossorial form of the water vole, [[Arvicola terrestris scherman]]Scherman'', in western Switzerland". Journal of Zoology, núm. 229; pàg. 553-559.

* Weber, J. M., Meia, J. S. i Meyer, S., [[1999]]., Breeding success of the red fox ''Vulpes vulpes'' in relation to fluctuating prey in central Europe. Wildlife Biology 5: 241-244.