Prehistòria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per « ».
Rv
Línia 1:
{{Caixa Prehistòria}}
{{Història universal}}
'''Prehistòria''' ([[llatí]], ''præ'' = abans [[grec]], ιστορία = [[història]]) és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la [[història escrita]]. [[Paul Tournal]] va encunyar originalment el terme ''Pré-historique'' en descriure les troballes que havia fet a les coves d'[[Occitània]]. Es va popularitzar en [[francès]] a la [[dècada del 1830]] per a descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se a l'[[Llengua anglesa|Anglès]] per [[Daniel Wilson]] el 1851. S'ha constatat que els primers territoris on es van trobar els primers indicis de textos escrits va ser a la zona del pròxim orient, "Mesopotàmia", en unes tauletes d'argila amb [[escriptura cuneïforme]], i més endavant a Egipte.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thomson |nom=Gary Arthur |títol=First Writers - The Sumerians |url=http://books.google.cat/books?id=bF75CWcU0tUC&pg=PA3 |llengua=anglès |editorial=iUniverse |data=2011 |pàgines=3 |isbn=1462059856}}</ref>
 
[[Fitxer:Stonehenge2007 07 30.jpg|thumb|esquerra|[[Stonehenge]], Anglaterra, erigit per gent [[neolític]]a fa 4500-4000 anys. L'[[arqueologia]] és sovint un camp important quan es tracta d'entendre la prehistòria]]
La Prehistòria es pot fer retrocedir fins al començament de l'[[Univers]] mateix, encara que el terme és més utilitzat per a descriure períodes de quan ja hi havia [[vida]] a la [[Terra]]; els [[dinosaures]] poden descriure's com a animals prehistòrics i els [[homes de les cavernes]] es descriuen com a gent prehistòrica. Normalment el context determina el període temporal [[Temps geològic|geològic]] o [[Sistema de les Tres Edats|prehistòric]] que s'utilitza, p.e. "simi [[Miocè]] prehistòric", pels volts de 23 - 5.5 milions d'anys enrere, o "Homo sapiens del [[Paleolític Mitjà]]", 200.000 - 30.000 anys enrere.
 
Perquè, per definició, no hi ha registres escrits dels temps prehistòrics, (o com a mínim encara no n'hi ha cap de conegut fins avui en dia) la informació que coneixem sobre el període temporal és extreta dels camps de la [[paleontologia]], [[biologia]], [[palinologia]], [[geologia]], [[arqueoastronomia]], [[antropologia]], [[arqueologia]] i d'altres ciències naturals i socials. En societats on la introducció de l'escriptura és relativament recent, [[Història oral preservada|històries orals]], coneixement del passat que ha passat de generació en generació, conté registres dels temps "prehistòrics".
 
El terme va esdevenir menys estrictament definit al segle XX mentre la frontera entre història (interpretació dels registres escrits i orals) i d'altres disciplines va esdevenir menys rígid. Evidentment avui en dia la majoria d'[[historiadors]] es recolzen en proves de moltes àrees i ells mateixos no necessàriament es restringeixen en el període històric i en fonts codificades de comunicació escrites, orals o d'altres simbologies; a més a més, el terme "història" és utilitzat cada cop més en lloc de "prehistòria" (p.e. [[Història de la Terra]], [[història de l'univers]]). Tanmateix, la distinció es manté important per a molts escolars, particularment a les ciències socials. Els principals investigadors de la prehistòria [[Humà|Humana]] són [[Arqueologia|arqueòlegs]] prehistòrics i [[antropòlegs]] físics que utilitzen l'excavació, l'examen geogràfic, i l'anàlisi científic per revelar i interpretar la natura i comportament de la gent preculta i inculta.
 
La prehistòria humana difereix de la història no només en termes de [[cronologia]] sinó en la forma que tracta les activitats de [[Cultura arqueològica|cultures arqueològiques]] més que [[Nació|nacions]] amb nom o [[individu]]s. Restringit a restes materials més que registres escrits (i evidentment només aquelles restes que han sobreviscut), la prehistòria és anònima. Per això, els termes de referència utilitzats pels prehistoriadors com [[Neandertal]] o [[Edat de Ferro]] són etiquetes modernes i arbitràries, la definició precisa del qual és sovint subjecte de discussió i argumentació.
 
La data que marca la fi de la prehistòria, que és la data quan els registres històrics escrits va esdevenir un recurs acadèmic útil, varia de regió a regió. A [[Egipte]] s'accepta generalment que la prehistòria es va acabar pels volts del 3200 aC mentre a [[Nova Guinea]] la fi de l'era prehistòrica es fixa molt més recentment, el 1900.
 
== Períodes ==
''Vegeu també la [[taula dels temps geològics]].
La '''prehistòria''' és l'estudi de la vida de l'home des dels inicis fins a la invenció de l'[[escriptura]]. En canvi, la [[història]] comença quan s'escriu el primer document que es coneix, datat de poc abans del [[3000 aC]] a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]].
 
Aquest període és molt extens i tradicionalment es divideix en tres períodes desiguals:
# [[Edat de pedra]]: subdividit al seu torn en dos períodes:
## [[Paleolític]] (de 2000000 aC fins al [[6000 aC]])
## [[Neolític]] (del [[6000 aC]] fins al [[3000 aC]])
# [[Edat del bronze]]
# [[Edat del ferro]]
Alguns autors consideren que l'edat del bronze i l'edat del ferro formen part de la història i no de la prehistòria.
Cal destacar que durant la prehistòria tenim diferents períodes, com hem vist en els paràgrafs anteriors, un esdeveniment clau en la història de la humanitat va ser l'aparició dels homínids. Segons les investigacions, els primers homínids procedeixen de la zona de l'Àfrica central, un escalfament del clima va produir que molts arbres de la zona desapareguessin i els primats es veiessin obligats a adaptar-se a una nova forma de vida sense poder-se desplaçar pels arbres, els primats es veuen obligats a desplaçar-se per la terra i això provoca que passin de caminar a quatre potes a ser bípedes. Aquestes transformacions físiques, produïdes durant milions d'anys, fan que els homínids (primats que caminen sobre dues potes) desenvolupin extremitats més petites i la columna vertebral fos més recte, produint així un creixement del cervell, una disminució de la llargada dels braços i dels dits tant dels peus com de les mans. D'aquesta manera tindran una aparença més semblant a un homo que no pas a un primat.
La seva intel·ligència també es desenvolupa, d'aquesta manera podem parlar de diferents estadis d'''Homo'' com per exemple ''Australopithecus, Homo erectus, Homo neardenthalensis, Homo sapiens'' ...
 
=== Edat de Pedra ===
{{Article principal|Edat de Pedra}}
[[Fitxer:Map-of-human-migrations.jpg|thumb|400px|Mapa de les primeres migracions humanes, extrapolades segons la [[Genètica de poblacions]] i l'[[ADN mitocondrial]]. Xifres expressades en mil·lennis abans de la nostra era. {{mida|80%|imatge a tall d'exemple, l'exactitud és discutida}}.]]
L''''edat de pedra'''<ref>C. J. Thomsen exposà el [[1836]] el sistema de les ''Tres Edats'' per classificar els materials prehistòrics: edat de pedra, edat del bronze i edat del ferro.</ref> és el període de la '''prehistòria''' durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a causa de la manca d'una tecnologia més avançada, emprant la pedra per a fabricar eines i armes, tant de tall com de percussió. Tanmateix, aquesta és una circumstància necessària, però insuficient per la definició d'aquest període, ja que hi van tenir lloc fenòmens fonamentals pel que seria el món actual: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques, com van ser el foc, l'ús d'estris, habitatge i roba, entre altres. L'evolució social, els canvis climàtics, la diàspora de l'ésser humà arreu del món des del seu bressol africà, i la revolució econòmica, passant d'un sistema recol·lector-caçador a un sistema parcialment productor (entre altres coses).
[[Fitxer:Hendidor en mano.jpg|thumb|100 px|left|Eina de pedra tallada]]
El període que abasta aquesta edat és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Tanmateix, en general, es creu que aquest període va començar a l'Àfrica fa 2,5 milions d'anys, quan els primers [[homínids]] del gènere ''[[Homo]]'' van tallar la pedra (per a alguns l'iniciador fou ''[[Homo habilis]]''). Aquest període va precedir el [[calcolític]] o edat del coure i, sobretot, l'[[edat de bronze]], durant la qual les eines d'aquest aliatge esdevingueren comuns; transició que va ocórrer entre el [[6000 aC|6000]] i el [[2500 aC]].
 
A l'edat de pedra cal distingir dues èpoques importants: el [[paleolític]] (que significa "pedra antiga") i el [[neolític]] ("pedra nova"). Recentment se'n fa una divisió més precisa: [[Paleolític]], [[mesolític]] ("pedra intermèdia") i [[neolític]].
 
==== Paleolític ====
{{AP|Paleolític}}
El '''Paleolític''', conegut també com a '''Antiga Edat de pedra''', abraça un període molt llarg que s'estén fins al 9000 aC aproximadament, desenvolupant-se en el [[període geològic]] anomenat [[Plistocè]].
[[Fitxer:Human evolution scheme.png|thumb|200px|<center>Evolució humana</center>]]
És el període que contempla en naixement del primer ''[[Homo]]'', fa més de sis milions i mig d'anys, a l'[[Àfrica]] subsahariana. Inclou pràcticament tots els grans passos de l'[[evolució humana]], així com importants avenços culturals, dels quals amb prou feines es coneixen els referents a uns pocs vestigis conservats de pedra i os. Per filar feien servir el [[Fus (eina)|fus]].
 
Socialment, el paleolític és l'època dels caçadors i dels recol·lectors de [[fruita|fruites]], [[tija|tiges]] i [[canyes]], dels humans [[nomadisme|nòmades]] i de l'ús d'eines fetes amb pedra i ossos. Els humans del paleolític també van començar a donar explicacions [[màgia|màgiques]] a algunes coses que els passaven: temes com la vida i la mort van començar a ser explicats pels [[bruixot]]s de les [[Tribu (antropologia)|tribus]] a través de rituals.
 
Se sol dividir en tres períodes: [[Paleolític Inferior]], [[Paleolític Mitjà]], [[Paleolític Superior]]. La definició i durada d'aquests varia segons la regió geogràfica.
 
