Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
[[Fitxer:Natura morta Meléndez MNAC.jpg|thumb|333px|''Natura morta amb pomes, raïm, melons, pa, gerra i ampolla'' (ca. 1771), [[Luis Eugenio Meléndez]], [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]]]]
[[Fitxer:Still Life with Turkey Pie 1627 Pieter Claesz.jpg|thumb|333px|[[Pieter Claesz]] ''Natura morta'', 1627]]
La '''natura morta''', o '''naturalesa morta''' (també denominada amb el castellanisme '''bodegó'''), és un [[Pintura#Gèneres pictòrics|gènere pictòric]] que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.
 
Amb orígens a l'antiguitat i molt popular a l'art occidental des del [[segle XVII]], la natura morta dóna a l'artista més llibertat compositiva que d'altres [[gènere pictòric|gèneres pictòrics]] com el [[paisatge (gènere pictòric)|paisatge]] o els [[retrat]]s. Les natures mortes, particularment abans de 1700, sovint tenien un [[simbolisme]] religiós i [[al·legoria|al·legòric]] en relació amb els objectes que representaven. A grans trets, a l'[[Europa]] meridional es va preferir el naturalisme de [[Caravaggio]] i es va posar menys èmfasi en el minuciós detallisme propi del nord d'Europa.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.173</ref> Molts pintors de natures mortes de tot Europa van identificar i van desenvolupar separadament pintures de «gerros i flors», «cuina i mercat» i «esmorzar i dinar».<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.93</ref> A [[França]], els pintors de natures mortes es van veure influïts tant per l'escola septentrional com per la meridional, manllevant de la pintura de ''[[vanitas]]'' dels [[Països Baixos]] i dels arranjaments lliures d'[[Espanya]].<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.229</ref>