Espígol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç al propi article
Línia 22:
* ''Lavandula vera'' DC.<ref name="grin"/>
}}
L'Imatges <gallery>
L''''espígol''', '''espígol ver''', '''espic''', '''espígol d'estiu''', '''espigola''', '''barballó''' o '''lavanda'''<ref>{{DIEC|lavanda}}</ref>/'''llavanda'''<ref>DCVB</ref> (''Lavandula angustifolia'', ''Lavandula officinalis'', ''Lavandula spica'') és un [[arbust]] de la família de les [[lamiàcia|lamiàcies]] o labiades reconeguda com a planta medicinal. També se l'anomena ''[[Lavandula angustifolia]]'', que ve de ''lavo'', que significa 'purificar'. Popularment és coneguda com a '''espígol''' o [[lavanda]]. Aquesta família de labiades, situada en la subclasse ''[[Asteridae]]'', és important, ja que comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi d'estiu i el fruit és un [[aqueni]].
 
L'espígol és una herba mediterrània que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l'oest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats, per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i Amèrica per la seva essència.
 
== Morfologia ==
''Lavandula spica'' és un arbust de 0,30 a 1 m d'alçada, de tija molt ramificada i grisenca, la tija de la qual és quadrangular, tret característic de la família. La '''tija''' és erecta i d'aquesta surten unes branques herbàcies amb angle ascendent, en les quals hi ha unes fulles.
Les '''fulles''', d'uns 2-3 mm d'amplada, són linears, senzilles, amb un nervi central, estretes, aromàtiques, disposades de manera oposada sobre la tija, amb marge sencer, de color verd, amb poc de pèl i amb glàndules d'oli essencial al revers. Les inflorescències, utilitzades per les seves substàncies, són espigues terminals amb un peduncle de 10-15 cm.
 
''Lavandula spica'' té una fórmula floral de ↓K(5) [C(5) A 4+1º] G(2). Les [[flors]] estan reunides amb espigues llargament pedunculades de 10 a 30 cm no ramificades, de color violeta i acompanyades de [[bràctees]] amplament ovals, escarioses i estèrils, la funció de les quals és atreure els insectes pol·linitzadors. Tenen una fragància aromàtica i una simetria [[zigomorf]]a (amb un pla de simetria).
 
El [[periant]], generalment, consta de sèpals que constitueixen el calze i la corol·la, els pètals. El calze, d'uns 5 a 8 mm, és gamosèpal (sèpals fusionats), tubulós i de color violeta. La [[corol·la]], de 10-12 mm, està formada per cinc gamopètals (pètals fusionats) en forma de tub curt i obert per dalt formant dos llavis. Aquesta boca té un llavi superior més o menys pla i generalment bilobulat, i un altre llavi inferior trilobulat. La corol·la de tipus bilabiada, amb pètals petits i agrupats en inflorescència de tipus raïm o espiga, és la característica més important de la lavanda.
 
L'[[androceu]] és format per quatre [[estams]] lliures didínams (A 2+2), dos dels quals són curts i dos llargs. Els estams estan inserits al tub de la corol·la, a l'interior de la flor.
 
D'altra banda, el [[gineceu]], que és l'aparell reproductor femení, està format per un ovari súper i de concrescència tetracarpel·lar. Alhora, conté un [[Estil (botànica)|estil]] ginobàsic amb quatre cluses.
 
Finalment, els [[fruits]] són simples, ja que procedeixen d'un gineceu pluricarpel·lar cenocàrpic i [[indehiscent]]s. L'anomenen ''[[aqueni]]''. Aquest té la característica que conté una sola llavor, brillant i de color marró.
 
Una espècie semblant n'és el [[barballó]] (''Lavandula latifolia''), anomenat també ''espígol mascle'', que creix en la terra baixa i és més freqüent. Es distingeix de l'espígol perquè el barballó té les fulles més amples (5-8 mm el barballó davant de 2-3 mm de l'espígol) i la inflorescència ramificada (l'espígol sol tenir els peduncles no ramificats). També hi ha híbrids espontanis o artificials entre aquestes dues espècies (''Lavandula x burnati'').<ref name="bolòs">{{Citar Flora PPCC}}</ref>
 
== Biogeografia ==
Família àmplia i pràcticament cosmopolita, ja que només falta en àrees molt fredes de l'hemisferi boreal i es troba especialment ben representada a la regió del Mediterrani.
 
''Lavandula spica'' és una espècie pròpia de la muntanya mitjana, generalment per sobre dels 600 metres d'altitud. Originària de la regió de Catalunya (Pirineus, Catalunya central i serralades Litorals) i al País Valencià (al nord i a les muntanyes de l'interior), en prats sobre [[Pedra calcària|substrat calcari]], amb la subespècie ''pyrenaica''. A les illes no la trobem.<ref name="bolòs"/>
 
Algunes varietats de la subespècie ''angustifolia'' són conreades.<ref name="bolòs"/> Es conrea a certa altitud; per tal que l'essència sigui de qualitat ha de reproduir-se vegetativament escollint les plantes amb millor olor. La reproducció per [[llavor]] és difícil, ja que la germinació no passa del 30% i no n'assegura la qualitat. Els principals productors són l'estat espanyol, el francès, Bulgària i l'ex-Yugoslavia.
 
== Usos ==
[[Fitxer:Lavender FarmTomita.jpg|thumb|Conreu d'espígol a [[Hokkaidō]]]]
* Medicinal (d'aquí ve el sinònim ''officinalis'', referit a les "oficines" de farmàcia). Tradicionalment, s'usa una infusió de flors com a tranquil·litzant o inductor a la son.
* Perfumeria: s'obté l'[[oli essencial d'espígol]] i diversos [[perfum]]s i colònies. També utilitzat per a perfumar la roba fent una pinya amb les fulles agrupades.
* La [[mel monofloral]] d'espígol, que és així considerada si la proporció del pol·len dins la mostra de mel que s'analitza és suficient, és molt apreciada i forma part de la mel de [[La Alcarria|L'Alcarria]].
* Repel·lent de [[mosquit]]s, en canvi atrau les [[papallones]].
 
La ''lavandula spica'' és un arbust que s'ha de sembrar a la primavera, més exactament a finals de maig. L'adob ha de ser discret i limitat a un sol subministrament a la tardor. S'ha de podar enèrgicament després de la floració de juny i juliol. S'han de regar escassament, aconsellable una vegada per setmana a l'estiu i cada 15 dies a l'hivern.
 
== Imatges ==
<gallery>
Fitxer:Lavandula-angustifolia-flowering.JPG|Plantes conreades florides
Fitxer:Lavandula Macro.JPG|Detall de la inflorescència