==== Mesolític ====
{{Article principal|Mesolític}}
El '''Mesolític''', o ''Edat Mitjana de la Pedra'', és el període situat al final del [[Paleolític Superior]], com a transició entre aquesta època i el període [[neolític]], i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC, desenvolupant-se en el [[període geològic]] anomenat [[Holocè]]. Pràcticament abasta ja l'època postglacial, en què canvia el clima i es modifiquen les formes de viure, i per tant l'utillatge. És durant aquest període que sorgeixen els grans boscos (a causa de la modificació climàtica) i s'extingeixen els grans animals com l'[[elefant llanut]], el [[rinoceront llanut]], els [[ós de les cavernes|óssos de les cavernes]]. El [[ren]] emigra. En canvi animals com el [[cérvol]], el maguri, el [[sarrió]], la [[cabra muntesa]], el [[senglar]] i el [[cabirol]] augmenten molt el seu nombre i són les peces de cacera principal, en aquest període es desenvolupa la pesca. I els pobles primitius comencen a tornar-se seminòmades, es millorà el sistema de recol·lecció.
 
 
Actualment es diferencia entre [[Epipaleolític]] (on les cultures mantenen un estil de vida propi del Paleolític, sense canvis substancials, com per exemple l'[[Azilià]]), del [[Mesolític]] (on les cultures mostren una tendència a evolucionar cap al sedentarisme i altres trets propis del Neolític, com el [[Tardenoisià]]).
 
Durant la transició entre el [[Paleolític Superior]] i l'[[Epipaleolític]] es produeix un important canvi conceptual. Les eines lítiques més antigues s'obtenen en processos operatius especialitzats, amb l'objectiu d'obtenir [[micròlits]] laminars. A inicis de l'[[Epipaleolític]], en canvi, el mètode no es destinà a obtenir fulletes, sinó fulls per a micròlits geomètrics, apareixent la tècnica del [[microburí]] i les primeres puntes de [[fletxa]] amb retocs plans que les cobreixen (apuntant que en el Mesolític sorgeix la invenció de l'[[Arc (arma)|arc]]).
 
==== Neolític ====
{{Article principal|Neolític}}
El '''Neolític''' (del [[Grec antic|grec]] νέος, ''néos'', "nou", i λίθος, ''líthos'', "pedra") és l'últim període del [[paleolític]], en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]], i es fan sedentaris.
 
Fa poc més de 10.000 anys esclataren un seguit d'innovacions a la zona de l'Orient Pròxim que foren tan notables que varen donar a lloc el que s'ha anomenat la [[Neolític|Revolució del Neolític]]. Més concretament en els territoris anomenats [[Creixent Fèrtil]] que comprèn: [[Mesopotàmia]] (actualment, [[Iraq]]) i [[Canaan]] (actualment, [[Israel]] i [[Palestina]]) i que també inclou la [[Nil|vall del Nil]] ([[Egipte]]), [[Líban]], el nord de [[Síria]] i el Sud-est d'[[Anatòlia]] ([[Turquia]]).
 
Els pobladors de l'[[orient pròxim]] foren els primers a domesticar animals ([[ramaderia]]), així com a cultivar plantes: ([[agricultura]]). L'evidència més antiga de treballs agrícoles s'ha trobat al jaciment de Tell Abu Hureyra ([[Síria]]), fa 11.000 anys; mentre que al jaciment de Zawi Chemi Shanidar ([[Iraq]]) s'ha localitzat les restes dels primers animals domèstics, fa vora 10.500 anys.
 
[[Fitxer:Mapa del Creciente Fértil.png|thumb|400px|center|El Creixent Fèrtil]]
 
Des del Creixent Fèrtil, el Neolític s'expandí per [[Àsia]] (cap a l'[[Índia]] i [[Xina]]), [[Àfrica]] (en especial a [[Egipte]]) i per [[Europa]] a través del [[Mediterrani]]; afectant totes les regions habitades.
* S'inventen nous utensilis: molt variats, però fonamentalment, s'originà la [[ceràmica]] i la [[filatura]].
:La ceràmica apareix força avançat el Neolític, donant lloc al període anomenat''«preceràmic»''. Les primeres restes ceràmiques conegudes daten del 6750 aC i foren trobades al jaciment de Kalat Jarmo ([[Kurdistan]]), així com les trobades a Tepe Guram i Tepe Serdam ([[Iraq]]), datades en el 6500 aC.
* En convertir-se en agricultors, els grups humans s'assenten, donant a lloc els primers poblats estables: sedentarisme. El poblat protoneolític de [[Jericó]] s'ha datat pel mètode: [[Carboni-14|<sup>14</sup>C]] en el 9551 aC (altres exemples els trobem a Eynan ([[Israel]]), Zawi Chemi Shanidar ([[Iraq]]) i Tepe Asiab ([[Iran]]).
* L'agricultura i la ramaderia varen suposar un augment productiu que la ceràmica va permetre emmagatzemar. Per primera vegada sobraven aliments i altres productes donant a lloc els denominats excedents.
* Els dits excedents varen afavorir un gran augment demogràfic, s'estima que la població es multiplica per deu (passant d'uns 10 milions a 100 milions d'humans)
* El sedentarisme i el creixement demogràfic propiciaren el naixement d'autèntiques ciutats: [[Jericó]] ([[Cisjordània]]) ostenta l'honor de ser considerada la primera ciutat del món (amb uns 2.000 habitants el 8000 aC), així mateix es poden citar d'altres com [[Çatal Hüyük]] i [[Haçilar]] ([[Anatòlia]]), [[Kalat Jarmo]] ([[Kurdistan]]), [[Hassuna]] i [[Samarra]] a [[Iraq]], [[Ras Shamra]] i [[Tell Halaf]] ([[Síria]]).
* S'inicià la divisió del treball: agricultors, ramaders, artesans. Els que disposaven d'excedents iniciaren a intercanviar-los amb altres per tal de suplir les seves necessitats: Neix el comerç amb la [[barata]] o troc.
* Els dits intercanvis no seran sòls locals, n'hi haurà de regionals, germinant d'aquesta manera les primeres rutes comercials. El millor exemple el troben en els jaciments de Al Beidha ([[Jordània]]) i [[Ba'ja]], on s'ha excavat un autèntic basar datat al VII mil·lenni aC.
* Tots aquests canvis originaren diferències socials (rics i pobres); també apareixen les primeres autoritats: governants i [[sacerdot]]s.
 
=== Edat del Bronze ===
{{Article principal|Edat del bronze}}
L'Edat del bronze és un període del desenvolupament de la [[civilització]] que es caracteritza pel fet que la [[metal·lúrgia]] més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del [[coure]] dels minerals i en fa [[aliatges]] per a aconseguir [[bronze]]. L'Edat del bronze forma part de la '''prehistòria''' i segueix al [[neolític]] a la major part del món.
 
La data exacta d'arribada a l'Edat del bronze varia entre cultures i llocs del món. La tecnologia del bronze era coneguda vers el 4500 aC, prop de Bang Chieng ([[Tailàndia]]).<ref>Encarta: Edat del bronze [http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761552360/edad_del_bronce.html]</ref> Posteriorment, fou elaborat en el [[Pròxim Orient]], a l'[[Àsia Menor]] es data abans del 3000 aC; a l'[[Antiga Grècia]] s'inicià el seu ús al voltant del 3000 aC; a l'[[Àsia Central]] el bronze es coneix vora el III mil·lenni aC (2000 aC), a l'[[Afganistan]], [[Turkmenistan]] i [[Iran]], metre que a [[Xina]] s'incorporà més tardanament, dins la dinastia Shang, vora el 1800 aC. A [[Amèrica]], la civilització de [[Tiwanaku]] fou l'encarregada d'encetar aquesta edat, descobrint el bronze en provar amb diversos metalls.
 
Aquesta fase del desenvolupament humà no és present en totes les regions del globus terraqüi: a l'[[Àfrica]] subsahariana no existeix una edat del coure ni del bronze, car els pobladors d'aquesta zona feren un salt directe entre el període [[Neolític]] a l'[[Edat del Ferro]].
 
[[Fitxer:World 2000 BCE.png|thumb|center|400px|Mapa de l'estat tecnològic i social en el Món, vora el 2000 aC, es mostren pobles, cultures i zones on s'empraven estris de bronze.]]
 
L'edat del Bronze se situa generalment a [[Europa]] entre el [[Segle XVII aC|1800 aC]] i el [[700 aC]] dividida en tres fases:
 
* El Bronze Antic, del [[1800 aC]] al [[1500 aC]].
* El Bronze Mitjà, del [[1500 aC]] al [[1200 aC]].
* I el Bronze Final, del [[1200 aC]] al [[700 aC]].
 
Per la seva banda, al [[Pròxim Orient]] hom ha establert les següents dates:
 
* Bronze Antic ([[3500]]-[[2000]] aC).
* Bronze Mitjà ([[2000]]-[[1600]] aC).
* Bronze Final o tardà ([[1600]]-[[1200]] aC).
 
Característiques generals de l'edat del Bronze són el creixement demogràfic, l'abandonament parcial de la [[transhumància]] i la lenta tendència al [[sedentarisme]] de la gent.
 
Les persones es mantenen en general en coves però també a turons estratègics i en poblets en zones abrigades. La [[inhumació]] es fa a les coves i als [[dolmen|dòlmen]]s probablement en part construïts d'abans i que ara són reutilitzats, junt amb altres de nous. Són característiques les puntes de fletxa, els punxons i objectes d'adorn. L'art es concreta en figures de pedra, i dibuixos d'escenes de mort.
 
El descobriment del [[coure]] primer, i de l'[[Estany (element)|estany]] i [[bronze]] després, van fer moure alguns pobles a la recerca d'aquests metalls, emportant-se les seves regles culturals i les seves tècniques. La utilització del metall fa créixer la complexitat de l'estructura social de les comunitats, i apareixen lluites tribals. El domini del metall determinava el poder i la riquesa i va donar origen a una minoria de privilegiats enfront d'una majoria de subordinats
 
Les cultures neolítiques vivien als plans i gairebé no tenien armes, però ara es fan necessàries per les guerres entre grups oposats. Des d'abans del [[1700 aC]], les necessitats defensives dels grups fan que construeixin els seus hàbitats en llocs fàcils de defensar; a les tombes comencen a ser abundoses les armes.
[[Fitxer:El Argar (enterramiento en cista).png|thumb|center|500px|<center>Enterrament en [[cista]] típic de la primera fase de la [[cultura de El Argar]] ([[província d'Almeria]]).]]
 
