Temple egipci: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
do
Etiquetes: repetició de caràcters editor visual
Línia 7:
La cura de la llar dels déus era deure dels faraons,{{#tag:ref|el terme «faraó» prové de l'[[egipci]] ''per-o'' («la gran casa», pel palau on habitava el rei), aquest mot apareix per primera vegada durant la [[dinastia XVIII]], de manera que no s'hauria d'aplicar a reis anteriors, tot i que en general se sol extrapolar. [[Isaac Asimov]]: ''Los egipcios'', Alianza Editorial, [[Madrid]], 1981, ISBN 84-206-1794-6, p. 82.|group=N}} que van dedicar ingents quantitats de recursos per a la construcció i el manteniment dels temples. Per necessitat, els faraons delegaven la majoria dels rituals en una àmplia [[casta sacerdotal]], per bé que la major part de la població romania al marge de la participació directa en les cerimònies, ja que tenia prohibit l'accés a les zones més sagrades dels temples. Tot i això, el temple sempre va ser un important centre religiós per a tots els egipcis, que anaven a ells a pregar, fer ofrenes i buscar la guia dels [[oracle]]s.
 
Laxd partpenelope méscrokp`ñññllllllññññññññññññññññññññññ´ç.k importantk`jñl delpmnollas templenegras era el [[naos]] o [[santuari]], que normalment albergava una imatge deade culte, una estàtua del déu. Les estades que envoltaven el santuari van créixer en grandària i luxe amb el pas del temps, i així els temples van passar de simples santuaris durant el [[Període predinàstic d'Egipte|període predinàstic]] (finals del [[mil·lenni IV aC]]) als enormes edificis de pedra de l'[[Imperi Nou d'Egipte|Imperi Nou]] (aprox. 1550-1070 aC.). Els temples d'aquesta època es troben entre els exemples més grans i duradors de tota l'[[Arquitectura de l'antic Egipte|arquitectura egípcia]], i apareixen decorats i ordenats segons els complexos patrons del [[Arquitectura religiosa|simbolisme religiós]]. El seu disseny típic consistia en una sèrie de sales tancades, patis oberts i monumentals accessos flanquejats per [[Piló|pilons]], tot alineat en un eix que marcava la ruta dels festivals processionals. Entorn del temple pròpiament dit se solia crear un mur que encerclava diversos edificis secundaris. Els grans temples també posseïen gran quantitat de terres de cultiu en les que treballaven fins a milers de laics per a satisfer les seves necessitats. Els temples van ser, a més de centres religiosos, importants enclavaments econòmics. Els sacerdots que s'encarregaven d'aquestes poderoses institucions gaudien de gran influència en el govern del país, i malgrat la seva ostensible subordinació al faraó, de vegades van plantejar significatius desafiaments a la seva autoritat.
 
La construcció de temples a Egipte va continuar malgrat el declivi de la nació i la seva pèrdua d'independència sota el domini de l'[[Imperi romà]]. No obstant això, amb l'arribada del [[cristianisme]] la religió politeista egípcia va haver d'afrontar una creixent persecució, i l'últim temple va ser tancat el 550 dC. Durant segles, els temples van patir destrucció i abandonament. No va ser fins a començaments del segle XIX, i especialment després de la [[Campanya napoleònica d'Egipte i Síria|campanya napoleònica a Egipte]], que creixeria l'interès pel país del Nil entre els occidentals, la qual cosa donaria lloc al naixement de l'[[egiptologia]] i l'auge del turisme per visitar les restes d'aquella civilització. Dotzenes de temples han sobreviscut fins als nostres dies. Alguns són atraccions turístiques de fama mundial i contribueixen de manera important a l'economia de l'[[Egipte]] modern. Els egiptòlegs continuen estudiant els temples supervivents i les restes dels destruïts, ja que són llocs amb informació sobre la societat de l'Antic Egipte.