La '''qüestió jueva''' (de l'[[llengua anglesa|anglès]], "''jewish question"''; posteriorment, en [[alemany]], ''Judenfrage'' o ''Judensache'') és el conjunt de circumstàncies que històricament envoltaven l'estatus [[Desigualtat social|desigual]] de les [[minoria ètnica|minories]] de [[jueu]]s a [[Europa]], especialment [[asquenazites]], respecte a les poblacions majoritàries de cada Estat. Els assumptes a resoldre eren de tipus civil, legal i nacional, i es van començar a adreçar a l'època de la [[Il·lustració]] i la [[Revolució Francesa]] per part de polítics, escriptors i la societat en general. Entre els problemes que calia esmenar es trobaven els impediments legals i econòmics imposats als jueus, la igualtat dins la societat, l'emancipació jueva, i els temes sorgits de la [[Il·lustració jueva]]. Algunes d'aquestes qüestions, com l'assimilació dels membres de la [[diàspora]] o el sorgiment del [[sionisme]], varen seguir sent actuals durant el {{segle|XX|s}}. La discussió d'aquesta "qüestió jueva" a la [[dècada del 1880]] vingué motivada per un auge de l'[[antisemitisme]] durant aquells anys, juntament amb els primers intents d'establir un estat jueu.
==Història de la qüestió==
Línia 11:
==Bruno Bauer==
En elAl seu llibre ''[[La Qüestió Jueva]]'' (''Die Judenfrage''), publicat el 1843, [[Bruno Bauer]] declarava que l'emancipació política dels jueus només seria admissible si abandonaven les seves consciències religioses particulars, ja que la idea d'emancipació requereix un [[estat laic]], que en principi no deixa lloc per identitats socials com la religió. Segons Bauer, les demandes de tipus religiós són incompatibles amb la idea dels "[[Els drets de l'home|drets de l'home]]". La veritable emancipació política, per Bauer, requereix l'abolició de la religió.