A la [[península Ibèrica]] l'edat del Bronze ve marcada per l'existència de dues cultures que arrenquen del Neolític:
 
* La [[Cultura de El Argar]], anomenada també Cultura Almerienca on destaquen les sepultures en [[cista]] amb un aixovar que revela intenses relacions amb el Mediterrani oriental, i escassa influència de la resta d'Europa - Fase III, successora de la cultura de Los Millarès o Cultura Almerienca - Fase II, d'origen oriental, potser sirià, amb possibles influències egípcies.
* La [[Cultura del vas campaniforme]] va durar aproximadament del 2000 al 1500 aC. A la península Ibèrica el fenomen campaniforme defineix la fase final del [[Calcolític]] local i els segles inicials de l'Edat del Bronze.<ref name="Jordá Cerdá">F. Jordá Cerdá, ''Historia de España 1: Prehistoria'', 1986. ISBN 84-249-1015-X.</ref>
 
A Les [[Balears]] i, en concret, [[Mallorca]], però sobre tot [[Menorca]], desenvolupen la primera fase de la [[Cultura dels talaiots]] (la plenitud de la qual és pròpia ja de l'[[edat del Ferro]]), caracteritzada per l'arquitectura ciclòpia en una sèrie d'edificis dels quals el [[talaiot]] és una de les seves manifestacions, al costat de les [[taula (construcció talaiòtica)|taules]] i [[Naveta d'enterrament|navetes d'enterrament]]. Aquesta cultura es relaciona amb la [[Cultura dels nurags]] de [[Sardenya]], però és més desenvolupada. Es coneixen poblats emmurallats, com el de Ses Paisses, que allotgen talaiots, barris d'habitatges de maçoneria i inhumacions sota el terra; construccions culturals graonades (potser temples) i, també, acròpolis emmurallades a llocs de difícil accés.
 
=== Edat del ferro ===
{{Article principal| Edat del ferro}}
'''L'edat del ferro''' és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el [[1820]] per Christian Jürgensen (qui establí una classificació segons els materials emprats en cada període), essent posterior a l'[[Edat del Bronze]]. Actualment el terme ha perdut valor com a etapa històrica, car el dit terme és tan sols aplicable dins l'àmbit Europeu.
[[Fitxer:World 1000 BCE.png|thumb|center|600px|El món l'any 1000 aC. Les zones on es practicava la metal·lúrgia del Ferro són delimitades amb línies vermelles; on es produïa bronze, en rosa.]]
La primera aparició coneguda de societats amb nivell cultural i tecnològic corresponent a aquesta edat són datades del segle XII aC en dues localitzacions diferents: a l'[[Índia]] (cultura [[Veda]], posterior a la [[Rig-Veda]]) i a [[Europa]], durant l'[[Edat fosca grega]]. En altres regions europees l'inici de l'Edat de ferro fou molt posterior: a l'Europa central no es desenvolupà fina el segle VIII aC amb la [[Cultura de Hallstatt]], mentre que al nord d'Europa ho féu al segle VI aC amb la [[Cultura de Jastorf]]. Al continent [[Àfrica|africà]] el primer exponent conegut de la utilització del [[ferro]] mitjançant la [[Fusió (canvi d'estat)|fosa]] i la [[forja]] el troben en la [[cultura Nok]], en l'actual [[Nigèria]], vers el segle XI aC.<ref>Miller y Van Der Merwe, 1994; Stuiver y Van Der Merwe, 1968</ref>
 
Les diferències temporals vers l'inici de L'Edat del Ferro, també es mantenen en la seva desaparició, acabant en diferents períodes segons la regió: en la zona del [[mar Mediterrani]] acabà amb l'inici de la [[Historia|tradició històrica]] durant el [[període hel·lenístic]] i l'[[Imperi Romà]]; a l'[[Índia]], amb l'arribada del [[Budisme]] i el [[Jainisme]]; a [[Xina]], amb l'inici del [[confucianisme]]; i en el [[Europa|nord d'Europa]], es mantingué fins a l'[[Alta edat mitjana]].
 
L'Edat del ferro es correspon, aproximadament, en el moment en què la producció d'eines de ferro era la manera més sofisticada de [[metal·lúrgia]]. La duresa del ferro, la seva alta temperatura de fusió i l'abundància de fonts del mineral de [[ferro]] el convertiren un material molt més desitjable i barat d'obtenir que el [[bronze]], fet que contribuí de forma decisiva en fer del ferro el metall més emprat.
 
L'Edat de ferro, com a tal, no es donà a [[Amèrica]] i [[Australàsia]]. En aquestes regions les tecnologies per a explotar l'ús i la manipulació del ferro foren introduïdes per la colonització europea.
 
== Prehistòria, Història i Arqueologia ==
Des del punt de vista més tradicional, es considera que la Prehistòria és una especialitat científica que estudia, mitjançant l'excavació, les dades d'aquest període històric que precedeix a la invenció de l'escriptura, trobant en les restes arqueològiques la principal font d'informació. La resta de dades vénen donades per disciplines auxiliars com l'[[etnografia]], la [[antropologia física|Paleoantropologia]], [[física nuclear]] per a efectuar datacions absolutes, l'anàlisi per [[espectròmetre de massa|espectròmetre de masses]] de components lítics, ceràmics o metàl·lics, la [[geomorfologia]], l'[[edafologia]], la [[tafonomia]], la [[paleontologia]], la [[paleobotànica]], l'[[estadística|estadística no paramètrica]], la [[topografia]], entre altres moltes ciències i tècniques. Donada aquesta varietat de disciplines, un gran nombre de persones consideren a la Prehistòria una especialitat dins de la Historia, sòls que molt més tecnificada i pluridisciplinària.
 
Tot i l'ajuda d'altres disciplines, la metodologia de base per a l'obtenció de dades en la Prehistòria és l'[[Arqueologia]]. Mentre que en els àmbits acadèmics de l'[[Europa]] continental la Prehistòria és una especialitat de la Historia, essent habituals departaments de Prehistòria dins de les facultats d'Història, i essent normal que les investigacions siguin finançades per institucions d'orientació humanística o la mateixa administració estatal. D'altra banda, a Amèrica i les Illes Britàniques la Prehistòria està essent supeditada a l'Arqueologia ([[Arqueologia processual]]), la qual, és al seu torn, vista com una especialitat de l'[[Antropologia]] (la qual no es limita a les fases preliteràries de la Història, sinó a qualsevol període passat). Així mateix, en el món anglosaxó, els departaments d'arqueologia s'associen, normalment, a les Ciències Naturals, incloent-hi laboratoris propis i sistemes de finançament relacionats a organismes enfocats a les Ciències Naturals (als [[Estats Units]], per exemple, la ''«[[National Science Foundation]]»'' i al [[Regne unit]] el ''«[[Natural Environment Research Council]]»'').<ref>{{ref-llibre| autor = Johnson, Mathew
|títol= Teoría Arqueológica: una introducción
|any= 2000
| editorial = Editorial Ariel, S.A., Barcelona
| id = ISBN 84-344-6623-6
}} Página 56</ref>
 
Paral·lelament, es compta amb els últims estadis de la Prehistòria: la [[Protohistòria]], que engloba els períodes sense escriptura de certes regions contemporànies de les cultures històriques, les fonts escrites de les quals ens proporcionen informació addicional sobre els pobles primitius. Amb tot, la definició o el concepte són bastant limitats; escassament útils fora de l'àmbit europeu. Les cultures protohistòriques solen incloure's tant en l'estudi de la prehistòria com en els primers moments de la història antiga.
[[Fitxer:Cronología prehistórica.png|center|600px|Cronologia prehistòrica]]
 
{{VT|Arqueologia}}
 
== Evolució de la societat prehistòrica ==
D'altra banda, és lògic de pensar que no va existir un sol model de [[societat]] en la Prehistòria i que aquesta, al llarg del temps, va anar evolucionant i creant noves estructures socials i organitzatives.
 
Es pot dibuixar un esquema de l'evolució de les [[societat]]s:
# [[Societat igualitària]]
# [[Societat jeràrquica]]
# [[Societat estratificada]]
# [[Estat|Societat amb estat]]
 
Les ''[[Societat igualitària|societats igualitàries]]'' s'identifiquen amb els ''[[caçador-recol·lector|caçadors-recol·lectors]]''. Són les societats humanes que, en principi, s'han considerat més simples. S'ha de tenir en compte, però, que el seu primitivisme rau precisament en què l'estructura tribal és generalitzada. Això vol dir que no està compartimentada en sectors [[Economia|econòmics]], [[Religió|religiosos]], [[Política|polítics]].
 
* Quan un [[llinatge]], per exemple, es preocupa de les seves terres, està actuant com una entitat econòmica.
* Quan participa en un enfrontament, és un grup polític.
* Quan ofereix sacrificis, és una congregació ritual.
 
Els caçadors-recol·lectors tenien una organització social que s'anomena [[Banda (societat)|banda]]. La banda és un grup humà compost per un nombre reduït d'individus, que té una estructura simple i flexible, i que està mancat de rol formal de lideratge i d'estratificació social significativa. Són grups d'individus que viuen junts i comparteixen un mateix territori; habitualment són de caràcter nòmada.
 
En la majoria de les [[Banda (societat)|bandes]], les [[família (biologia)|famílies]] tenen una relació de [[parentiu]] i hi existeix una [[jerarquia]]. Aquesta [[jerarquia]] és necessària perquè tots els grups tenen una tendència natural al desordre i, per petit que sigui el grup, hi ha d'haver una certa estructura organitzativa perquè pugui continuar funcionant. La jerarquia venia determinada pel [[sexe]] o l'edat i significava, més aviat, un [[estatus]].
 
No va ser fins al [[paleolític superior]] en què l'aparició de ''[[bastó de comandament|bastons de comandament]]'' fa suposar una certa estructura de societats amb un cap. Fins i tot en les societats en què la institució [[política]] és absent, on ''no'' existeixen caps, el fet [[política|polític]] hi és present. El poder [[política|polític]] no és una necessitat inherent a la naturalesa humana, és a dir, a l'home com a ésser natural, però sí que constitueix una necessitat inherent a la [[Sociologia|vida social]]. Es pot pensar el fet [[política|polític]] sense violència, però no es pot pensar el fet social sense el fet polític. En altres paraules, no hi ha societat sense [[Poder polític|poder]].
 
== Economia ==
A la prehistòria no existia la [[moneda]], la majoria de comunitats s'autoabastien i el comerç era pràcticament nul (sempre basat en l'intercanvi de béns).
 
És l'edat on va sorgir de mica en mica la divisió del treball, primer per sexes (la dona tenia unes funcions i l'home unes altres) i després per grups socials. El procés va ser molt desigual segons les zones i no es pot parlar d'una autèntica estratificació social pel treball fins a les primeres comunitats de l'edat antiga.
 
