|
Es diu que se les pot observar amb facilitat a la [[Nit de Sant Joan]], però normalment només se les pot observar d’amagat, com espiant un misteri, en nits de lluna plena.
El mateix mite se’l troba amb diversos noms: ‘aloges’''aloges'' a l’extrem oriental del Pirineu, ‘paitides’''paitides'' al Montseny, ‘Dones''dones de fum’fum'' (també ‘llufes’''llufes'') a l’alta muntanya. A [[País Basc|Euskal Herria]], tant a la zona espanyola com a la francesa, es coneix amb el nom de ‘Lamia’''lamia'' (mot amb diversos derivats), personatge femení amb les característiques de les dones d’aigua. El mot Lamia''lamia'' forma part d’alguns topònims a la geografia basca.<ref>[[Lamina]]</ref><ref>[[:fr:Lamina (mythologie)|Lamina (mythologie)]]</ref><ref>http://www.hiru.eus/cultura-vasca/lamia</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=de Barandiaran Irizar|nom=Luis|títol=Antología de fábulas y leyendas del País Basco|url=|edició=1a|llengua=Castellà|data=2011|editorial=Txertoa|lloc=Donostia|pàgines=|isbn=978-84-7148-459-8}}</ref>
El nom ‘paitida’''paitida'' és d’origen incert i només es troba una menció a l’Enciclopèdia Catalana. A [[Viladrau]]<ref>Gran geografia comarcal de Catalunya Volum 1 Osona i el Ripollès. Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. 1982. ISBN 84-85194-15-2. Pàg 208</ref> hi ha la Font de les Paitides al veïnat de Les Paitides. [[Guerau de Liost]] dona a les paitides el tracte de dones d’aigua amb un important rol al seu poema "[[La Muntanya d’Ametistes|La muntanya d’ametistes"]]. Entre altres llegendes, trobem la de la Donadona d’aigua del Gorg Negre de [[Gualba]], la llegenda de “Les Fades d’Aigua de La Foradada” de [[Cantonigròs]] ([[L'Esquirol|L’Esquirol]]), la llegenda de l’Encantada,<ref>[[Llegenda de l'Encantada]]</ref> etc.
En moltes d’aquestes llegendes hi trobem la relació d’una dona d’aigua amb algun home del món real. Hi ha opinions oposades respecte a la bondat o la malvestat de les dones d’aigua<ref>Dones de fum i d’aigua. Joan Castro. Solsona Comunicacions SL. Solsona. 2001. pag 76 ISBN 84-95304-57-0</ref> que apunten a la incògnita sobre el que les enutgen o complauen. També es detecta en la interpretació del comportament de les dones d’aigua la reserva-misteri amb la qual es fan moltes aproximacions al món femení, particularment quan es fan des d’un punt de vista masculí.
y el meu nom és Liliana.}}
Al [[poema El Canigó]], de [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]], hi ha nombroses referències a una dona d’aigua, de nom Flordeneu, que enamora al cavaller Gentil, nebot del comptecomte [[Guifré el Pilós|Guifré]]. En lloc de complir la seva missió guerrera, l’amor de Flordeneu fa oblidarque aGentil Gentiloblidi el seu compromís, causantla unaqual cosa causa la derrota dels cristians contra els musulmans, portanti lacom conseqüènciaa de la sevaconseqüència mortposteriorment posteriormor.
A [[Solitud|''Solitud'']], de [[Víctor Català|Caterina Albert]], hi surt un episodi contat per un pastor sobre una ‘encantada’ de nom Floridalba.<ref>Solitud. Víctor Català. Caterina Albert i Paradís. Obres completes. Ed. Selecta. Barcelona 2a edició 1972. Dip Legal: B. 51288 - 1972. pags 54 a 63</ref>
==Referències==
| 