Viquipèdia

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Plantilles abans de les categories
m Enllaços
Línia 394:
 
=== La vegetació ===
A les [[vall]]s baixes, fins a uns 1.500 m, trobaríem majoritàriament [[boscboscos]]os [[caducifoli]]s amb [[roure martinenc]] "Quercus humilis", [[freixe]] "Fraxinus excelsior", [[faig]] "Fagus sylvatica" o [[avellaner]] "Corylus avellana". Aquests llocs, però, són els que han estat més alterats secularment per la mà de l'home i moltes vegades estan ocupats per prats de dall o de pastura, matollars dominats pel [[boix]] "Buxus sempervirens" o boscos secundaris de [[pi roig]] "Pinus sylvestris".
 
Amb l'alçada, des dels 1.500 m fins més amunt dels 2.000 m, entrem al domini de les pinedes de [[pi negre]] "Pinus uncinata". A l'estrat arbustiu de les parts més obagues viuen el [[neret]] "Rhododendrum ferrugineum" i el [[nabiu]] "Vaccinium myrtillus". La [[bruguerola]] "Calluna vulgaris" i el [[ginebró]] "Juniperus communis" prefereixen indrets més assolellats. Als vessants obacs o humits, per sota dels 2.000 m creixen importants boscos d'[[avet]] "Abies alba". La Mata de València és l'avetosa més important dels Pirineus.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_d%27Aigüestortes_i_Estany_de_Sant_Maurici»