== Civilitzacions de la prehistòria ==
* Fa Entre 1 milió d'anys:
** cultures del [[còdol]] tallat (primeres eines) a Europa, Àfrica i l'Orient llunyà
** [[Olduvaià]] i [[Acheulià]] inferior a Àfrica central i del sud
 
* Entre 500000 i 200000 aC anys:
** Acheulià a Europa
** Padjitanià a l'Orient llunyà
 
* Fa 100000 anys:
** [[Sangoen]] a Àfrica central
** Cultura fen a la Xina i rodalia
 
* Entre 80000 i 40000 anys:
** [[Mosterià]] a Europa i Orient Mitjà
** [[Soanià]] al subcontinent indi
** Cultura ordos a l'Extrem Orient
 
* Fa 30000 anys:
** [[Châtelperronià]] a Europa occidental
** Cultura ateriana al Sàhara
** [[Stillbay]] a l'Àfrica central i austral
** Cultura del riu [[Angarà]] a l'Àsia
 
* Fa 20000 anys:
** [[Aurinyacià]]
 
* Fa 10000 anys:
** [[Magdalenià]] a Europa sud-occidental
** Lupemba al centre d'Àfrica
** Cultura kebarana al Pròxim Orient
 
* Fa 9000 anys:
** Fi del [[gravetià]] a Europa
* Cultura natufiana a Palestina
 
* Entre 8000 i 7000 anys;
** Cultura Wilton a Àfrica del Sud
** [[Jōmon]] al Japó
 
* Entre 6000 i 4000 anys:
** inici de pobles neolítics a Europa, Àsia i Àfrica
** [[Sauveterrià]] a la futura França
 
* Fa 3000 anys:
** [[Calcolític]] europeu
** [[Edat del bronze]] a Orient Mitjà
 
* Fa 2.000 anys:
** [[Civilització de la vall de l'Indus]]
** [[Sumer]]
 
* Fa 1.000 anys:
** Edat del bronze a Europa
** Auge de [[Micenes]], [[Assíria]] i els hittites
** Període shang xinès
 
== Prehistòria d'Europa ==
{{AP|Prehistòria d'Europa}}
La prehistòria a [[Europa]] cobreix la història dels pobles d'Europa abans de l'aparició de l'[[escriptura]]. Els primers éssers humans van arribar al continent provinents d'Orient Mitjà i, a causa del refredament del clima, es van refugiar als països del sud, perdent contacte amb els seus veïns, com proven les restes d'[[homo antecessor]] que difereixen de les troballes africanes. L'edat de pedra europea neix amb l'[[acheulià]] cap al 500000 aC, de nou per influència oriental. Una variant autòctona (controvertida) seria el [[clactonià]]. El primer grup propi de l'homo sapiens o anatòmicament modern és el [[châtelperronià]], cap al 30000 aC. Una mica posterior és el [[gravetià]]. Al paleolític superior es troba el [[magdalenià]], que va arribar a terres catalanes, i el [[solutrià]], que destaca per l'ús del vermell per decorar objectes (un pigment que serà dels predominants a l'art rupestre). Cap al 10500 aC va aparèixer l'[[azilià]], una cultura que es va imposar a bona part del continent. Mentre Europa Occidental seguia el model del [[sauveterrià]], la [[revolució neolítica]] s'iniciava a Grècia i les illes del Mediterrani, fet que marca una divisió important en el desenvolupament del continent que influirà en la història posterior de l'Edat Antiga. A Espanya un avenç similar no es produirà fins a l'arribada de la [[cultura del vas campaniforme]], el 2000 aC. Això va fer que al final del neolític es distingissin a Europa cinc regions culturals diferenciades: les que van florir a les ribes del Danubi (destaca la tardana [[cultura boian]]), les que es van crear a la Mediterrània, l'àrea Dimini-Vinca, els pobles d'Ucraïna i els seus voltants i diverses tribus aïllades a l'Atlàntic. Amb el calcolític arriba una nova onada de migracions asiàtiques que fan canviar les tècniques i costums dels habitants locals. Sembla que va ser llavors quan van aparèixer els indoeuropeus, però la zona d'origen és controvertida (com es resumeix a les hipòtesis [[Urheimat]]).
 
La [[Cultura de El Argar]] sembla ser la primera representant de l'edat de bronze plena (1800 aC) i amb un protestat centralitzat. Un parell de segles després va començar a florir la [[civilització micènica]], de gran irradiació, mentre a la resta del continent predominava el període del [[túmul]], anomenat així per la forma d'enterrament dels morts. Cap al 1100 s'inicia l'ús massiu del ferro, iniciant-se al Mar Egeu, que va permetre més endavant la creació de la [[Cultura de Hallstatt]], una de les més rellevants del període. Als segles VIII i VIII aC es torna a viure un període d'intercanvis al Mediterrani, amb les colònies de fenicis i grecs. Aquests pobles van començar a abandonar la prehistòria, en canvi la resta d'Europa encara trigaria un temps a descobrir els avenços de la civilització, centrant-se en la [[Cultura de La Tène]], probablement la darrera aportació genuïnament europea de la prehistòria.
== Prehistòria de la península Ibèrica ==
{{AP|Península Ibèrica prehistòrica}}
[[Fitxer:Techo de Altamira (replica)-Museo Arqueológico Nacional.jpg|thumb|330px|Pintura al sostre de la [[Cova d'Altamira]].]]
[[Fitxer:Atapuerca 090.jpg|right|thumb|200px|Homínids a la [[Jaciment arqueològic d'Atapuerca|Serra d'Atapuerca]], Castella la Vella, Espanya. (Museu Ibeas a Burgos)]]
La prehistòria de la [[península Ibèrica]] comença amb l'arribada dels primers [[homínid|homínids]] fa 1.200.000 anys, i acaba amb les [[Guerres Púniques]], moment en què el territori entra als dominis de la història escrita. En aquest llarg període, alguns dels seus llocs més significatius foren per acollir als últims [[neandertals]], per desenvolupar alguns dels elements més impressionants de l'art paleolític, juntament amb el sud de [[França]], per ser seu de les primeres civilitzacions de l'[[Europa Occidental]] i finalment a convertir-se en els objectius [[colonialisme|colonials]] més desitjats per la seva posició estratègica i les seves moltes riqueses minerals. El poblament d'homínids de la península Ibèrica es remunta al [[Paleolític]]. Les primeres restes d'homínids han estat descobertes en diversos llocs a la península. L'evidència significativa d'una continuada ocupació de la península per l'home de neandertal també ha estat descoberta. Els [[homo sapiens]] van entrar per primera vegada cap al final del Paleolític. Durant un temps, neandertals i humans moderns coexistiren fins que els primers va ser portats finalment cap a l'extinció. L'home modern segueix habitant la península a través dels períodes del [[Mesolític]] i el [[Neolític]].
El territori ibèric té una gran quantitat de jaciments prehistòrics. Moltes de les restes prehistòriques més bé conservades es troben a la regió d'[[Atapuerca]], rica en coves de pedra calcària que s'han conservat al llarg d'un milió d'anys d'evolució humana. Entre aquests llocs és la cova de [[Gran Dolina]], on sis esquelets d'homínids, datats d'entre 780.000 i 1.2 milions d'anys, van ser trobats en els 1994. Els experts han debatut sobre si aquests esquelets pertanyen a l'espècie ''[[Homo erectus]]'', ''[[Homo heidelbergensis]]'', o a una nova espècie anomenada ''[[Homo antecessor]]''. A la Gran Dolina, els investigadors han trobat evidència d'eines per [[carnisseria|esbocinar]] animals i altres homínids, la primera evidència de [[canibalisme]] en una espècie d'homínid. L'Evidència de [[foc]] també s'ha trobat en el lloc, la qual cosa suggereix que van cuinar la seva carn. També a Atapuerca, està l'indret la Sima de los Huesos, o "Avenc dels Ossos". Els excavadors han trobat les restes de 30 [[homínid|homínids]] datats d'haver viscut fa 400.000 anys. Les restes s'han classificat provisionalment com ''Homo heidelbergensis'' i poden ser avantpassats dels neandertals. Cap evidència d'habitatge s'ha trobat en el lloc a excepció d'una pedra de destral de mà, i totes les restes en el lloc són d'adults joves o adolescents. La similitud d'edat suggereix que les restes no van ser el resultat de cap accident. La col·locació aparentment deliberada de les restes i la manca d'habitatge pot significar que els cossos van ser soterrats deliberadament a la boca com un lloc d'enterrament, el que faria del lloc la primera evidència d'enterrament homínids.
 
[[Fitxer:Carte Neandertaliens.jpg|thumb|left|Els neandertals a Europa (simplificat).]]
Al voltant del 200.000 aEC, durant el període del [[Paleolític Inferior]], els neandertals va entrar per primera vegada la península Ibèrica. Al voltant del 70,000 aEC, durant el període del [[Paleolític Mitjà]] va començar la [[darrera edat de gel]] i se'n va establir la cultura neandertal [[Mosterià|mosteriana]]. Al voltant del 35.000 aEC, durant el [[Paleolític Superior]], va començar el període cultural neandertal [[châtelperronià]]. Emanant aquesta cultura del sud de l'Europa continental fins a estendre's al nord de la península Ibèrica. Aquesta cultura va seguir existint fins que al voltant del 28.000 aEC l'home de Neandertal es va enfrontar a la seva extinció, sent el seu últim refugi el que avui en dia és Portugal. Restes neandertalianes han estat trobades a diversos llocs de la península Ibèrica. Un crani de neandertal va ser trobat a la Pedrera de Forbes de [[Gibraltar]] en el 1848 convertint el Regne Unit en el primer país on s'han trobat restes de neandertals. Els neandertals no eren reconeguts com una espècie separada fins al descobriment de les restes de [[Neandertal (Alemanya)]] en el 1856. Posteriors descobriments neandertalians a Gibraltar també han inclòs el crani d'un nen de quatre anys i excrements conservats a la part superior de petxines de [[musclo|musclos]] fornejades. A [[Zafarraya]] una [[mandíbula humana|mandíbula]] neandertal i eines mosterianes, associades a la cultura neandertal, van ser trobades en el 1995. La mandíbula hi estava datada al voltant del 28,000 aEC i les eines al voltant del 25,000 aEC. Aquestes dates fan les restes de Zafarraya com les evidències més joves dels neandertals i han ampliat en la línia de temps de l'existència d'aquests. La més recent data de les restes també proporciona la primera evidència d'una coexistència entre els neandertals i l'[[home modern]]. La Cova Arbreda a [[Catalunya]] conté pintures rupestres [[Aurinyacià|aurinyacianes]], així com a antigues restes dels neandertals. Alguns també han apuntat que les noves restes en la península Ibèrica suggereixen que els neandertals van ser expulsats de l'[[Europa Central]] per l'home modern cap a la península Ibèrica, on van buscar refugi.
 
La cultura [[châtelperronià|châtelperroniana]] (típicament associada amb l'home de Neandertal) és trobat en la [[regió franco-cantàbrica|regió cantàbrica]] i a [[Catalunya]].
 
La cultura [[Aurinyacià|aurinyaciana]] (treball de l'[[Homo sapiens]]) la succeeix i té la següent periodització:<ref name="Jordá">F. Jordá Cerdá et al., ''Historia de España I: Prehistoria'', 1986. ISBN 84-249-1015-X</ref>
* Aurinyacià arcaic: es troba a [[Cantàbria]] (coves de Morín i El Pendo), on alterna amb el, i en Catalunya. Les datacions de [[carboni-14]] (<sup>14</sup>C) per la cova de Morín són relativament tardanes en el context europeu: c. 28.500 {{mida|1=BP}}, però les dates de l'ocupació per El Pendo (on és més vell que les capes châtelperronianes) han de ser de data anterior.
* Aurinyacià típic: es troba a Cantàbria (Morín, El Pendo, Castillo), el [[País Basc]] ([[Santimamiñe]]) i Catalunya. Les datacions de radiocarboni donen les següents dates: 32.425 i 29.515 {{mida|1=BP}}.
* Aurinyacià evolucionat: és trobat a Cantàbria (Morin, El Pendo, El Otero, Hornos de la Peña), [[Astúries]] (El Cierro, El Conde) i Catalunya.
* Aurinyacià final: a Cantàbria (El Pendo), després de l'interval gravetienà.
 
== Prehistòria dels Països Catalans ==
{{AP|Prehistòria als Països Catalans }}
La Prehistòria als [[Països Catalans]] comprèn el període des de l'aparició de l'home a la constatació dels primers testimonis escrits. La prehistòria es coneix gràcies a l'[[arqueologia]]. Entre [[Catalunya]] i el [[País Valencià]] hi ha una certa continuïtat en el desenvolupament prehistòric. Les Illes Balears en canvi són un món a part; [[Mallorca]] i [[Menorca]] pertanyien a civilitzacions sense connexió continental mentre [[Illa d'Eivissa|Eivissa]] i [[Formentera]] tradicionalment s'ha cregut que no estaven habitades fins a l'arribada dels [[fenici]]s però aquesta suposició està en revisió.
 
[[Fitxer:Levallois Preferencial-Animation.gif|thumb|180px|Animació representant la [[tècnica Levallois]] per a fer estris de pedra en la prehistòria. ]]
A la [[Catalunya Nord]] s'hi han trobat, a la [[Cova de l'Aragó]] a [[Talteüll]], [[fòssil]]s d'humans anteriors a la dels homes [[neandertal]]s essent aquestes restes entre les més antigues dels Països Catalans i d'Europa.
 
Al Principat de Catalunya els primers poblaments que s'han trobat són del [[paleolític]] mitjà amb la [[mandíbula de Banyoles]] com a fòssil prominent. Els jaciments del període [[mosterià]] de Catalunya més coneguts són l'[[Abric Romaní]] i l'[[Estació Agut]] a [[Capellades]], [[Moià]] i la [[Cova de les Teixoneres]] a [[Reus]]. Al poblat neolític de [[Jaciment arqueològic La Draga|La Draga]], a Banyoles, s'hi troben restes d'un poblat de les primeres comunitats pageses que s'establiren als Països catalans, a finals del 6è mil·lenni cal aC.
Al País Valencià les primeres restes de poblament també corresponen al paleolític mitjà amb els jaciments principals de la [[Cova Negra]] ([[Bellús]] i [[Xàtiva]]), la [[Cova de la Petxina]] (Bellús) i la [[Cova del Cochino]] ([[Villena]]) amb restes dels neandertals.
 
A les Illes Balears en sentit estricte (Mallorca i Menorca) els primers artefactes humans s'han trobat a la Cova del Canet de Mallorca i s'han datat de 7220 aC.<ref name="Víctor">Víctor M. Guerrero. El poblamiento inicial de la Isla de Mallorca Complutum extra 1996</ref> Els primers fòssils humans s'han trobat a la [[Cova de Muleta]] de [[Sóller]] que, datats amb el [[carboni 14]], han donat uns 5.500 anys d'antiguitat. La cultura dels [[talaiot]]s no apareixeria fins 1.500 anys després.
 
A [[Illa d'Eivissa|Eivissa]], es detecten uns canvis de fauna a la Cova d'es Pouàs (datats del cinquè mil·lenni) difícils d'explicar sense la intervenció humana (Alcover 1994)<ref>Lluís Plantalamor Massanet Prehistoria de las islas Baleares Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehistoria y Arqueoiogia, t. 10, 1997, págs. 325-389</ref>
 
A l'illa de Mallorca la seva extensió superficial (3.600 km²) permet considerar-la com un únic ''territori de captació de recursos'' d'una població caçadora recol·lectora D'acord amb Gamble (1990) l'illa hauria d'estar poblada per més d'una banda (aproximadament una banda és de 30 persones) i el màxim demogràfic seria d'unes 500 persones.<ref name="Víctor"/> Extrapolant aquesta dada, la totalitat dels Països Catalans (68.500 km²) estarien habitats, en el Paleolític per unes 10.000 persones.
Els habitatges protegits com les coves proporcionen la majoria de restes que s'han conservat del [[Paleolític]], per això s'estima que aquest tipus d'hàbitat està sobrerepresentat i que de la immensa majoria dels habitatges a l'aire lliure, segurament molt abundants, és difícil trobar-ne res. També s'ha de tenir en compte que els ossos no es conserven en terrenys àcids que són freqüents al nord del Llobregat, en determinats punts del País Valencià (com la Serra d'Espadà) i a la meitat de Menorca.
Les principals mostres d'art d'aquest període als Països Catalans es troben en coves del País Valencià com la [[Cova del Parpalló]]. Cap a final del paleolític, a Catalunya es trobarà en l'extrem nord de l'art rupestre el que s'anomena [[art rupestre llevantí]] o “pintors de les serres”, per exemple a la [[Cova del Cogul]] a [[Les Garrigues]].
 
Al País Valencià estan testimoniades les eines de pedra típiques del paleolític superior mediterrani successivament: [[Gravetià]], [[Solutrià]], [[Epigravetià]] i [[Magdalenià]]. Les coves més explorades són les del Parpalló i de les Meravelles ([[Gandia]]), de les Rates Penades i del barranc Blanc ([[Ròtova]]), de les Malladetes ([[Barx]]), del Volcà del Far ([[Cullera]]). El nivell amb restes del magdalenià i solutrià només s'ha trobat al Parpalló, l'abundor de troballes d'artefactes i d'art contrasta amb els poc fòssils d'ossos humans que s'hi han trobat. El País Valencià hi ha nombroses i famoses pintures prehistòriques de l'art rupestre llevantí (que arriben també als territoris veïns d'[[Aragó]], [[Múrcia]] i Catalunya). Van des de les muntanyes de les comarques dels [[Ports]] i del [[Maestrat (País Valencià)|Maestrat]] (amb l'emblemàtic grup del barranc de la Valltorta, Gasulla d'Ares) al centre del país [[Dosaigües]], [[Aiora]], [[Bicorb]] ([[Cova de l'aranya]]) i fins a [[Alcoi]] ([[Cova de la Sarga]]). L'art rupestre llevantí mostra representacions esquemàtiques i dinàmiques de caceres. La cronologia d'aquestes representacions artístiques ha estat molt discutida si bé al principi es consideraven del paleolític superior actualment es pensa que són del neolític.
 
A Mallorca i Menorca no s'ha testimoniat un poblament paleolític. Fins al neolític, a la fi del tercer mil·lenni aC o començament del segon mil·lenni, no hi ha restes d'un poblament generalitzat.
 
El [[neolític]] significa una revolució en passar d'una economia humana basada en la caça i la recol·lecció a una altra agrícola i ramadera. [[Mesolític]] o [[Epipaleolític]] és el període de transició entre el Paleolític i el Neolític, quan el clima ja es va fer més càlid però encara no s'havia adoptat l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]]. A Catalunya és típica la ceràmica impresa o montserratina més coneguda com la variant de la [[ceràmica cardial]] que estava estesa sobre gran part de Catalunya i que a més arribava més al nord amb la ceràmica impresa del [[Llenguadoc]] i cap al sud amb la ceràmica impresa del País Valencià. Va ser en el segon període neolític quan es van conrear les planes i les terres baixes i allí es feien els [[Sepulcre de fossa|sepulcres de fossa]] que a la Península només es troben a Catalunya però que estan relacionats amb una cultura d'Europa Occidental ([[Chassey]], [[Lagozza]], [[Cortaillod]]), malgrat que els prehistoriadors van estar durant anys considerant-los una manifestació de la [[cultura d'Almeria]]. Al País Valencià les principals coves amb restes del neolític són: la [[Cova de la Sarsa]], a [[Bocairent]], i la de [[Cova de l'Or|l'Or]], a [[Beniarrés]], amb ceràmica impresa cardial. Abans del 5000 aC, ja comença a la cova de l'Or el neolític amb conreu de [[blat]] i d'[[ordi]].
 
Del [[megalitisme]] propi d'aquesta època [[Lluís Pericot]] va recollir 211 dòlmens catalans (a més de 46 dubtosos) situats en un mapa junt amb els del Rosselló (39 dòlmens).<ref>E. Ripoll Perelló La catalogación de los dólmenes pirenaicos a Espacio, Tiempo y Forma, S. I, Prehist. y Arqueo!., t. 2, 1989, pàgs. 445-451</ref>
 
A Catalunya, fa uns 4000 anys BP, l'esperança de vida era d'uns 26 anys.<ref>Josep Castany Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya</ref>
 
=== Prehistòria de Catalunya ===
{{AP|Prehistòria a Catalunya}}
Hi ha moltes restes arqueològiques que mostren un antic poblament en la '''prehistòria de Catalunya''', fins que el territori entrà en el període històric amb la pràctica de l'escriptura per part dels [[ibers]], [[grecs]] i [[cartaginesos]].
 
Se sap que estava poblada en el [[Paleolític inferior]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Carbonell i Roura |nom=Eudald |títol=El complex del pleistocè mitjà del Puig d'en Roca |url=http://books.google.cat/books?id=4PIzQcUxLBIC&pg=PA38&dq=catalunya+paleolitic+inferior&hl=ca&sa=X&ei=kF9KT6jjGcfK0QXd7PCZDg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=catalunya%20paleolitic%20inferior&f=false |editorial=CSIC |data=1998 |pàgines=p.38 |isbn=8400067568 }}</ref> establint-se entre un milió i vuit-cents mil anys enrere la presència de l'[[Homo antecessor]],<ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/15-ciencia/410481-mamuts-i-cacadors-al-sud-de-catalunya.html |títol=Mamuts i caçadors al sud de Catalunya |consulta=26/2/2012 |obra= |editor=El Punt Avui |data=13/05/11 |llengua= }}</ref> però la informació que n'ha quedat és escassa. De fa 450.000 anys data l'[[home de Talteüll]].
 
Del [[Paleolític mitjà]] ha quedat establert que hi havia l'[[home de Neandertal]]. D'aquesta època és la [[mandíbula de Banyoles]], la dent incisiva inferior i la mandíbula de la [[Cova del Gegant]] de Sitges, l'[[abric Romaní]], les restes de la [[cova de les Teixoneres]], el [[jaciment de la bòbila Sugranyes]] o la [[Cova del Rinoceront]].
 
En el neolític apareixen restes de [[sepultura de fossa|sepultures de fossa]]. Cap al [[6000 aC]] és quan es poden datar els primers [[dolmen|dòlmens]] i altres [[monument megalític|monuments megalítics]] catalans. Juntament amb ells, apareixen mostres de terrissa decorada amb petxines ([[ceràmica cardial]])
 
Catalunya entraria a l'edat dels metalls gràcies al [[coure]] poc abans del [[2000 aC]], amb influència de cultures de vas campaniforme europees.
 
L'arribada dels pobles [[indoeuropeus]] cap al [[1000 aC]] significà un canvi profund en la tecnologia. Introduïren, per exemple, els ritus d'incineració ([[camp d'urna|camps d'urnes]]), estengueren l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]] i introduïren l'ús del [[ferro]] ([[edat hallstàttica]]), encara que aquest ús no arrelà fins a la influència de les cultures gregues i fenícia.
 
=== Prehistòria del País Valencià ===
{{AP|Prehistòria del País Valencià}}
[[Fitxer:Valltorta Albocàsser.jpg|thumb|225px|[[Pintura rupestre]] del [[barranc de la Valltorta]], l'[[Alt Maestrat]].]]
La '''prehistòria al País Valencià''' fa referència al període que compren des del [[Paleolític]] (entorn del 350000 aC), amb l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonitzadors ([[Grècia|grecs]], [[Fenícia|fenicis]] i [[Imperi cartaginès|cartaginesos]]; al voltant del 500 aC), en l'actual territori del [[País Valencià]].
 
Al voltant de l'any 350000 aC es documenta la presència dels primers pobladors a l'actual territori del País Valencià, en la ''[[Cova de Bolomor]]''. Sobre el 50000 aC els [[neandertal]]s van ocupar la regió, portant una vida completament [[nòmada]]. La ''[[Cova Negra]]'' representa bé aquest període. Entorn del 30000 aC els neandertals es van extingir, i la regió llevantina fou un dels últims territoris que van ocupar, donant pas a l'[[cromanyó|ésser humà anatòmicament modern]]. Aquest canvi va suposar una millora en l'economia i en la tecnologia emprada, i l'[[art]] va fer les seues primeres aparicions. Al contrari que en altres regions de la [[península Ibèrica]], com en la [[Cornisa Cantàbrica]], on l'[[Art paleolític # Art parietal|art parietal]] va ser predominant, en el territori valencià l'[[art paleolític]] més comú va ser l'[[art moble]], sent la ''[[Cova del Parpalló]]'' un referent a nivell mundial.
 
Amb l'arribada de l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]] va començar el [[Neolític]] (5500 aC aprox.), sent el País Valencià un dels seus primers testimonis. Es va introduir la [[ceràmica]], destacant la [[ceràmica cardial]] a la Mediterrània, i es van poblar assentaments importants com la ''Cova de l'Or'' o el ''Mas d'Is''. També l'[[art rupestre]] es troba ben representat, sent abundant en regions com la [[Barranc de la Valltorta|Valltorta]] o el [[Pla de Petracos]], aquest últim [[Patrimoni de la Humanitat]].
 
=== Prehistòria d'Andorra ===
El [[Paleolític]] es divideix en tres subbranques. D'un costat hi ha el paleolític inferior i mitjà i de l'altre el [[paleolític superior|superior]]. A la Balma de la Margineda. La [[Balma de la Margineda]] és un abric rocós situat a la parròquia de [[Sant Julià de Lòria]] que servia al [[Mil·lenni XI aC|10500 aC]] com a refugi a [[caçadors-recol·lectors]] que venien de l'[[Arieja]] i del [[Segre]] buscant-hi proveïment per a l'hivern. Aquests caçadors-col·lectors no s'hi estaven gaire estona al país. De fet, les restes trobades daten dels mesos d'estiu on Andorra era habitable.{{sfn|Armengol Aleix|2009}}
Cal recordar que abans d'aquest període el país estava cobert per una glacera, d'aquí el fet que no trobem restes humanes abans del Paleolític Superior o per ser més precisos al [[Mesolític]]. Entre els objectes trobats hi destaquem un arpó azilià, un còdol gravat, una punta de dors microlaminar, un micròlit triangular o un gratador denticulat entre altres.{{sfn|Armengol Aleix|2009}}
Aquests objectes deixen en evidència que estem parlant clarament del Paleolític Superior, ja que és en aquesta època on l'home comença a utilitzar estris, en aquest cas amb pedra, en el seu dia a dia.{{sfn|Armengol Aleix|2009}} Aquests objectes encara no són visibles per a cap turista, i és que el Govern andorrà encara té en fase d'esborrany el Museu de la Pau<ref>http://www.youtube.com/watch?v=xJ7tOlXBCuw</ref> que a causa de la crisi encara no s'ha construït.
 
Al [[Neolític]] la població comença a sedentaritzar-se, descobreix l'agricultura, aprèn a domesticar certs animals, comencen a sorgir els primers poblats... És a dir, es crea una revolució, la [[revolució neolítica]]. Aquests fets tenen, evidentment, conseqüències al Principat. D'un costat, la Balma de la Margineda augmenta espectacularment en nombre d'habitants (4000 aC). Habitants que se sedentaritzen i transformen la Balma en una pleta per als ramats.{{sfn|Armengol Aleix|2009}} I de l'altra banda apareix un petit assentament d'humans, per dir-ho d'una altra manera un petit poblat, a la Vall del Madriu. El [[Madriu]] se situa a Escaldes-Engordany i és un [[parc natural]], declarat [[patrimoni de la humanitat]] per la UNESCO,<ref>[http://www.patrimonicultural.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=45&Itemid=109 La vall del Madriu-Perafita-Claror]</ref> títol atorgat gràcies a la combinació d'activitats humanes i naturals que s'hi han produït al llarg de la història.
 
Al [[neolític mitjà]] i [[neolític final|final]] apareixen dos jaciments de gran importància al país a causa de les troballes arqueològiques.{{sfn|Armengol Aleix|2009}} El primer és la [[Tomba de Segudet]], que com el seu nom indica, conté la resta d'éssers humans que varen ser enterrats entre el 4300 aC i el 4500 aC. Aquesta troballa s'ha de situar a [[Ordino]]. La segona, en canvi, s'ha de situar a [[Juberri]], Sant Julià de Lòria. En aquesta hi trobem la [[Feixa del Moro]] on hi ha restes tan destacades com: estructures d'hàbitats, focs simples, cubetes amb signes de combustió, forats de pals per a bigues, braçalets, penjolls, collarets, una dona enterrada, un nounat. La Feixa del Moro era un petit assentament ramader, que segons indiquen els historiadors, podria haver estat ocupat a la tardor.{{sfn|Armengol Aleix|2009}} Sigui com sigui, el que queda clar és que al Neolític Andorra també vivia els mateixos canvis revolucionaris que la resta d'indrets veïns. La Balma de la Margineda no se n'escapa, però va perdent força. La població comença a desplaçar-se a altres zones del país.
 
L'[[edat del bronze]] és el període de desenvolupament de la civilització. Es divideix en tres subgrups (Antic, Mitjà i Final o Tardà) i es caracteritza per la manipulació avançada de la metal·lúrgia. Comencen les tècniques d'extracció del coure i minerals per fer-ne aliatges i així aconseguir el bronze. En aquesta època apareixen diferents jaciments a Andorra. Jaciments com el de Prats, Canillo, que daten de 16000 aC o com els gravats del [[Roc de les Bruixes (Andorra)|Roc de les Bruixes]], situats al mateix assentament de Prats.{{sfn|Armengol Aleix|2009}} El primer és un assentament ramader mentre que el segon és una sèrie de gravats (escriptura rupestre) sobre pedra. Aquests gravats ha sigut des de fa temps objecte de llegendes, creences i discussions al Principat. Ningú en sabria donar el significat, però el que quedar clar és que al llarg del temps ha deixat volar la imaginació a més d'un. La Balma de la Margineda, per la seva banda, deixa de ser habitada definitivament. És amb aquest fet que apareixen el [[Roc d'Enclar]] i els [[jaciments del Cedre]].{{sfn|Armengol Aleix|2009}} Cap dels dos poden datar-se, però sí situar-se. El primer està situat a la capital mateixa, [[Andorra la Vella]], mentre que el segon està al poble de [[Santa Coloma d'Andorra]]. Les restes trobades en ambdós jaciments daten de diferents èpoques: de l'Edat del Bronze a l'Edat Mitjana, el que dificulta una explicació clara del que s'hi feia. Tanmateix, sabem que en aquesta època s'hi experimentaven els mateixos canvis que a l'exterior (restes de ceràmica, arracades, puntes de bronze, gerres de bronze...).{{sfn|Armengol Aleix|2009}}
 
A l'[[edat del ferro]] desapareix el jaciment de Prats. El Roc d'Enclar i el Cedre seran els únics indrets en què es trobarà presència humana a les Valls d'Andorra. Cap altra resta arqueològica apunta una altra mena de presència al país. Situat entre Santa Coloma i Andorra la Vella, el Cedre, o jaciment del Cedre, és un conjunt de diferents estacions que s'assenten al llarg de més de mig quilòmetre entre les dues poblacions (Andorra la Vella i Sta. Coloma). El Roc d'Enclar, per la seva banda, es pot considerar com una fortificació. Tanmateix, no es podrà parlar com a tal fins entrada l'Edat Antiga.{{sfn|Armengol Aleix|2009}}
 
=== Prehistòria de les Illes Balears ===
[[Fitxer:tudons01.jpg|thumb|[[Naveta des Tudons]]]]
Fins fa poc, els historiadors tenien la hipòtesi que les Illes Balears van ser poblades per pobles procedents de la península Ibèrica en el cinquè mil·lenni abans de Crist. El descobriment d'indicis de carbons a la cova de Canet, en el municipi mallorquí d'Esporles, ha fet sospitar als arqueòlegs que, cap a l'any 7200 aC, va existir probablement una població a cavall entre el Paleolític i el Neolític.
 
Entre el 3000 i el 1300 aC, petites col·lectivitats organitzades al voltant de l'agricultura i la ramaderia van habitar l'arxipèlag. És l'època dels sepulcres megalítics i els rituals religiosos en túmuls mortuoris formats per pedres gegantines. A finals d'aquest període comencen a sorgir les navetes, unes edificacions en forma de nau invertida destinades a fins funeraris, tot i que a Mallorca, les anomenades navetiformes servien d'habitació. La més famosa naveta és la d'Es Tudons, a l'illa de Menorca.
 
==== La cultura megalítica dels talaiots ====
{{AP|Cultura dels talaiots}}
[[Fitxer:Talaiot.jpg|thumb|right|[[Talaiot]] a [[Mallorca]].]]
[[Fitxer:Talaiot menorca.JPG|thumb|right|[[Talaiot]] darrere una [[Taula (Menorca)|taula]], a [[Menorca]].]]
La cultura dels [[Talaiots]] fou una cultura que es desenvolupà durant l'[[Edat del bronze]] i l'[[Edat del ferro]] a les [[Illes Balears]], entenent aleshores per Balears només les anomenades pels grecs [[Gimnèsies]], és a dir, [[Mallorca]] i [[Menorca]]. A les [[Pitiüses]] no hi va ser mai present.
 
Cap a l'any 1300 aC, les Illes Balears van viure la invasió dels pobles talaiòtics (de talaiot, atalaia gran), cultura guerrera que perduraria fins a la conquesta romana. És l'època de la civilització megalítica, en la qual els talaiots, les taules menorquines i les navetes proliferen al voltant d'una societat guerrera, la dels baleàrics, segons la denominació emprada per diversos autors de l'antiguitat. Els historiadors clàssics van anomenar a Mallorca i Menorca "illes Gimnèsiques", o dels homes nus.
 
Un [[talaiot]] és una estructura '''prehistòrica''', de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 [[metres]] d'alçada. Es tracta de construccions exclusives de les [[illes]] de [[Mallorca]] i [[Menorca]]. Aquests edificis han donat nom a la [[cultura talaiòtica]]. Són un element sempre present en els assentaments humans del Bronze final i de l'edat del Ferro de les illes Balears. No els trobem, en canvi, a les illes [[Pitiuses]] ([[Illa d'Eivissa]] i [[Formentera]]) on la cultura talaiòtica no es va desenvolupar.
 
Sota el nom de talaiot s'hi engloben construccions que, tot i tenir certs trets comuns, són tipològicament diverses. A Mallorca hi ha talaiots de planta circular (els més comuns) i de planta quadrada. Tant uns com els altres presenten generalment un espai interior de planta circular, força ampli, amb una columna central que serveix per sustentar la coberta, construïda a base de grans lloses de pedra disposades de forma radial.<ref>ROSSELLÓ, G. (1979) La cultura talayótica en Mallorca, Palma</ref> Un bon exemple dels talaiots mallorquins el trobem al poblat de [[Son Fornés]]. Els talaiots menorquins presenten una major diversitat tipològica, tot i que els talaiots de planta quadrada hi són gairebé desconeguts.<ref>MASCARÓ PASARIUS. J. (1963): El talaiot de Sant Agustí (Vell Menorca). Palma de Mallorca</ref><ref>MANCA DEMURTAS. L.: DEMURTAS. 5.(1986): Di un tipo architettonico mediterraneo: Talaiot Rafal Roig, Mercadal (Minorca). Selargius-Cagliari</ref><ref>GUAL, J.Mª.; LÓPEZ, A.; PLANTALAMOR, L. (1991) Trebalúger: un exemple de la perduració de l'hàbitat a la prehistòria de Menorca, Me loussa, 2, 157-162.</ref> No disposen, en general, d'uns espais interiors tan amplis: alguns d'ells presenten corredors que els travessen de banda a banda; o bé passadissos que porten fins a cambres de dimensions més o menys reduïdes. En la major part dels casos, malgrat tot, sembla que l'espai útil (al contrari del que succeeix a Mallorca) es trobava a la part de dalt de l'edifici. A Menorca trobem, per altra banda, alguns talaiots més grans que els de Mallorca, com per exemple el talaiot oest de [[Cornia Nou]], el de [[Trepucó]] o el de [[Torelló (Menorca)]]
No hi ha encara un acord, entre els investigadors, sobre la data d'inici de la construcció dels primers talaiots. Existeixen, a principis del segle XXI, tres propostes principals:
 
La primera d'aquests corrents, desenvolupada per Lluís Plantalamor a partir de les investigacions dutes a terme per l'equip del [[Museu de Menorca]] (i centrat a l'àmbit d'aquesta illa) segueix en part l'esquema elaborat per Guillem Rosselló-Bordoy per a la prehistòria de Mallorca. Els orígens de la cultura talaiòtica, segons aquest model, caldria buscar-los en l'aportació d'idees i models externs, ja sigui per l'arribada de nous contingents humans a l'illa o bé per contactes d'altre tipus de monument. Aquest investigador proposa influències procedents de [[Sardenya]] on hi ha uns edificis, els [[nurags]], que presenten alguns trets en comú amb els talaiots. Els primers talaiots es construirien cap al 1500 CAL ANE. Aquest tipus de construccions aniria evolucionant al llarg dels temps, canviant de forma i, segurament, de funció, però continuarien construint-se al llarg de l'edat el Ferro. La cultura talaiòtica no desapareixeria del tot fins a la conquesta romana i el posterior procés d'aculturació.<ref name="PLANTALAMOR">PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) L'arquitectura prehistórica i protohistórica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca 12. Maó.</ref>
El segon esquema cronològic ha estat desenvolupat per un grup d'investigadors de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]]. Aquests autors consideren que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap al 1000 CAL ANE, és a dir, de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La cultura talaiòtica s'hauria consolidat a les illes cap al 850 aC, i a partir del 550 aC els [[talaiots]] comencen ja a abandonar-se, iniciant-se així la fase anomenada posttalaiòtica. En aquests moments s'intensificaria l'activitat agrícola, fet que permetria la producció d'excedents, a través dels quals les illes s'integrarien als circuits comercials de la Mediterrània.<ref name="LULL">LULL, V., MICO, R., RIHUETE HERRADA, C. y RISCH, R. (1999), Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Carritx y la Cova des Mussol. Consell Insular de Menorca, Barcelona</ref>
L'última d'aquestes propostes explicatives és fruit de les investigacions de Víctor M. Guerrero, Manuel Calvo i Bartomeu Salvà, de la [[Universitat de les Illes Balears]]. Per aquests autors la cultura talaiòtica és, bàsicament, una societat de l'edat del ferro, de manera que el moment de la seva gènesi no es pot situar més enllà dels segles VIII o IX aC. Així, la cultura talaiòtica seria el resultat de l'evolució interna de les societats pretalaiòtiques del bronze final, potenciada per la influència del comerç púnic al Mediterrani occidental.<ref name="GUERRERO">GUERRERO, V.M., CALVO, M., SALVÀ, B., 2002, La cultura talayótica. Una sociedad de la Edad del Hierro en la periferia de la colonización fenicia, Complutum 13, 221-258</ref>
 
En el cas dels talaiots mallorquins, amb els seus grans espais interns, s'ha proposat que podria tractar-se d'espais comunitaris, on es redistribuirien els aliments entre tots els membres de la comunitat.<ref>LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. y RISCH, R. (2001), La Prehistòria de les Illes Balears i el jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuïri, Mallorca) - La prehistoria de las Islas Baleares y el yacimiento arqueológico de Son Fornés (Montuïri, Mallorca), Fundación Son Fornés, Montuïri, Mallorca</ref> Els talaiots menorquins presenten una estructura bastant diferent, de forma que es fa difícil interpretar-los de la mateixa manera. Alguns dels talaiots d'aquesta illa es poden interpretar com estructures defensives, però n'hi ha d'altres que, per la seva situació i la seva estructura, semblen edificis monumentals amb una gran càrrega simbòlica, destinats potser a representar el poder de certs individus o grups socials. És el cas, per exemple, del gran talaiot oest de [[Cornia Nou]], que presenta una ampla escala descoberta, al costat sud.<ref>PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) El conjunt de Curnia (Maó) i l'evolucio cultural a Menorca oriental al II mil·lenari aC. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 47. Palma de Mallorca</ref><ref>http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=3835733&orden=0</ref>
 
A Mallorca existeix una ruta dels talaiots amb 6 itineraris, creada pel [[Consell Insular de Mallorca]] i promoguda per la conselleria de turisme a la guia "L'altra Mallorca". Alguns dels talaiots més espectaculars de Mallorca, excavats i oberts al públic, els trobem als jaciments de [[Son Fornés]], [[L'Hospitalet Vell]] o al [[poblat talaiòtic de Capocorb Vell]].
 
La Xarxa Monumental de Menorca, promoguda pel [[Consell Insular de Menorca]], inclou també nombrosos poblats talaiòtics amb talaiots ben conservats, com els de [[Trepucó]], [[Torre d'en Galmés]] o [[Montefí]]. Altres jaciments com [[Cornia Nou]], tot i no formar part de la Xarxa Monumental, també es troben oberts al públic.
[[Fitxer:Taula-Menorca.jpg|thumb|Taula de [[Talatí de Dalt]], poblat talaiòtic de Menorca|250px|right]]
 
==== Antecedents ====
Hi ha proves que el primer poblament humà a les Illes Balears ([[Mallorca]] i [[Menorca]]) data del III mil·lenni abans de la nostra era.<ref>LÓPEZ PONS, A., 2000, El poblament inicial de l'illa de Menorca en GUERRERO, V. M., GORNÉS, S. (coords), Colonización humana en medios insulares. Interacción con el medio y adaptación cultural, UIB, Palma, 195-214</ref> Aquests colons podrien provenir del sud de [[França]] o de les costes orientals de la [[península Ibèrica]]. Malgrat tot, l'origen dels primers pobladors de les Illes Balears no és, ni de bon tros, un tema tancat.
 
Entre el 2.200 i el 1900 aC arriben influències de la [[cultura del vas campaniforme]] (només a Mallorca, no a Menorca), que en aquesta època es difonia per [[Europa]], el nord d'[[Àfrica]] i la [[Mediterrània]].
 
A partir de mitjans del II mil·lenni s'observen canvis en aquestes comunitats: innovacions en les tècniques de fabricació de ceràmica, millores en la metal·lúrgia del bronze (amb un augment de la producció d'armes i eines), etc.
 
L'etapa compresa entre l'establiment de les primeres comunitats humanes i l'aparició de la cultura talaiòtica se sol anomenar [[període pretalaiòtic]].
 
==== Propostes interpretatives i cronològiques ====
Cal tenir en compte que el complex cultural conegut com a Talaiòtic comprèn un arc temporal molt ampli, i han estat molts els intents de sistematitzar les seves etapes i la seva cronologia. Malgrat tot, podem afirmar que hi ha, actualment, tres línies teòriques principals que intenten explicar la gènesi i evolució de la cultura talaiòtica.
El primer d'aquests corrents, desenvolupat per Lluís Plantalamor a partir de les investigacions dutes a terme per l'equip del [[Museu de Menorca]] (i centrat a l'àmbit d'aquesta illa) segueix en part l'esquema elaborat per Guillem Rosselló-Bordoy per a la prehistòria de Mallorca. Els orígens de la cultura talaiòtica, segons aquest model, caldria buscar-los en l'aportació d'idees i models externs, ja sigui per l'arribada de nous contingents humans a l'illa o bé per contactes d'altre tipus. Aquest investigador proposa influències procedents de [[Sardenya]] on hi ha uns edificis, els [[nurags]], que presenten alguns trets en comú amb els talaiots. Els primers talaiots es construirien cap al 1500 CAL ANE. Aquest tipus de construccions aniria evolucionant al llarg dels temps, canviant de forma i, segurament, de funció, però continuarien construint-se al llarg de l'edat el Ferro. La cultura talaiòtica no desapareixeria del tot fins a la conquesta romana i el posterior procés d'aculturació.<ref name="PLANTALAMOR"/>
 
Plantalamor divideix la cultura talaiòtica en quatre grans períodes culturals, basats principalment en la divisió tipològica dels monuments observats.
-El Talaiòtic I començaria cap al 1500 aC i arribaria fins al 1000 aC. Es caracteritza pels grans [[talaiots]] d'estructura irregular, els monuments de secció esglaonada, els primers santuaris de [[Taula (Menorca)|taula]] i les primeres cases de planta circular. Els enterraments es durien a terme en [[navetes]] de planta allargada, hipogeus de planta senzilla i coves naturals amb mur ciclopi de tancament.
-El Talaiòtic II aniria del 1000 aC fins al 700 aC. Durant aquesta etapa s'abandonarien alguns dels hàbitats anteriors, i es produiria una concentració de la població en poblats voltats de muralles. Els enterraments es realitzarien en [[hipogeus]] de planta senzilla.
-El Talaiòtic III comprendria des del 700 aC fins al 350 aC, i es caracteritza per l'ampliació de les estructures defensives dels grans poblats fortificats i l'aparició de grans cases circulars amb pati central. El talaiòtic IV seria l'última etapa, i aniria des del 350 aC fins a la conquesta romana, l'any 123 aC. Durant aquesta etapa es produeix una continuïtat respecte al període anterior, però amb una influència colonial cada vegada més accentuada.
 
El segon esquema cronològic ha estat desenvolupat per un grup d'investigadors de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]]. Aquests autors consideren que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap al 1000 CAL ANE, és a dir, de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La cultura talaiòtica s'hauria consolidat a les illes cap al 850 aC, i a partir del 550 aC els [[talaiots]] comencen ja a abandonar-se, iniciant-se així la fase anomenada posttalaiòtica. En aquests moments s'intensificaria l'activitat agrícola, fet que permetria la producció d'excedents, a través dels quals les illes s'integrarien als circuits comercials de la Mediterrània.<ref name="LULL"/>
L'última d'aquestes propostes explicatives és fruit de les investigacions de Víctor M. Guerrero, Manuel Calvo i Bartomeu Salvà, de la [[Universitat de les Illes Balears]]. Per aquests autors la cultura talaiòtica és, bàsicament, una societat de l'edat del ferro, de manera que el moment de la seva gènesi no es pot situar més enllà dels segles VIII o IX aC. Així, la cultura talaiòtica seria el resultat de l'evolució interna de les societats pretalaiòtiques del bronze final, potenciada per la influència del comerç púnic al Mediterrani occidental.<ref name="GUERRERO"/>
 
==== La societat talaiòtica ====
En allò que coincideixen la majoria dels autors és en la interpretació del món talaiòtic com una societat amb una forta estratificació social i amb un accés diferenciat als recursos.
 
D'acord amb les proves arqueològiques, les bases econòmiques de la societat talaiòtica eren el conreu dels [[cereals]] i la ramaderia de [[caprí|caprins]] ([[cabres]] i [[ovelles]]) combinada, en menor mesura, amb la cria de [[porcs]] i [[vaques]].
 
Alguns autors proposen que la concentració de la població en nuclis urbans més protegits i la construcció dels primers [[talaiots]] es va fer necessària per les pirateries dels [[Pobles del mar]], que es mouen per la Mediterrània cap al segle XIII abans de la nostra era, però cal tenir en compte que no hi ha proves directes de la influència d'aquests pobles a la Mediterrània Occidental. Les fortificacions ens podrien estar parlant també d'enfrontaments entre els vilatges de les illes, cada un dels quals (almenys els més grans) constituïa potser una entitat independent. Aquesta història d'enfrontaments hauria creat el poble bel·licós, molt hàbil amb la [[fona]] o '''bassetja''' del qual ens parlen les fonts escrites gregues i romanes. Durant els darrers segles del I mil·lenni abans de la nostra era, tant els [[púnics]] com els romans van utilitzar els habitants de les Illes Balears com a mercenaris en diferents conflictes: [[Guerres Púniques]], etc.
 
Se sap, a través de les fonts escrites romanes, que els natius de les illes utilitzaven un ungüent fet amb oli de [[llentiscle]] (en aquesta època no s'havia generalitzat encara l'[[oli d'oliva]]) i saïm de porc, amb el qual s'untaven el cos. Aquests autors expliquen també que els illencs anaven nus, durant l'estiu, mentre que a l'hivern es cobrien amb pells. Els baleàrics disposaven de [[mules]] que exportaven, potser, a altres regions, perquè també apareixen citades a les fonts com una de les peculiaritats de les illes.
 
==== L'arquitectura talaiòtica ====
La població vivia en vilatges amb cases de pedra, construïdes amb pedres relativament grans, amb cambres rectangulars intercomunicades en algunes ocasions. A Menorca, a partir de l'arribada de la influència púnica, sembla generalitzar-se un tipus de casa molt característica: de planta oval o arrodonida, amb un pati central que dóna accés als diferents àmbits, disposats de forma radial. S'han excavat exemples d'aquests habitatges a poblats com [[Torre d'en Galmés]]. Aquest tipus d'habitatge, en canvi, no el trobam a Mallorca.
Alguns dels vilatges estaven emmurallats amb blocs de pedres a manera de paret sense cap unió de fang o d'altre material. En aquestes muralles es van construir torres amb aspecte de torres de vigilància (en català es diuen talaies, d'on deriva '''talaiots'''). D'aquestes torres n'existeixen de diverses formes: rectangulars, circulars, quadrades i ovalades; i són d'altures diverses; però totes tenen un aspecte similar; es creu que la seva funció era la vigilància, en tant que s'ubicaven a les muralles, però pels casos en què se situaven al centre del vilatge semblen tenir una funció més defensiva (com una [[Ciutadella (arquitectura)|ciutadella]]). Les pedres utilitzades tant per les muralles com per a les torres eren d'una considerable grandària i la seva instal·lació degué exigir grans esforços. Tot i que, probablement, la seva finalitat inicial era militar, és necessari tenir en compte la possible dimensió simbòlica (com a espai de representació del poder) d'aquests elements.
 
A Menorca s'han comptat dos-cents seixanta-set '''[[talaiot]]s''' (cal tenir en compte que cada vilatge té, almenys, un talaiot), vint-i-cinc '''[[Taula (Menorca)|taules]]''', seixanta-quatre '''[[navetes]]''' i sis-centes noranta-una troballes diverses, gairebé totes a la meitat sud.
 
Una altra construcció típica del talaiòtic són les anomenades '''navetes''' d'enterrament. Es tracta d'una espècie de naus de pedra, de forma trapezoïdal i quasi rectangular, com una nau invertida. Disposaven d'una petita obertura, i estaven destinades exclusivament a l'enterrament col·lectiu. Apareixen només a Menorca. A Mallorca s'han trobat [[navetes]] per enterraments individuals, més tardanes i força diferents. Els cadàvers es col·locaven en forma semblant a la fetal. L'enterrament en aquests monuments no excloïa el que continuaren practicant-se enterraments en coves, però el sistema es feia més complex: les coves, excavades artificialment, són cada vegada més grans i per tant ja convenia col·locar-hi bigues i puntals.
 
Les diferències de sistema d'enterrament no semblen respondre ni a diferències ètniques ni cronològiques, les possibles diferències polítiques, religioses o socials no són perceptibles. Se sap que existien alguns santuaris on se sacrificaven animals, i es percep un incipient culte al [[bou]] que, segons certs autors, podria indicar una influència cretenca, car s'ha trobat també alguna construcció de [[columna amb capitell]] típica de l'[[art minoic]] de [[Creta]].
 
Finalment, l'altre monument característic és el recinte de '''[[Taula (Menorca)|taula]]''', exclusiu de Menorca, consistent en un edifici de planta en forma de ferradura. Al centre d'aquesta estructura s'hi dreça una enorme columna monolítica sobre la qual reposa un capitell descomunal, amb un aspecte semblant a una [[Taula (Menorca)|taula]]. Tenien caràcter religiós però es desconeix la seva funció exacta. Una de les primeres hipòtesis apuntava la possibilitat que servissin per realitzar sacrificis, però aquesta teoria ha quedat descartada per manca de proves que hi donin suport.
 
==== La ceràmica talaiòtica ====
La [[ceràmica]] talaiòtica és sempre feta a mà, donat que no es coneixia el torn. El sistema de cocció també era força primitiu, tot i que a les etapes finals es troben proves de la utilització de forns tancats. En conseqüència, la ceràmica pròpia d'aquesta cultura presenta un aspecte molt característic: taques de colors diferents (marró i gris) producte de la cocció irregular i desgreixant calcari, de color blanc, molt visible. Els atuells ceràmics, molt abundants, mostren una gran diversitat tipològica: vasos troncocònics, olles globulars, olles carenades, grans contenidors pitoides, etc. S'observen algunes diferències tipològiques entre la ceràmica de Mallorca i la de Menorca.
 
==== Altres produccions (indústria òssia, lítica i metal·lúrgica) ====
Són freqüents, al registre arqueològic d'època talaiòtica, altres tipus d'objectes: punxons i espàtules d'os, molins de vaivé de pedra sorrenca ([[molons]]), elements de bronze i, a partir de mitjans del primer mil·lenni aC, de ferro (eines, armes, ornaments personals).
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Vegeu també ==
* [[L'encantat de Begues]]
* [[Llista de jaciments prehistòrics de Catalunya]]
* [[Tecnologia prehistòrica]]
* [[Prehistòria occitana]]
* [[Domini del foc pels primers humans]]
* [[Monòlit]]
* [[Procés d'hominització]]
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
 
* [http://www.uab.es/servlet/Satellite/departament-de-prehistoria-1251787583178.html Departament de prehistòria de la UAB]
 
{{100+1000|Història i geografia}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|prehistòria}}
 
{{ORDENA:Prehistoria}}
[[Categoria:Prehistòria| ]]